Excursió de la gent gran de Sant Llorenç

El dissabte, 1 d’octubre, la gent gran de Sant Llorenç una vegada més ens posàrem en marxa. Aquesta vegada tocava una d’aquestes excursions subvencionades per una casa comercial.

Cinc dies abans de la data prevista ens la varen anul·lar per fallida i dissolució de l’empresa. Els engranatges dels encarregats d’aquests temes de la nostra associació es posaren ràpidament en funcionament. A les poques hores teníem una nova empresa encantada de rebre’ns. “Clasic Balear” ens va rebre a Can Tomeu és pollencí amb un bon pa amb oli per berenar. A continuació hi va haver l’amena presentació i ofertes dels seus productes, tots molt interessants però amb poques novetats. Una vegada conclosa la part comercial i seguint el pla previst, ens dirigírem a la fàbrica de vidres Gordiola.

Quan l’any 1790 Bernardo Gordiola, fill del fundador de Vidres Gordiola, va dir que la seva gamma de canelobres i aranyes de cristall es va dissenyar per “il·luminar els palaus dels reis d’Europa i les mansions dels nobles del món” segurament no imaginava que, dos-cents anys després, les peces fabricades per Gordiola serien admirades i col·leccionades per la reialesa, els famosos i les grans cases de disseny del segle XXI.
Avui dia, els forns de Vidres Gordiola compten amb un equip de deu vidriers que produeixen 27.000 peces a l’any, moltes de les quals es venen en les seves tres tendes de Palma, mentre que unes altres s’exhibeixen en fires internacionals per tot el món, on són reclamades pels millors dissenyadors. L’entusiasme de l’actual propietari, Daniel Aldeguer Gordiola, per l’art i la història de la fabricació del vidre, sens dubte ha contribuït a l’augment del perfil de la companyia mallorquina i al creixent interès que ha despertat en l’alta societat durant les últimes dècades.
La seva fàbrica, a Algaida, ha estat visitada per les famílies reials de diversos països europeus i les seves peces adornen les suites i menjadors d’innombrables hotels de luxe. Amb el pas dels anys, l’empresa Gordiola segueix cuidant la qualitat del seu art.
(El que heu llegit fins ara de la fàbrica de vidres Gordiola està copiat de mallorcarus.com).

En primer lloc varem poder contemplar embadalits com, només amb l’ajut d’un tub de metall per sostenir la massa de cristall candent, unes simples pinces i les expertes mans de l’artista, anaven sorgint les gracioses i fràgils figures de vidre. I després de fer les oportunes compres, mirar i admirar l’infinit nombre d’obres d’art exposades en el museu i en els prestatges de la tenda, seguint la ruta prevista, la nostra propera parada era una altra tenda d’artesania; les joies que fabriquen els orfebres de Lapis. Però, de sobte un: OOOh, està tancat! va sortir de les boques dels presents, ressonant amb força a l’interior de l’autocar en veure les portes i finestres del local tancades. Quan tornàrem al restaurant, faltava mitja hora per a l’hora concertada perquè en Tomeu llorencí, cuiner de Can Tomeu és pollencí ens tingués el dinar cuit. No era cosa d’estar aturats en el restaurant destorbant als cambrers que s’afanyaven preparant les taules. I per no fer nosa, anàrem a visitar l’exposició que Perles Majòrica té just al costat.

El dinar, un bufet amb gran varietat de viandes, saboroses i ben presentades, va ser del gust de tots, no vaig escoltar cap comentari desfavorable sobre aquest ni cap altre tema relacionat amb l’excursió. Després, una mica de ball per arrodonir la jornada i cap a casa manca gent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada