“Quintos del 43”

El 2 de novembre, els “quintos” del 43 es reuniran com venen fent des de fa quatre anys. Qualsevol excusa es bona per organitzar un dinar. Però aquesta em sembla molt bona, reunir-se una volta en l’any gent de la mateixa edat, encara que tinguin ideals polítics diferents, encara que els uns siguin blaugrana i els altres blancs com la neu o que no els hi agradi el futbol, encara que uns es van passar la seva vida laboral asseguts en alguna oficina, uns altres servint cafès i aguantant amb un somriure els capritxos i impertinències dels exigents clients.

El mateix aguanten algunes dones en tendes d’alta costura, bijuteries, “souvenirs”, supermercats o netejant habitacions i fent llits en un hotel . Uns altres amb les mans plenes de negra grassa grapejant a l’interior del motor d’un cotxe o tractor. També en el grup hi ha algun pagès, que amb fred o calor ha de conrear les seves terres, sembrar, cuidar de la collita i si hi ha sort, recol·lectar el fruit de tot un any de treball.

En aquest dia, en aquestes trobades de quintos, d’amics, tot això no importa per res.Aquest dia es parla de coses transcendentals sense importància. Es comença per la salutació, així com van arribant van formant rotlles en la terrassa del restaurant Sa Gruta Nova, passant d’un a l’altre per encaixar la mà de l’amic o fer una abraçada i dos petons a la companya que acaba d’arribar…!Uep Joan com ho teniu? …!Ai Margalida quant temps fa que no ens vèiem?.. Hola Bernat ja em pensava que no vindríeu… I així fins que el cambrer interromp per dir: En voler, podeu passar. Prenen seient esperant l’arròs…aquest any que serà arròs brut, de peix o paella?. Que té més! Molts d’ells ni tan sols saben el que han de menjar, sempre hi ha dos o tres del grup que s’encarreguen de l’organització, trien dia, hora, lloc i menú, avisen als altres, sempre queixant-se del treball i les despeses que això suposa, però al final un any i un altre i un altre…sempre són els mateixos els encarregats de preparar l’esdeveniment.

Una vegada asseguts la conversa es torna caòtica, talment una olla de caragols, no hi ha qui s’entengui, el de més amunt vol parlar amb el de més a baix, els quatre d’enmig versen sobre lo barates que van aquest any les ametlles, de l’altra taula sobresurt la veu d’una dona dient…Nooo pensa tu, me’ls vaig comprar en unes rebaixes. En un racó s’han ajuntat tres caçadors que no s’aturen de matar conills i perdius. Uns altres estan bravatejant de la quantitat i qualitat dels tomàquets recol·lectats dels dos solcs que va sembrar. I la teva filla que ja ha tingut s’al·lot? O era una nina que esperava? !Ai quin arròs més bo…bla….bla…bla… Es passen dues o tres hores amb l’alegria i l’amistat aflorant a les seves somrients cares. Idò que no és guapo això? Han parlat de tot i no s’han dit res. Arriba l’hora dels comiats, tot són abraçades, estretes de mà, petons i desitjos de bona ventura. En una cosa tots estan d’acord: L’any que ve s’ha de repetir.

P. D. Jo també hi era, convidat per la meva dona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.