Qui es deu sentir acompanyat?

Bon dia! 

Començava a clarejar. Els colors de la fotografia enganyen una mica, el cel era gris blavós. A la banda de ponent la lluna començava el seu lent i inexorable decreixement aparent. Just al seu costat un estel pubil, els altres ja eren fosos per la claror del crepuscle. Per lògica intuïtiva dedueixo que es pot tractar tractar de Venus, el planeta conegut aquí com a “Estel dels porquers” i en altres indrets com a “Lucero del alba”. Bella imatge!

La claror va augmentant, mires el cel i….la lluna ha perdut brillantor i l’estel ha desaparegut. No hi és, no existeix….malgrat la raó em digui que hi és però no es veu…

El fet em convida a la reflexió: Quantes persones tenc al meu costat que hi són i no veig?. Amb qui puc confiar que, adesiara, potser quan la necessiti, es farà present?. De quines persones som jo “acompanyador”? Quins, dels meus amics i coneguts, deuen sentir que jo els acompanyo?

Un comentari a “Qui es deu sentir acompanyat?

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada