Tota fruita a son temps… (magranes)

Ara toca el torn a les magranes, que en arribar aquesta època ja no poden contenir l’alegria que porten dintre, i… s’esbrellen!!, i pinyols per tot.

En estar oberta és molt vistosa, amb els cridaners granets vermells, dolços amb un toc àcid, deliciosos. No obstant, hi ha molta gent que no li agrada la magrana perquè no es volen menjar el diminut pinyolet que hi ha dins cada gra i, a més, és un poquet incòmoda de menjar, ja que s’han d’arrabassar els grans i es poden embrutar els dits, per això, el menjar una magrana és com un art que requereix paciència.

I tu, estimat lector o lectora, et permets el temps i l’espai per a menjar-te una bona magrana?

Aquest article s'ha catalogat com a General per Joan Umbert Font representant null. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada