Sobre el parlar de Sant Llorenç (II)

El primer que destacaria de la parla llorencina i carrionera és l’enorme quantitat d’isoglosses –és a dir, la gran similitud- amb la de Manacor.

Les dues comparteixen el fenomen de la palatalització de la “c” i la “g” -com a “vaca”-, allò que es coneix com la “c” de Manacor i que altres pobles ridiculitzen pronunciant, equivocadament, “Coca Cola” o “Manacor”. Per contra, els pobles veïns de Son Servera i Artà, com tothom sap, presenten una manera de parlar molt distinta a la nostra.

Un altre tret que destacaria –i del qual podem estar contents- és la no propagació, entre el nostre jovent, del parlar “bleda”, “mossó” o “xava”. Es tracta d’una versió del català fonèticament molt castellanitzada –amb la “l” castellana, palatal i no velar, entre d’altres fenòmens- que s’ha estès molt per Palma i per bona part de les zones costaneres. El meu pronòstic, però, és que a la llarga la parla “bleda” acabarà imposant-se també entre els joves de Sant Llorenç.

També en el terreny fonètic, s’observa la pronúncia de “o” en lloc de “e” neutra en casos com “moleta”, “Moleter”, “ximoneia”, “tropitjar”, i fins i tot he sentit “soliva”; la pronúncia de “e” neutra en lloc de “o”, és a dir, el fenomen contrari a l’anterior, a “betó”, “terró”, “elor” -més generalitzat- i àdhuc “fermiga” i “fermatge” -restringit potser a la gent major-; les formes “cuu” / “cuuc”, “cuus”, “cuu” i “cuen” a les persones 1, 2, 3 i 6 del present d’indicatiu del verb “collir”; la pronúncia –recessiva- de “megdia” per “migdia”; la metàtesi –o canvi de posició de la “r”- d’“encatravar” per “entrecavar”, recollit al diccionari Alcover-Moll com a fenomen característic del mallorquí; la pronúncia de “colflore” per “colflori”, que el diccionari Català-Valencià-Balear adscriu a Manacor però amb “e” neutra; “temporada” amb “e” tancada (com la castellana) i no neutra; i, finalment, “mota” per “moto”, també de cada vegada més poc usat.

En el plànol morfològic, és curiós l’ús –també recessiu- de “més molt, -a, -s, -es” i “tan molt, -a, -s, -es” en funció pronominal, en substitució del “més” i “tant, -a, -s, -es”, usats arreu del territori català. Exemple: “de malalts, aquí sempre n’hi ha més molts que allà!”. Deim, en canvi, “aquí sempre hi ha més malalts que allà!”. Per altra part, observam també l’ús de la forma pronominal “ne” en una posició en què generalment apareix “en”: “Quants ne teniu, vós, d’anys?”.

I pel que fa al camp semàntic, vull esmentar els casos de “camiona” per “autocar” -propi de Manacor, segons el DCVB, però em consta que emprat també en pobles com Petra-; “motlo” per “coca dolça de motlo”; “vieta” per “cadeneta”; “cuca” per “autocar articulat”; “senyoret” per “crespell de Sant Blai”; “màquina” per “bicicleta”; “empedrat” per “vorera” o “voravia”; “bubuí”, variant de “babaí”, usat a Artà amb el significat de “brusquina” o “pluja molt prima”; “verdet” en el sentit de “molsa” (o “pèl de roca” o “herba-penya” o “barbeta”), no en el de “capa verda de plantes que pot sortir damunt qualsevol superfície per efecte de la humitat”; i la inexistència gairebé total del mot “pudor” (hom diu “olor” amb el significat de “mala olor”, mentre que en sentit positiu es diu “bona olor” o “oloreta”).

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada