Memòries d’un temps

Una família de Son Carrió anà a viure a n’es lloquet de ca’n Canonge, i a més de conrar aquell lloquet, conraven altres finques. Per anar a sa casa on vivien, hi havia varis camins, i per un des quals, un poc abans d’arribar a ca’n Canonge, s’havia de travessar la via des tren per una trinxera que impedia veure una i altra banda.

Pel maneig del cultiu, a més d’altres eines, tenien un ase. I un dia, quan aquella família anaven cap a retiro, prengueren aquell camí, i quan s’ase va treure es cap de sa trinxera per travessar sa via…, es tren fot pitada, i l’amo de s’ase fot llongo dins es carro i pegà forta manotada a s’animal, s’ase fot brivada, i en un sant i amén va passar es carro a s’altre part de sa via, i a n’es mateix moment passà sa màquina des tren, just just que no fregàs es carro.

S’esglai va ser tant, que l’amo aturà es carro, s’assegué en terra blanc com s’enblanquinat, i sa dona amb dos al·lotets amb un plors que no sabien ni què els havia passat.

Aquella família eren mon pare, ma mare, es meu germà Toni, que tenia set anys, i un servidor que en tenia dos.

Un comentari a “Memòries d’un temps

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada