Continua la història de sa Coma des de 1900 a 1928.
Pel que fa a sa Coma, a començaments del segle passat era una possessió que abraçava prop de 600 hectàrees i que en pocs anys passà per distints propietaris. L’ any 1907 la possessió estava en mans de la família Orlandis i crearen a sa Coma la primera indústria: una fàbrica de llet. Construïren la fàbrica just al costat de les cases i contractaren d’encarregat un jove natural de Manacor, en Montserrat Mascaró Llodrà, casat amb na Maria Caldentey Sancho, de Son Servera. Per a l’anagrama que serviria per identificar la marca que varen patentar l’any 1908 (amb el nom de “Vaqueria La Punta”, leche condensada, Islas Baleares-Mallorca), retrataren amb amb un poal de llet na Maria, que estava embarassada i esperava el seu primer fill, i na Catalina, germana d’en Montserrat. La seva imatge, juntament amb l’escut dels Orlandis, era el distintiu de la marca. La vida de la primera indústria de sa Coma no fou molt llarga. L’any 1917 va fer fallida i va vendre la patent.
A la possessió, a més del conreu i la cria del bestiar, hi havia una pedrera de marès. Entre els anys 1922 i 1924, mil dos-cents cantons de la pedrera de sa Coma varen ser comprats, al preu de tres pessetes i setanta-cinc cèntims la dotzena, i pagats per subscripció popular dels veïns del poble de Son Servera. Anaven destinats a la construcció de l’Església Nova serverina. El senyor Orlandis era un dels benefactors de l’obra, havia de fer-se càrrec de pagar les columnes de l’església, promesa que no va complir pel revés econòmic. Com és sabut de tots, L’Església Nova de Son Servera resta inacabada.
Continuarà …
Tenc 88 anys, m’ha agradat molt llegir aquest escrit, i això que diré ho sé de viva veu dels meus avantpassats.
A darrera ses cases de Sa Coma hi havia un camp molt gran, fèrtil i productiu, d’unes cent quarterades, que rebia el nom del camp des cals, més que suficient per a produir menjar verd per a mantenir tots els animals de la vaqueria.
En aquell camp hi havia aigua subterrània en abundància per a regar, per això hi varen construir uns quants molins, dels quals encara en queda mostra, ja que l’aigua era poc fonda i bona de treure.
Una vegada instal·lada la vaqueria i produir llet suficient, es posà en marxa la condensadora. Així doncs, la principal matèria prima sortia dels animals que es mantenien del menjar collit dins la mateixa finca. Tal negoci podia ser molt rentable, ja que les matèries primeres no s’havien de comprar, ni haver-se de servir de cap tipus de transport per a recollir la llet a molts de quilòmetres de distància, com ho han hagut de fer altres indústries. Era qüestió de tenir una plantilla de treballadors per a tenir cura dels animals i alguns en la condensadora. I també tenir en compte que, una vegada construïts els molins, l’aigua per a regar no costaria res de treure.
Dit això, es contractà un tècnic per a dirigir la condensació de la llet, que deien si era suïs.
No es comprèn que el negoci no pogués anar bé, amb tots aquells avantatges. D’anar bé, avui encara podríem tenir una indústria important a la nostra zona i seria un gran patrimoni per al nostre poble.
Moltes gràcies …Jaume Font la informació que tenc és gràcies a gent com vos que m’ha comptat els seus records…i també al treball de recerca i informació…a nous capítols podrem veure imatges úniques de la Costa Llorencina…salutacions cordials Magdalena Ordinas
Bon dia Magdalena Ordinas,
M’ha interessat molt el teu escrit sobre l’activitat dels Orlandis a sa Coma, te’n felicit. Em podries dir d’on procedeix la imatge de la marca de la llet condensada que hi adjuntes? És d’un arxiu particular? faig una feina de recerca sobre la indústria agroalimentària d’aquesta època i voldria citar-te a tu i a la font d’on procedeix la imatge.
Moltes gràcies
Apol·lònia Nadal