Tota fruita a son temps… (figues de moro)

Mentre la padrina pelava figues de moro, em va contar la següent glosa:

Buenos días higo chumbo,  
amigo de mi navaja, 
 te corto corona y culo, 
y te hago una regata.

I pels que no hagin pelat mai cap figa de moro, amb aquesta glosa teniu les instruccions a seguir, fins i tot, en el primer vers recomana menjar-les pel dematí, que és quan són més bones, perquè són més fresquetes, i no sol fer vent, evitant que una pua voli fins al teu ull, com els vells saben. Això sí, sobretot els novells en aquest art, parau-hi bé l’esment, que a la mínima que us descuideu us la claven. Ah!!, i no us passeu, ni les mescleu amb bessons, que llavors són males de fer sortir.

5 pensaments a “Tota fruita a son temps… (figues de moro)

  1. Això dels bessons solament ho has sentit contar o coneixes casos directes?
    També hi ha el mite de que no es poden mesclar amb raïm, però altres o contadiuen…

  2. JAJAJAJA per experiència pròpia, la setmana passada mateix, en vaig menjar davers una dotzena i després vaig menjar bassons d’ametlla cruus, i no em va passar res. Sé que hi ha persones que asseguren que lis provoquen restrenyiment, encara que jo no som metge.

    És cert que els nostres avantpassats tenien tot tipus de mites, com per exemple, que les panades acabades de fer, calentetes, fan mal de panxa, i a mi són quan més bones les trob, i no en fan gens de mal de panxa. I saps el què en pens d’això, que no les deixaven menjar calentetes perquè se les haurien acabades totes al primer dia!! JAJAJAJA

    • Mira per on, que a mi i a molts de la meva generació (finals dels ’70 principis dels ’80) no ens recorden a la infància, ja que som fills del bum turístic, i els nostres pares (no tots) no anaven de tasques de la terra, i ara, oiats de tanta artificialitat, molts tornam a les arrels i a la terra, això sí, sense abandonar les noves tecnologies, ja que per recobrar les arrels no cal fer una regressió al passat, sinó que cal fer una integració de lo bo de totes les èpoques, per a ser persones d’avui i conscients d’allà on venim, que és la terra dels nostres abans-passats.

      Personalment, quan tenc el caparrot ple d’ordinador, documents i Internet, anar a fer una volta per fora vila em retorna l’espai mental perdut a causa de ficar-hi tantes coses. I amb una ment espaiosa, silenciosa, retorna la creativitat i l’alegria.

Respon a Joan Umbert Font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.