El Torrent de Pareis, una experiència única

El passat diumenge 18 de setembre un grapat de llorencins i manacorins tinguérem   l’oportunitat de trescar i endinsar-nos dins d´un dels paranys més impressionants i majestuosos de la nostra serra.

Per mi era la primera vegada i, com totes les primeres vegades, tenia la intenció de gaudir i aprofitar tots els moments sense deixar passar cap sensació, cap emoció, cap sentiment…

Sortida dels Trescadors

Partírem ben prest, a les 7 de la matinada, fosca negre, cares espavilades i plenes  d’il·lusió. El trajecte va transcórrer tranquil i a les vuit i mitja ja estàvem tots en marxa. De la mà dels Trescadors i guiats per en Tomeu es respirava seguretat, relaxació i una certa complicitat amb tota aquella gent que desinteressadament ens oferia la seva experiència i el seu bon saber per poder gaudir d’un dia inoblidable.

Les dues primeres hores foren de baixada per un tirany pedregós i brut de vegetació que ens va conduir al llit del torrent. Hi hagué qualque relliscada i alguna caiguda sortadament sense més conseqüències, encara que s’activà el protocol d’emergència per poder evacuar una companya amb helicòpter fins a l’hospital d’Inca. Al primer moment ens vàrem alarmar un poc, però finalment ens informaren que havia estat donada d’alta i tornava a casa.

Sortida dels Trescadors

Baixant, doncs, d’Escorca, poguérem veure el vessant del Puig Roig, el Quarter des Carabiners  (construït per perseguir el contraban) i l’habitatge troglodític de Cosconar. Passàrem per l’Entreforc, on comença el Torrent de Pareis en ajuntar-se el Torrent de Lluc amb el Torrent des Gorg Blau.També guaitàrem a La Fosca, on no arriba mai la llum solar. Va ser realment impressionant: se sentia l’aire gèlid de les profunditats.

Trobàrem passos entretinguts, on es posà a prova la paciència d’aquells més experimentats ajudant i oferint l’esquena, el braç o la mà a tots els que ho necessitaven. Amb cordes i arrossegant el cos damunt les pedres, aconseguírem tots i un a un atravessar el torrent de forma exitosa.

No penseu, però, que tot fou caminar i suar, també hi va haver moments per berenar, compartir, parlar i contemplar aquesta zona d’una singularitat biològica i d’un interès faunístic excepcional. Em sentia petita, insignificant, davant la majestuositat i l’alçada d’aquelles parets. La bellesa es reflectia a cada passa, a cada racó, una natura salvatge i viva amb olors d’humitat permanent.

També experimentàrem la pluja, que ens acompanyà una estoneta. Les pedres lluïren tal perles argentades. Fou un espectacle digne de contemplar. Finalment arribàrem a la desembocadura del torrent, on dinàrem i gaudírem d’un relaxant i refrescant bany… Realment fou una experiència única.

Sortida dels Trescadors

A causa de les seves singularitats biològiques i geològiques, el Torrent de Pareis ha estat declarat “Monument Natural”. Només cal unes botes de canya alta, bona condició física i certa experiència a la muntanya per gaudir d’aquest espectacle. Gràcies als Trescadors jo ho he pogut descobrir. De tot cor… moltes gràcies.

Premeu aquí per veure més imatges  

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada