He tengut ocasió de veure un cara a cara entre dos economistes al programa “Singulars” de TV3. Aquest programa fou emès el 27 de setembre de 2011 amb la participació d’Arcadi Oliveres i Santiago Niño Becerra per tractar sobre la crisi.
Arcadi Oliveres és doctor en ciències econòmiques, professor del departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de “Justícia i Pau”. Santiago Niño Becerra és catedràtic d’estructura econòmica de l’Institut Químic de Sarrià.
El cara a cara entre aquests dos pesos pesants de l’economia deixa moltes dades, moltes xifres, moltes argumentacions que és impossible intentar resumir en unes línies, però crec que val la pena conèixer algunes de les frases i de les dades que es poden escoltar al llarg del debat, encara que sigui amb el risc d’aportar idees desconnexes.
DADES:
La banca europea afronta un risc de 300.000 milions d’euros.
El 45% dels joves empresaris autònoms d’Espanya s’han donat de baixa des de l’inici de la crisi.
Els beneficis de les empreses de l’IBEX-35 cauen un 6,1% fins al mes de juny; els sous dels directius puja el 16%.
La CAM ha autoritzat jubilacions de 20 milions d’euros.
La CAM presenta 1136 milions d’euros de pèrdues.
El 80% de les empreses de l’IBEX-35 és present en paradisos fiscals.
En quatre anys, la cotització de les empreses de l’IBEX-35 ha caigut un 25%.
El 51% dels aturats s’hauran de “reinventar” si volen trobar feina.
La crisi fa augmentar un 36% les peticions d’ajut als serveis socials de tot l’Estat.
Als EUA hi ha 46,2 milions de pobres, la xifra més alta dels últims 52 anys.
Als EUA, el 10% de les famílies passen fam física.
A Espanya la taxa de pobresa és del 20,8%.
Les empreses espanyoles duen a paradisos fiscals 200.000 milions d’euros cada any.
Les empreses espanyoles defrauden a Hisenda 80.000 milions d’euros cada any.
El frau a Espanya suposa un 6,5% del PIB. Llavors hi ha un altre frau, el legal, representat per les SICAV.
L’Estat paga en concepte de pensions 110.000 milions d’euros cada any.
El govern espanyol donà a Somàlia 25 milions d’euros per combatre la fam, exactament el mateix que dóna a l’exèrcit espanyol en deu hores.
A Espanya hi haurà una retallada de crèdit de 200.000 milions d’euros.
Sortir d’aquesta crisi suposarà 10 anys.
FRASES:
Aquesta crisi, és una crisi de valors.
L’any 1991 el model estava esgotat i algú va tenir la brillant idea de sobrepassar aquest esgotament del creixement a base de crèdit.
La Sra. Merkel és la veu del doctor Ackerman, president del Deutsche Bank.
El Sr. Mario Draghi, proper president del Banc Europeu, va ser directiu de Goldman Sachs entre el 2002 i el 2006.
El Sr. Rodríguez Zapatero perdrà les properes eleccions i vendrà el Sr. Rajoy que farà el que li diguin que faci.
Es parla molt del sou mínim i no es parla dels sous màxims.
Per cada $ que mou l’economia real, l’economia financera mou 300$.
Els paradisos fiscals existeixen perquè interessa al sistema que existeixin.
Les grans empreses tenen la paella pel mànec.
S’ha pervertit l’idea bàsica de l’economia: satisfer les necessitats humanes.
El poder del poble està molt atomitzat.
Som la pitjor generació de la Humanitat.
Viure millor no és tenir més coses.
Cada vegada es necessiten menys hores de feina per produir.
Cada vegada la gent és menys necessària per produir.
Es reduiran les hores de treball i hi haurà treball per a manco gent.
Aquesta crisi significarà un empobriment brutal de la població i l’esperança de vida baixarà de manera dràstica.
Maleïda crisi!
Per veure el vídeo del cara a cara.
Això farà “crac”. Em quedo amb dues frases: “Aquesta crisi, és una crisi de valors” i “Viure millor no és tenir més coses”.
És bo demanar-nos a nosaltres mateixos què volem:
-Volem una qualitat de vida raonable per a tothom?
-El planeta pot suportar els nivells de consum de la “bona qualitat de vida occidental” amb varis milers de milions de persones?
-Pot haver-hi una altra “bona qualitat de vida” diferent a la que proclama la propaganda i el màrqueting de les multinacionals i governs?