Na Catalina Rafela Galmés, més coneguda per tots nosaltres per na Catalina de sa biblioteca es jubila de bibliotecària…

Va ser un dia emocionant. Son Carrió estava de festa, era 29 de setembre, Sant Miquel Arcàngel. Però enguany ha tengut un altre motiu de festa  d’emoció viscuda amb intensitat per a tots nosaltres. Aquest Sant Miquel 2011 ens quedarà impregnat al nostre cor. El motiu: que a na Catalina Rafela (casada amb en Jeroni Monito), i com que és de sabuts ser agraïts, li volguérem fer un petit homenatge senzill però viscut, en agraïment per haver estat la primera bibliotecària de Son Carrió durant més de 20 anys.

No és que la jubilem, però per qüestions pràctiques i òbvies, a partir d’aquest moment només s’encarregarà de la delegació, ja que la nova bibliotecària es troba a l’antic convent de ca ses monges, al segon pis.

També aprofit per donar la benvinguda a la nova bibliotecària, n’Assumpció,  i dir-li que té tot el nostre suport i ajuda incondicional per a començar aquesta nova tasca. Benvinguda siguis!

Un servidor (com que els aires pollencins del poeta Costa i LLobera es veu que bufen amb esponera) li va voler compondre quatre versos mal garbats i que ara compartesc amb tots vosaltres:

Voldria contar una història
que a  un poblet  passà,
corrien els anys noranta
jo era petit encara
i gràcies a la memòria
ara  m’en  puc recordar.

No és de fades ni bruixes,
ni  germans eixerevits,
no és tampoc de princeses!
però sí de meravelles,
és màgia que ens fa petits.

I vosaltres  me direu
de què punyetes ens xerra…
de jugar a serra memerra?
Si posau es cul enterra
molt prest ho descobrireu….

Això era i no era…
que a Son Carrió arribà
una al.lota joveneta
duia una canastreta,
agafada amb sa mà.
A cada cama una calça
que era de mil colors
i tothom la se mirava.
Una dona que passava
quan va veure que cercava
poruga va demanar:

-Què cercau res jovençana?
Per ventura puc ajudar?
-Cercava el món dels somnis,
de colors i  paparins,
és el lloc que les rondalles
ens fa tornar com a nins,
l’alegria mai s’acaba
i ens fa mirar cor endins.

Sa padrineta estranyada
es capet se va gratar;
-Aquesta al.lota aperduada
un aigua li deu faltar…
ja és ver que la jovenea
de feina no en vol parlar…

Cercant arribà a una porta…
-a la fi he arribat!!-
es digué a si mateixa.
Sa clau que deu ser aqueixa?
Obriré de bat a bat!
A tots els ninets del poble
molts de contes contaré…
i amb sa meva campeneta
a fer bonda els mandaré.

Allà tots els nins hi anàvem
a sentir contes contar,
a fer deures, a jugar
i que bé ens ho passavem…

En aquella al.loteta
que a Son Carrió arribà
que duia una canestreta,
agafada amb sa mà;
a cada cama una calça
que era de mil colors…
ses gràcies hem de donar.

Ara tots a tu t’ho deim
a  tu ara fort i clar
a  tu t’ho deim Catalina.
a tu et volem mostrar
res et  podem amagar,
la teva màgia ens captiva
i  et deim amb alegria
sigui on sigui amb tu reim…
Vint-i-un anys i ara creim..
has estat mel dins la vida.
Als grans has fet  tornar nins,
als nins has fet  tornar grans
dins l’aventura dels contes,
que a la vida ens fa germans!!

I si no són vius, són morts i si no són morts són vius i al cel ens vegem tots plegats. Amèn.
Foto