Calla, mossega’t la llengua i agraeix….

Sempre ho dic  i mai ho faig. Aquesta vegada no vull faltar al meu propòsit i aprofit la revista per a dir-ho ben fort.

És de sabuts ser agraïts, però el pecat per exel·lència de la nostra condició humana és, en el meu entendre, agraïr quan estam amb el cor estret. I no és que no en tenguem d’oportunitats per a ser-ho, germanets meus cada dia surt el sol.

Però el nostre amor propi a vegades és massa orgullós i ens passam el dia amb comandera, baralletes, inconformismes, gronyidures d’al·lotet petit, que de vegades només ens falta posar-nos a fer potadetas i començar a plorar.

Estic cansat de sentir xerrar de crisi. És ben ver que desgraciadament hi ha moltes famílies ben prop nostre que ho estan passant malament, que quasi tots o tots els seus membres han quedat a l’atur, i que els ingressos són precaris. (Això gens ho pos en qüestió i ho mir amb molt de respecte). Però per ventura, a vegades nosatres mateixos som llops amb pell de xotet de cordeta, vull dir allò de que “en tiempos de vacas gordas“… feia molt bo, tenir el darrer cotxe del mercat, o anar de festa en festa, o si teníem una cuina que s’espanyava no ens bastava comprar uns fogons nous sinó fer reforma a tota la cuina, si celebràvem unes noces que ens haguessin de suposar  fer una hipoteca, ens era igual i afegíem al banyat perquè la volíem de pinyol vermell, etc. i ara vénen les lamentacions i els plors i duim  el dol de nosaltres mateixos.

Francesc d’Asís, fill d’un mercader i de bona posició social, davant el rei i son pare es despullà  i digué: quantes coses són les que no necessit!! Tal vegada el que hem de fer és desprendre’ns del “massa” que tenim i obrir els ulls del cor.

I nosaltres xerram de crisi? Tenim casa, gent que ens estima, podem anar a escola, espardenyes… i jo repetesc: i nosaltres xerram de crisi? Això no sabem què és, moltes vegades. Jo diria més bé crisi de valors, amb nosaltres mateixos i amb el nostre monet que ens hem creat. I els milions de nins i nines, de persones que no tenen  ni un roegó de pa per endur-se’n a la boca i moren de fam?

Ells sí que tenen crisi!, però de subsistència, que és pitjor. És clar, llavors arriba Nadal, el mitjans de comunicació ens embafen de propaganda solidària, i a nosaltres se’ns omple la boca de bones paraules i de bons desitjos predicant que un altre món és possible… però mentrestant n’hi ha un al nostre costat que s’està morint de fam.

I nosaltres ens deim humans? Civilitzats? I consentim que milions de criatures de la nostra mateixa condició morin dins la misèria? Això és el que els fa nosa als poderosos del món davant el gemec de l’oprimit i el dèbil, fan de Pilat, rentant-se les mas mentres s’engreixen el seu egoïsme. Mentrestant, moltes congregacions  religioses i organitzacions laïques, són els que s’empastissen les mans, lluiten dins l’anonimat i intenten posar una espurna d’esperança, però no basta.

I que podem aprendre de tot això?

Per favor, quan  vagis a gronyir, calla, mossega’t la llengua i agraeix, i veuràs com ets d’afortunat, valoraràs a qui tens devora, i quantes coses són les que no necessites. Podem fer poques coses nosaltres, però, queixa’t, reivindica davant la injustícia humana i per damunt de tot agraeix qui i què tens al teu costat.

Que el teu cor, la teva consciènca cada dia, cada hora, cada minut, i no només per Nadal, com és molt propi nostre, almanco tengui la delicadesa de pensar, no amb els que estan malament, sinó molt malament. A això jo en dic HUMANITAT.

Un pensament a “Calla, mossega’t la llengua i agraeix….

  1. Ja es clar, en Miquel te coma reo; Si un se mira com esta el Mon, se reo li vesa per demun; Però no només es això que fa mal; Lo dany es sa manera, i es culpables, prinsipal de aquesta situacio; Perquè nosaltres també tenim part de cupa, no vos cregueu, però es vertedes Culpables son es que hara donen llison s de com ne hem de sorti, des bullit per ells orguenisat per tornar-se ompli sas buchaques des nostres doblers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.