Punt de vista del PP sobre el Ple de l’Ajuntament

Si qualque cosa no va ser el ple de dia 22 és avorrit… pot ser no arribés al nivell intel·lectual que alguns dels membres del GISC esperaven, de veres que ens sap un bon greu i els hi demanam una mica de paciència i també empatia, ja que no és el mateix estar del costat de la passivitat que a tot diu que sí o que no (segons designis superiors) que estar del costat dels que defensam els interessos del poble, que no els nostres, tot i que això suposi, a vegades, entrar en conflicte amb un mateix.

En fi, aquesta és la nostra valoració del ple, esperem que tingueu una mica de paciència a l’hora de llegir-la.

Quan al primer punt, aprovació de l’acta del dia anterior hi ha un punt que pot esser d’interès, sobretot per aquells que disposen de locals tipus bars, restaurants, etc. Com vàrem manifestar en el ple anterior en relació a l’aprovació inicial del Reglament regulador de l’ocupació de la via pública tornam a insistir en la confusió i mala redacció de dit reglament ja que a l’Art.2 punt 5 (aprovació procediment) diu que s’haurà de deixar 1’5m d’ample per a la circulació dels vianants,a excepció de Sant Llorenç, Son Carrió i S’illot, on es podrà reduir aquesta amplada, mentre que a l’art.4 (amplada, horari i condicions específiques) diu que l’amplada mínima a deixar lliure és de 2m.

El reglament resulta no sols confós sinó també contradictori i, per tant, instam a l’equip de governi a que el revisi i el torni a redactar.

Punt 2. Sol·licitud d’inclusió en el Pla d’Obres i Serveis, els membres del PP varem votar en contra, no perquè considerem que el municipi de Sant Llorenç no es mereix el millor ni perquè no volguem potenciar l’esport, com semblava que suggerien alguns membres de l’equip de govern, sinó perquè ens sembla de totes-totes un despropòsit, no només pel que tan costarà de construir (de moment em pagat més de 300.000€) sinó de mantenir.

Unes instal·lacions amb 3 pistes de pàdel, 3 de tennis, un camp de futbet, uns piscina coberta climatitzada, alberg, etc. no és que no siguin engrescadores, simplement que no responen ni a les necessitats ni a les capacitats econòmiques del nostre municipi.

Evidentment resulta molt més fàcil votar a favor i dir que així “apostam per l’esport” i per les millors instal·lacions. És més fàcil dir això, que votar en contra i arriscar-te a quedar malament, però ara no són moments de tirar per aquest camí com s’ha fet fins ara, el camí de “bé, ho feim i després ja vorem com ho pagam i com ho mantenim”.

Dit això us passam aquí la relfexió que vàrem dur al ple:

El pressupost de la segona fase és de 613.066’11€. Si s’inclou dins el Pla d’obres i serveis, el Consell finançaria fins un 60% i l’ajuntament la resta, que pujaria a un import de 249.454,49€. En relació a aquest punt, el PP demana a l’equip de govern:

  • És conscient l’equip de govern de l’actual situació de crisi que viuen totes les institucions? Des del govern central i autonòmic no s’aturen de sortir crides a l’austeritat i la contenció i des d’aquí no es té altra idea que dur a terme un projecte mastodòntic que per ara ens ha costat no sols més de 300.000€ sinó també la destrucció de part important de la nostra història i del nostre patrimoni. Ens demanam que hauria passat si hagués el PP qui destruís la teulera, segur que hauríem sortit a la primera plana de tot els mitjans de comunicació.
  • Disposa o podria disposar l’ajuntament d’aquest crèdit?
  • S’ha fet un estudi de les necessitat d’aquest projecte amb piscina coberta, 3 pistes de pàdel, 3 de tennis, un camp de futbet, etc.
  • S’ha fet un estudi del que costarien anualment aquestes instal·lacions?
  • S’ha fet un estudi de quants d’usuaris hauria de tenir per poder-se mantenir?
  • La piscina serà coberta i climatitzada o sols coberta?
  • Quan es duran a terme les altres fases?
  • Quin pressupost tenen?
  • Instam a l’equip de govern a replantejar-se aquest projecte i recordam les paraules que el Conseller José Simón Gornés va dir fa poc en aquesta mateixa sala, “el problema no és (sols) construir les instal·lacions, sinó mantenir-les.

Punt 3. Revisió de tarifes de subministrament d’aigua potable.

Des del PP volem que quedi clar que aquí no es qüestiona la gestió per part de l’empresa Costanera d’Aigües i Serveis. Consideram però que no és en absolut un bon moment per pujar les tarifa de l’aigua.

Així mateix i quan a l’informe presentat volem posar de manifest els següents punts:

  • A l’informe diu que la tarifa mitjana que es puja és d’un 10%, però en un cas pràctic que es posa com exemple en el mateix informe: Habitatge amb un consum de 30m/mes la tarifa puja fins a un 23,54% , passant de 13 a 16€; mentre que en un altre exemple d’un hotel de 300 places amb un consum de 900m3/mes puja fins a un 52%. L’únic cas presentat en què puja un 10% és el d’un restaurant.
  • En el mateix informe, a la pàgina 4 diu que es penalitza l’elevat consum d’aigua, no obstant en les tarifes anteriors per una despesa de 0-18m3 es pagava 0,39€ mentre que ara es proposa que per un consum inferior 0-16m3 es pagui 0,429€.

Punt 4. Estatuts del consorci de turisme de Son Servera i Sant Llorenç des Cardassar.

Vàrem demanar formar part de la Junta General en qualitat de vocals. Pensam que és una reclamació legítima ja que som el grup més votat i amb major nombre de regidors. El Batle va dir que no podia assegurar que un de nosaltres en pogués formar part tot i que nosaltres pensam que sí que podria haver adquirir aquest compromís, doncs segurament serà ell qui designarà els representants de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Per aquells més mal pensats, que quedi clar que la nostra reclamació no té res a veure amb qüestions econòmiques, doncs tot els càrrecs de caràcter representatiu de la Junta seran honorífics i no remunerats.

La nostra intenció és que se’ns tingui en compte alhora de prendre decisions, ja que tenint-nos en compte a nosaltres, es tindrien en compte als ciutadans que ens varen votar. De moment veim que no hi ha manera.

Punt 5. Pròrroga de gestió de la recollida selectiva de papers, vidres i envasos.

Un punt una mica sull, tots vàrem votar a favor. La qüestió és s’havia previst que el conveni finalitzaria dia 31 de desembre de 2011, no obstant, les empreses contractades per aquest servei tenen contracte fins el juny de 2012.

Punt 6. Subvenció nominativa

Dia 6 de maig, en motiu de les festes de Son Carrió, hi va haver una torrada al poliesportiu del poble. El preu dels tiquets era de 5€ i els doblers havien d’anar a benefici de l’Associació Impuls Ara! D’ajuda als afectats pel Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat. Es varen aconseguir 6000€ i ara en donen 3000€ a l’Associació. La nostra pregunta va ser per què no es donava l’import total de la recaptació. Ens varen contestar que és perquè sempre es feia així…(gran raó) i que la gent que anava a la torrada ja ho sabia… no tota la gent però, perquè el nosaltres hi varem assistir i no ho sabíem, “deguéreu arriba tard” ens van contestar (catxis!!).

Amb tot vàrem instar a l’equip de govern a que en futures ocasions deixi ben clar al programa de festes quin serà el percentatge que anirà a benefici de tal o qual associació.

Punt 7. Reconeixement extrajudicial de crèdit.

En un nou exemple de bona gestió es presentaren factures corresponents a l’exercici anterior, una relacionada amb la compra d’un ordinador portàtil (casualitat que aparegui ara?) i una altra per la compra d’uns caramels. Pel que fa a la factura de l’ordinador vàrem demanar si no seria per comprar-ne un altre a la secretaria (recordem que a les passades festes patronals li varen robar). Davant la pregunta el Batle va respondre tot d’una que no, que el que havia passat és que la factura l’havien trobada justament ara, més d’un any després d’haver comprat l’ordinador… en canvi, l’interventor va dir que bé, que tal vegada sí que hi havia qualque cosa.

Els membres del PP vàrem votar en contra d’aquest reconeixement extrajudicial, no perquè considerem que no s’hagi de pagar per un bé adquirit o per un servei donat, sinó perquè no pot ser que es perdin factures, que es vulgui passar amb cançons i, sobretot, que es gestioni amb aquesta manca total de transparència. Pensam que el responsables d’haver perdut les factures o de no haver-les pagades a temps és qui les hauria de pagar de la seva butxeca, així segur que en el futur hi aniria més alerta. Es ben hora de canviar aquesta noció de que “ho paga l’ajuntament” perquè qui ho paga és el poble i amb els doblers no s’hi juga!

Punt 8. Modificació de l’ordenança reguladora del preu públic per la prestació de servei a les escoletes municipals.

Els membres del PP varem fer sols una puntualització que no ve ser gaire ben rebuda per part de l’equip de govern. En el punt 3 de l’ordenança diu: “Un retard en el pagament de més de dues mensualitats sense motiu que ho justifiqui significarà la baixa de l’infant al centre”. En el Punt 4: “per mantenir la reserva de la plaça malgrat l’infant no utilitzi el servei durant un mes complet, aquest s’abonarà íntegrament”.

Varem fer reflexionar a l’equip govern sobre el fet que si s’exigeix a la gent que pagui quan és hora, l’ajuntament hauria d’actuar de la mateixa manera. En aquest sentit no deixa de cridat l’atenció que en el punt anterior aprovessin un reconeixement extrajudicial de crèdit perquè havien perdut la factura, o que estassin dos anys a pagar una factura de l’any 2009 d’unes panades perquè no sabien qui els havia demanades, suposam que ara, passats dos anys, ja ho saben.

Punt 9. Moció presentada per el PSM sobre el requisit del català a l’accès a la funció pública.

Els membres del PP votam en contra de la moció presentada pel PSM-ENTESA NACIONALISTA.

El PP es presentà i guanyà les passades eleccions amb la promesa de modificar l’exigència del català a l’Administració mitjançant una modificació de la Llei de Funció Pública (Llei 3/2007). Durant la campanya es va defensar que el coneixement del català seria un mèrit i no un requisit. Ara toca complir amb allò promès pel Partit.

Així mateix el PP vol aclarir una sèrie de punts en relació als continguts de la proposta. En primer lloc, La modificació no eludeix l’aprenentatge de la llengua catalana ja que contempla que mentre un funcionari no es tregui el nivell corresponent a la seva categoria no podrà promocionar ni serà el titular de la plaça. Pel que fa als docents i al personal d’atenció al públic sí que se’ls exigirà el coneixement del català com a requisit per accedir.

En segon lloc, consideram que la modificació no romp el consens en matèria de política lingüística ja que compleix amb la Llei de Normalització lingüística, doncs “es garanteix l’ús del català i del castellà com a idiomes oficials d’aqueta Comunitat Autònoma” (Títol Preliminar. Article 1).

Sens dubte aquest va ser un dels punts més calents del ple. Tots el membres de l’equip de govern i del PSM es posaven les mans el cap per la nostra postura, recordam especialment dues intervencions per part de membres del GISCa. Un d’ells va demanar si consideràvem que no s’havia de conservar i protegir la nostra història i la nostra cultura, ens fa molta gràcia que això vengui de part d’un regidor corresponsable de la destrucció de Sa teulera i de S’estació, què és que això no forma part de la nostra història i de la nostra cultura?

Un altre va demanar que perquè si es respectava el català igual i se’n garantia l’ús s’havia de canviar el consens? Doncs perquè en determinats casos, com per exemple el que fa referència a la Sanitat, què és més important: el certificat de català o el fet de tenir un bon currículum en medicina? De tota manera cal incidir en el fet que no estar en possessió d’un certificat no significa que no es pugui comunicar a la perfecció.

La llengua, a més de ser part de la història i la cultura és també un sistema de comunicació, utilitzem-lo com a tal i no com a arma política. Basta ja de jugar-hi, tan un com altres, deixem-la en pau que prou mal li hem fet ja, la majoria de gent del carrer no hi té cap problema, el problema el creem nosaltres.

Punt 10. Moció sobre el tren de Llevant.

El conveni ferroviari (2008) per dur a terme la línia Manacor-Artà tenia previst rebre una aportació de l’Estat de 443,7 millons.

Actualment falten per adjudicar 164 milions que no es tenen. Ara es passa la pilota al PP i se’l fa responsable de no acabar les obres, quan el que s’hauria d’haver fet és gestionar millor els recursos de què es disposaven: fer trams més petits, no comprar els mobles abans de tenir la casa (6 combois pe valor de 24 milions d’euros), no malgastar els doblers amb propaganda i sobretot, no haver iniciat un projecte d’aquesta envergadura sense tenir ASSEGURADA la inversió estatal i europea.

Així mateix, volem destacar la manca d’autocrítica en aquest tema, tan per la mala gestió dels doblers públics, com per la destrucció de patrimoni i de paisatge. De nou, no volem pensar que hauria passat si hagués estat el PP qui hagués cremat tot quan d’arbre, ocell, tortuga, etc. hi si hagués estat el PP qui hagués destruït per sempre el que era part de la història i dels records del poble com era l’estació.

Què el PP també va fer malbé el territori amb el desdoblament, sí, és cert. Però la diferència és el tractament rebut. Aleshores sí que es va criticar i molt, ara, en canvi, ningú diu res, com si res no hagués passat. La destrucció feta no compta, cremar arbres si no ho fa el PP no compta, destruir patrimoni si no ho fa el PP tampoc no compta, malgastar el doblers en propaganda si no ho fa el PP no compta.

23 pensaments a “Punt de vista del PP sobre el Ple de l’Ajuntament

  1. “El PP es presentà i guanyà les passades eleccions amb la promesa de modificar l’exigència del català a l’Administració mitjançant una modificació de la Llei de Funció Pública” . És cert que el PP es presentà a les eleccions amb aquesta proposta i guanyà les eleccions i no ens ha de venir de nou que votin en contra de les propostes a favor de defensar la nostra llengua, ara bé després el comentari del PP posa “La llengua, a més de ser part de la història i la cultura és també un sistema de comunicació, utilitzem-lo com a tal i no com a arma política” com has dit bé el PP es presentà a les eleccions i va utilitzar la llengua com a arma política i de quina manera.

  2. És ben cert, hi no ha sortit de la meva boca el contrari i per això crec que vaig utilitzar el plurar quan deia que la deixem fer en pau (tots) i utilitzem-la (tots) com eina de comunicació.

    • Absolutament d’acord Cata… deixem la llengua en pau!!…uns i els altres, utilitzem-la per comunicar-nos, perquè entre tots ens caldrà endentre’ns per poder “estirar es carro” cap endavant.
      No és temps de cercar culpables, sinó de cercar solucions.
      Ànims i coratge.

  3. Gràcies Cata per exposar el teu punt de vista, donar una explicació de vot i publicar-ho tot a l’abast de tothom…esperem que així també ho facin els altres grups polítics, aprofitant aquest espai obert per a tots.

  4. El posicionament de qualsevol grup polític sobre la llengua ha de ser ben clar, i crec que ho és, i pretendre que la llengua sigui una qüestió secundària és un gran error, ja que és l’element principal d’una cultura i de la cohesió social d’un territori. Per això, no entenc perquè la llengua no ha de ser emprada pel polítics com a arma.

    Ja sé que titllar a la llengua com a arma política és com agressiu, encara que n’hi ha que prefereixen evitar el tema de la defensa de la nostra llengua, que els incomoda molt, volen parlar de temes molt més importants (no dic que no s’hagin de tractar els altres temes), i per això titllen el debat sobre la llengua com a arma política. El debat sobre l’ús i el tracte institucional de la nostra llengua està molt enfora d’estar solucionat; es un debat irritant ja que no s’empra la raó sinó la ideologia, i les ideologies, tant de dretes com d’esquerres són fixes, ancorades en dogmes inamovibles, per tant, aquest debat no es podrà solucionar mentre no anem més enllà de les ideologies. Mentre tant la nostra llengua es dessagna.

    • Crec que és bastant evident que el PP de les Illes si que l’ha fet servir i l’està fent servir com a arma política. Basta veure com ha col·locat tot d’una al govern al president d’una entitat que està en contra del català com el “circulo balear” i ha donat la direcció de “Televisió de Mallorca” a un militant de UPyD perquè estiguin contents i no facin nosa.

    • Joan,
      possiblement estic d’acord amb tot el que dius; però quan dic que na Cata té raó i que deixem el tema de la llengua en pau, no ho dic perquè em faci por defensar-la, o perquè pensi que és un element secundari, el contrari, ho dic perquè actualment s’està parlant un poc massa de la llengua catalana, i sobretot perquè és una forma que tenen els “guanyadors” de demostrar als vençuts, qui porta “els collons”.
      No crec que aquesta sigui una batalla a disputar a la premsa, potser sigui una batalla “polititzada”, però que crec, els filòlegs i juristes l’haurien de traballar dins un altre àmbit, un àmbit més silenciós, però potser més contundent.
      Com deia abans, la meva opinió és, que se’n parla un poc massa no com a element cohesionador d’una cultura i d’un territori; que ja podria anar bé, perquè així potser la reixiriem i enfortiriem, sinó que es parla d’ella com a un obstacle que separa, i divideix, evidentment tots sabem que és una fal·làcia, i estic ben convençut que fins i tot els que ara manen també ho saben, però així tenen un element per punyir, per fer mal; potser altres arguments i altres debats tenen poca consistència per diferenciar la seva política neolliberal, de la que han fet dins ara els que governaven
      Ara senzillament l’han “dimonitzada” i l’han convertida així en un trofeu de caça, en una preciada peça que cal tombar i destruir.
      Evidentment seguiré fent els meus informes en llengua catalana, també els meus escrits i comentaris.

      • Guillem, en primer lloc, no es parla massa sobre la llengua catalana, sinó massa poc si es té en compte que és una llengua petita i pot esser engolida en poques generacions si no la protegim.

        En segon lloc, en premsa, i sobretot premsa digital, es poden debatre qüestions com aquesta, ja que es sembla molt a una Àgora on molta gent hi té veu i vot i poden exposar opinions i raons. Un altra tema és el què en pensen els experts, i et puc assegurar que als filòlegs no se’ls escolten gens. Aquest tema hauria de ser resolt per filòlegs, juristes especialitzats, sociòlegs, historiadors, etc., i NO per polítics.

        En tercer lloc, és cert que la llengua es un tema que uns empren per punyir i fer mal al PP, i aquí ja entraríem en un cercle viciós sense sortida, on uns volen parlar del tema de la llengua i els altres no.

        Que uns l’han “dimonitzada” a la llengua, i convertida en trofeu de caça, pot esser, ja que un dels principals objectius dels polítics és (per desgràcia) destruir l’adversari, encara que a molts no ens interessa aquest joc brut (ni d’esquerres ni de dretes), la democràcia és cosa de tots, i volem que es defensi la nostra cultura, i volem parlar de la llengua catalana, i no ens serveix que es doni l’excusa de que uns punyen i molesten perquè sempre volen treure el mateix tema, ja que molts no ens sentim representats per cap partit polític, ni ens venen ni ens van els “piques” entre polítics, volem les coses clares, i no volem que es giri la coa quan hi ha un tema irresolt com és el de la nostra llengua.

        • Gràcies Joan, pel teu comentari, segurament podríem estendre’ns molt més encara sobre aquest tema, i no crec que la nostra societat giri sa coa; però ja fa massa anys que la llengua es troba al punt de mira dels polítics, evidentment amb una llengua imposada es controla més facilment el pensament, perquè com gairebé tots sabem, malgrat molts no ho hagin estudiat mai, el llenguatge, i el seu codi (la llengua) marquen i condicionen el nostre pensament.
          La riquesa de la nostra llengua (catalana), amb les seves vocals i els seus mots són, un patrimoni a protegir, i caldrà lluitar sempre contra qualsevol agressió que aquesta pateixi… ara per ara, l’estratègia que s’està emprant actualment per part dels nostres polítics, tant per a atacar-la com per a defensar-la, sembla equivocada.
          És ben hora de que els nostres polítics, i crec que tots els grups, deixin que la llengua evolucioni viva, sense encorsetar-la ni condicionar-la per qüestions ideològiques o de dominància sobre l’adversari.

  5. Retroenllaç: Sense ànim de polemitzar, o sí… | card.cat

    • Perdona per la meva ignorància… però… me pots dir quina diferència hi ha exactament? Perquè si pens en unes paraules del presi Bauzá que deia que nosaltres deim “moix” i els catalans “gat”, he de suposar que el menorquí, que també diuen “gat”, és català. Vaja… tenc el cap fet un embull. i no serà que són simples dialectes en els quals canvien algunes paraules determinades, igual que passa en totes les llengües del món, com ara argentí i castellà de Madrid o americà i anglès d’Anglaterra.

      • Sense ànim de crear polèmica i amb afany pacificador, vull apuntar al senyor “ignorant”, que el senyor” jaja” ha dit que vol xerrar mallorquí, però no ha dit “llengua mallorquina” com vostè suposa… no pot referir-se al “dialecte” mallorquí (dins la llengua catalana)? Si us plau no busqui cinc potes al gat (pel senyor ignorant). Per favor no cerqui cinc cames a des moix (pel senyor jaja).

        • Ui ara sí que som un ignorant… és a dir, com tu expliques el mallorquí és un dialecte dins la llengua catalana… així no entenc la frase de “ja ja”. Com pots deixar de xerrar el català i xerrar mallorquí si aquest, com tu dius, és també català. És tan doiut com dir que vull xerrar andalús, però no castellà.És això possible?No.

          • No hi ha cap universitat del món que no defensi que es mallorquí, es menorquí, s’eivissenc, es formenterer i es barceloní formen part de sa mateixa llengua, de sa mateixa manera que defensen que s’andalús, es madrileny i es lunfardo de Buenos Aires formen part de sa mateixa llengua. Hi ha molta més diferència entre ses variants de s’alemany, de s’italià, des rus, o des francès, que no entre ses variants des català o des castellà. I si un andalús que diu “me ja caío” ha d’escriure “se me ha caido”, o si un madrileny que diu “soldao” ha d’escriure “soldado”, a jo que dic “llengo” no me fa res escriure “llengua” que és així com ho diuen a Eivissa capital i no a Barcelona on sa forma és “llenga”. I ses paraules totes són bones, res no obliga a escriure got, com diuen a Maó, en lloc de tassó com deim a Mallorca, són igual de bons, igual que en castellà per referir-se a una cadernera és tan bo escriure “jilguero” com diuen a Madrid com escriure “colorín” com diuen a Granada.

            Diccionario de la Real Academia Española de la lengua

            mallorquín, na.
            1. adj. Natural de Mallorca. U. t. c. s.
            2. adj. Perteneciente o relativo a esta isla del archipiélago balear, en España.
            3. m. Variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca.

    • Estic totalment d’acord en xerrar en mallorquí, o en menorquí, o en eivissenc, o en formenterer, o en felanitxer, o en pollencí, o en binissalemer, … però quan hàgim d’escriure haurem d’optar per una norma comuna. O en castellà escriuen “arma mía” en lloc de “alma mía” o “Madriz” en lloc de “Madrid”. És tan senzill d’entendre que no necessita més explicacions… Ara bé, la gran majoria d’aquells que defensen que xerrem en mallorquí, xerren i escriuen en castellà.

  6. COMUNICAT DE LA JUNTA DIRECTIVA DE L’ASSOCIACIÓ
    “JUBILATS PER MALLORCA”

    El govern Balear amb el darrer acord de fer innecessari el coneixement del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer (el català) per fer feina a la funció pública a les illes Balears, s’acaba de fer còmplice del delicte d’etnocidi (genocidi lingüístic) que, fa casi 300 anys, va decretar en Felip Vè contra els autòctons d’aquestes illes. S’ha demostrat que és una mentida l’excusa de mal pagador que posen de dir que el “Balear” és una llengua diferent del català, contra l’opinió de la Real Academia Española de la Lengua, de tota la comunitat científica en matèria lingüística i de totes les universitats del món.

    S’ha demostrat que és una mentida perquè quan volen llevar el requisit de coneixement del català no hi volen posar el de coneixement del Balear, i és així perquè volen eliminar la nostra llengua. Perquè, ¿com és possible que essent obligatori el coneixement d’una llengua de la força del castellà i innecessari el coneixement del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer, i amb la pressió dels mitjans de comunicació i de la mobilitat poblacional, pugui perviure la llengua pròpia dels autòctons? Ells ho saben i per això ho fan.

    Des de Jubilats per Mallorca afirmam que:

    1.- El fet de que hi hagi qualsevol llengua que a les illes Balears tengui un estatus de reconeixement i d’oficialitat superior al de la llengua pròpia dels autòctons és una injustícia, una acció colonialista i un atemptat contra els nostres drets lingüístics
    (d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Lingüístics que en el seu dia fou aprovada tant pel Parlament Balear com pel Parlament Espanyol)

    2.- La democràcia no és la dictadura de la majoria i ningú, al·legant majories parlamentàries més o manco conjunturals, no té el dret d’atemptar contra els drets fonamentals del nostre poble.

    3.- Aquesta decisió del Govern Balear, a més d’esser una injustícia colonialista manifesta, va en contra dels interessos laborals dels qui han estudiat aquí i dels d’aquells qui, vénguin d’on vénguin, estimen aquestes illes i tot allò que els és propi, i a favor dels interessos dels qui vulguin venir aquí a fer de funcionaris “turistes” i dels d’aquells que, siguin o no siguin d’aquí, odien les característiques que ens identifiquen com a poble o les tenen per no res.

    4.- Si el PP no obliga el govern que el representa a rectificar aquesta decisió demostrarà esser un partit colonialista i antibalear.

    5.- No renegarem dels nostres drets lingüístics i els exercirem més enllà de les decisions tiràniques dels polítics de torn.

    Palma, 27 de Setembre de 2011

  7. Ja ho val Sra.Ferrer, en quines ens hem de veure!, ni català ni tren. Suposo prefereix redones amb bones escultures. Al cap i a la fi, tot acaba sempre igual. Pel que fa al tema del català, vull pensar que vosté es troba estreta, però una cosa tenc ben clara, per Palma els senyors Bauzá i Delgado i companyia ho tenen ben clar ….alerta que li feran beure oli!!!, i a glopades grosses. I dir que el PP no fa política amb la llengua és una falàcia com unes cases. El PP fa política de la llengua, de la història i del que faci falta. Li recoman que llegeixi algún dels meravellosos discursos del seu conseller de Turisme quan era Batle de Calvià per commemorar el desambarcament del rei Jaume I.
    Per altra banda, tenim el tren. No és de rebut que les obres s’aturin, com tampoc és de rebut deixar a tots els ciutadans del nostre municipi sense un transport públic de qualitat, per no parlar dels beneficis econòmics pels nostres comerços que es perden, perque el tren també du beneficis, cal pensar-hi. La passada Legislatura començà amb la decisió per part del Govern d’acabar l’hospital de Son Espases, tot i que cap dels partits que governaven volguessin aquell emplaçament. En part, és veritat, defraudaren els seus electors amb aquesta decisió, però aturar les obres era enderrerir la nostra Comunitat, a més de l’alt cost econòmic de fer-ho. Pens que feren bé acabant un projecte que no era seu, miraren pel bé comú de tots. Igualment passà amb el Palau de Congressos de Palma, encara inacabat. Al PP diu que no té doblers pel tren, però ja parla de la tercera vía de ccintura de Palma, d’allargar l’autopista fins a Campos… Per llevar el carril bici de Ciutat i malgastar-hi els recursos sí que hi ha doblers, per pagar les nòmines de l’EMT no en tenen. Au idò. Fet el comentari.

  8. Benvolgut senyor Pollancre. Per sort, de moment em deixen pensar per mi mateixa aquests senyors Delgado i Bauzá, i per lo de l’oli, gràcies pel consell. Que el PP fa política de la llengua, i tant! on he dit que no, jo?? el que he dit és que els polítics no fem res més que agreujar més un tema que pel que veig encèn bastant la sang. D’un article en el que es donava el punt de vista d’un partit sobre el ple, argumentant les nostres decisions per donar-les a conèixer al poble s’ha passat a aquest debat ideològic, en el que per cert ens heu anomenat colonialistes, ens heu acusat de tirans i d’etnocidi (pensava que aquí els que no acceptaven les opinions dels altres era el PP).
    Curiós que ningú comenti les decisions preses dins el ple, com la pujada de les tarifes de l’aigua o lo del consorci de turisme, en fi, segur que fent oposició al Govern Balear tiram Sant Llorenç endavant, ànim).
    Quan al tren, suposo que no tenim el mateix concepte del què és un transport de qualitat. Però com que l’he utilitzat molts d’anys li diré que estar una hora i mitja per arribar a Palma des de Manacor no entra dins el meu concepte de qualitat.
    Quan a les escultures: catxis! touché.
    En fi senyor Pollancre, bon cap de setmana.

  9. 1 hora i mitja per arribar a Palma? Quan jo hi anava just eren 55 minuts i em deixava al centre de Palma. M’imagin que no voldreu posar com a transport de qualitat les camiones… De totes formes hi ha que donar també la seva part -més petita- de culpa pel tema dels doblers que no han arribat .

Respon a Catalina Ferrer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.