El passat diumenge 18 de setembre un grapat de llorencins i manacorins tinguérem l’oportunitat de trescar i endinsar-nos dins d´un dels paranys més impressionants i majestuosos de la nostra serra.
Per mi era la primera vegada i, com totes les primeres vegades, tenia la intenció de gaudir i aprofitar tots els moments sense deixar passar cap sensació, cap emoció, cap sentiment…
Partírem ben prest, a les 7 de la matinada, fosca negre, cares espavilades i plenes d’il·lusió. El trajecte va transcórrer tranquil i a les vuit i mitja ja estàvem tots en marxa. De la mà dels Trescadors i guiats per en Tomeu es respirava seguretat, relaxació i una certa complicitat amb tota aquella gent que desinteressadament ens oferia la seva experiència i el seu bon saber per poder gaudir d’un dia inoblidable.
Les dues primeres hores foren de baixada per un tirany pedregós i brut de vegetació que ens va conduir al llit del torrent. Hi hagué qualque relliscada i alguna caiguda sortadament sense més conseqüències, encara que s’activà el protocol d’emergència per poder evacuar una companya amb helicòpter fins a l’hospital d’Inca. Al primer moment ens vàrem alarmar un poc, però finalment ens informaren que havia estat donada d’alta i tornava a casa.
Baixant, doncs, d’Escorca, poguérem veure el vessant del Puig Roig, el Quarter des Carabiners (construït per perseguir el contraban) i l’habitatge troglodític de Cosconar. Passàrem per l’Entreforc, on comença el Torrent de Pareis en ajuntar-se el Torrent de Lluc amb el Torrent des Gorg Blau.També guaitàrem a La Fosca, on no arriba mai la llum solar. Va ser realment impressionant: se sentia l’aire gèlid de les profunditats.
Trobàrem passos entretinguts, on es posà a prova la paciència d’aquells més experimentats ajudant i oferint l’esquena, el braç o la mà a tots els que ho necessitaven. Amb cordes i arrossegant el cos damunt les pedres, aconseguírem tots i un a un atravessar el torrent de forma exitosa.
No penseu, però, que tot fou caminar i suar, també hi va haver moments per berenar, compartir, parlar i contemplar aquesta zona d’una singularitat biològica i d’un interès faunístic excepcional. Em sentia petita, insignificant, davant la majestuositat i l’alçada d’aquelles parets. La bellesa es reflectia a cada passa, a cada racó, una natura salvatge i viva amb olors d’humitat permanent.
També experimentàrem la pluja, que ens acompanyà una estoneta. Les pedres lluïren tal perles argentades. Fou un espectacle digne de contemplar. Finalment arribàrem a la desembocadura del torrent, on dinàrem i gaudírem d’un relaxant i refrescant bany… Realment fou una experiència única.
A causa de les seves singularitats biològiques i geològiques, el Torrent de Pareis ha estat declarat “Monument Natural”. Només cal unes botes de canya alta, bona condició física i certa experiència a la muntanya per gaudir d’aquest espectacle. Gràcies als Trescadors jo ho he pogut descobrir. De tot cor… moltes gràcies.
Premeu aquí per veure més imatges