Tres generacions de dones

Amb la pressent descripció biogràfica pretenc il·lustrar la situació de les dones de tres generacions consecutives, la meva repadrina, la meva padrina i ma mare, mostrant la lenta evolució social del rol femení en una societat patriarcal.

No es tracta d’un anàlisi exhaustiu, doncs amb cada una de les dones es podria fer més d’un llibre, i com a pedagog he decidit centrar-me en les trajectòries educatives (si en tenien), sense oblidar les demés dimensions.

Catalina Galmés Llull, filla de Bernat Galmés i Catalina Llull, va néixer l’any 1893 al molí de’n Mac, al poble de Son Carrió. A ca seva eren set germans i germanes.

Repadrina Catalina

No anà mai a l’escola. Aprengué a cosir, i la primera feina que va fer va ser cosir roba d’home, i això és el que va fer fins que es casà.

Als 28 anys es casà amb el meu repadrí Jeroni Sureda, i de seguida posaren una botigueta a una casa de foravila que es deia ca’s Coix. La primera filla que tingueren va morir i agafà com a dida un nadó de nom Tomàs “de sa Gruta”. Dos anys més tard nasqué la filla Catalina (la meva padrina), i un any després varen comprar una casa al carrer Major nº2, on posaren una botiga d’aliments i merceria. Sa repradina Catalina era una dóna molt emprenidora, el seu home era més tranquil. En la part posterior de la botiga hi posaren una trencadora d’ametlles, que trencava amb la força d’una bístia, i triaven el bassó un estol de dones. I així començaren a comercialitzar amb productes del camp.

Pel que respecta al context sociopolític de la seva època, foren temps de fortes convulsions, que ja es venien donant des de mitjans del segle XIX en el govern espanyol, amb canvis relativament ràpids de governs liberals i liberals moderats, conservadors, i republicans, al mateix temps de grans avanços en totes les ciències i tecnologies. Encara que tot això quedava bastant llunyà del petit i perdut poblet del llevant de Mallorca que era Son Carrió. Si bé, cal remarcar que les grans possessions senyorials ja s’havien anat establint, es a dir, que s’anaven venent en petites parceles de terra, el que propicià l’aparició d’un gran nombre de petits propietaris de terres, que combinant la feina en les possessions i en els cultius propis, es podien permetre el luxe de somniar en prosperar.

Al 1934, com que entre la botiga i el magatzem d’ametlles hi quedava un espai, aprofitaren per a obrir un forn. Durant aquests anys havien nascut dos fills més. L’objectiu de la repadrina era tenir un negoci per a cada un d’ells.

Al 1936 esclatà la Guerra Civil. El 16 d’agost es produeix el desenbarc a la platja de Sa Coma per una divisió de l’exèrcit de la República. En motiu d’aquest fet, la família se’n anà a refugiar en una possessió de Sant Llorenç, anomenada Balafi, doncs coneixien els majorals, on hi romangueren els 19 dies que durà el setge a Son Carrió.

Quan tornaren, trobaren la botiga ben buida. Havien de tornar a començar de zero. I, poc a poc, tornaren a remuntar el negoci.

Quan els tres fills foren casats, davers l’any 1956, els repartiren els negocis. A na Catalina, la botiga; a en Jaume, el forn; i a n’en Bernat, el magatzem d’ametlles.

La repadrina Catalina morí pocs anys després, l’any 1960, a l’edat de 67 anys.

Catalina Sureda Galmés (la meva padrina per part de mare), va néixer l’any 1923 al poble de Son Carrió, filla de Catalina Galmés Llull i Jeroni Sureda Blanquer.

Padrina Catalina

Als tres anys va començar a anar a l’escola, que era una casa particular habilitada per a que s’hi poguessin donar classes, situada just enfront de ca seva, que era la botiga de “ca na Mac”, situada al número 2 del carrer Major.

Sa mare, a l’hora de berenar, devers les 10 del matí, li duia un vermell d’ou batut amb sucre, i a vegades mesclat amb llet (una bomba nutritiva per a una nina petita).

A aquesta escola hi va anar fins que tingué nou anys, ja que al 1933 s’inaugurà l’escola nova (que encara hi és), amb la mateixa mestra que donava les classes en l’escoleta del carrer Major, Francesca Vaquer Catany.

La padrina em conta que primer de tot s’estudiava una “Cartilla” de primeres lletres, que era una introducció a la lectoescriptura, després venia el “Grado Elemental” (un llibre), i en haver acabat aquest llibre es començava el “Grado Medio”. Aquí cal advertir el fet significatiu de que no hi havia una edat prefixada per a cada “Grado”, sinó que en haver acabat un llibre, es començava el següent del nivell superior. El “Grado Superior” no el va fer.

Anava a l’escola de dilluns a divendres, de les 9 a les 12 del matí, i de les 3 a les 5 del capvespre. Les Matèries que s’impartien en les classes eren aritmètica, gramàtica, història, geometria, història natural i geografia.

Era la major de tres, al germà Jaume li guanyava de dos anys i mig, i al germà Bernat li guanyava de 7 anys. Ja de ben petita ajudava a sa mare en la botiga a embolicar productes amb paper d’estraça, a pesar, etc., i molt prest començà a fer el dinar per a tota la família, perquè sa mare no podia deixar la botiga. Em diu que son pare no anava de botiga, i que ajudava poc, encara que s’encarregava de proveïr, també matava porcs, i feia feina al camp. Sa mare era la que duia el maneig del negoci i de la casa.

Esperant als soldats al port de ciutat

Esperant als soldats al port de ciutat

La padrina Catalina en la secció femenina de "la Falange"

La padrina Catalina en la secció femenina de “la Falange”

Amb la derrota de l’exèrcit republicà, s’entra en el règim dictatorial del general Franco, i els “Nacionals” s’ocuparen de transmetre valors i una ideologia a la societat. Dominaven una radicalització espanyolista que volia disciplina i moral catòlica, una sola pàtria, una sola llengua, un sol estat. Per tal de perpetuar els valors i la ideologia nacional-catolicista, el sistema franquista utilitzava la “F.E.T y de las J.O.N.S.” (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) amb la corresponent secció femenina.

Els grans objectius educatius que des de la Secció Femenina es pretenen aconseguir són:

  • Mentalitzar i instruir a les dones en la doctrina falangista i en les Teories de les forces polítiques en el poder.

  • Ideològic-cultural, creant models de dona “sumisa” a l’home amb la missió de ser esposa, mare i filla.

Així doncs, com la majoria de dones joves del seu temps, la padrina Catalina entrà en la secció femenina de la Falange, ja per convicció, ja per evitar sospites, o simplement per fer el que tothom feia sense analitzar massa profundament aquell sistema. La padrina es limita a dir que en Franco alliberà Espanya de les urpes del comunisme, presentat com si fos el dimoni, encara que mai ha estada gens interessada en política.

En 1949 va contreure matrimoni amb el meu padrí Jaume Font Vives, i passaren a administrar la botiga de “ca na Mac”. Tingueren una filla (Catalina, ma mare) i un fill (Jaume).

Es jubilaren fent feina en la botiga, on encara ara hi viuen (ara tan sols és vivenda). Ella té 88 anys, la salut feble, encara que tan xerradora com sempre.

Catalina Font Sureda (ma mare), va néixer a Son Carrió, dia 6 de novembre de 1950.

Als dos anys va començar a anar a l’escola de ca ses monges franciscanes. Al convent hi tenien dues sales per a fer-hi classe: una, per a nins i nines de 3 a 5 anys, i als 6 anys els nins i les nines es separaven, els nins anaven a l’escola pública, mentres que les nines passaven a l’escola gran, fins als catorze anys. Molt poques nines anaven a l’escola pública (unes 5 o 6).

Nines de ca ses monges de l'any 1953

Nines de ca ses monges de l’any 1953

Dels 3 als 9 anys, va tenir una mestra monja ja molt major, Sor Clotilde, que ni tan sols tenia el títol de mestra, encara que amb molta experiència. En els primers anys, el més important era aprendre a llegir i a escriure bé (caligrafia i lectura). Hi havia un armari amb llibres de lectura, i els capvespres, després de passar el rosari, aprenien a brodar, pintar, etc., mentres una llegia en veu alta, llegint una després de l’altra de major a menor. Les que llegien malament tantsols llegien quatre línies, i les que ho feien bé podien llegir fins unes quantes pàgines.

Ma mare llegia bé. Quan, anys després, els fidels començaren a fer lectures en la missa, com a conseqüència de les resolucions del Concili Vaticà II, ma mare va començà com a lectora en l’església, i encara ho és.

Pels matins, aprenien les quatre regles aritmètiques, que eren sumar, restar, multiplicar i dividir. Les taules de multiplicar s’aprenien cantades. També s’aprenia gramàtica, en què els verb es memoritzaven fent una cansueta tota la classes juntes. I, entre els 6 o 7 anys es feia la preparació per a rebre la primera Comunió, dedicant un temps per a aprendre les oracions.

Als 9 anys va experimentar un gran canvi didàctic, amb l’arribada d’una monja amb títol de mestre, Sor Josefa, posant en pràctica un pla d’estudis més senblant a les escoles públiques, i varen començar a aprendre sistemàticament:

  • Dilluns: geografia i història.

  • Dimarts: llengua española i religió.

  • Dimecres: aritmètica i geografia.

  • Dijous: geografia i història.

  • Divendres: ciències naturals i política.

  • Dissabte: història sagrada.

Els divendres, de 12 a 13 hores, tots els nins i nines del poble anaven a catequesi, i també el diumenge, de 15 a 16 hores. En haver acabat, veien filmines de Sant Juan Bosco.

Tot seguit incloc unes quantes ilustracions del text, anomenat Grado Medio, que s’empraven en les classes. Recoman llegir el contingut de la fotografia més gran, corresponent a la “Formación político-social”, és d’un masclisme tan explicit que no es necessiten comentaris (si clicau damunt les fotos es faran més grosses i les podreu llegir millor).

 

Formación político-social (niños)

Formación familiar y social de las niñas

L’objectiu principal de l’educació era: estimar al Caudillo, servir a Espanya amb cos fort i ànima sana, esperit de superació i assoliment de metes altes, de posar perseverança i disciplina per a fer a Espanya “Una, Grande y Libre”. Inculcar en la joventut la grandesa i mèrit del sentit d’unitat, disciplina i entrega heroica a la pàtria.

El pla d’instrucció dissenyat consistia bàsicament en donar-lis referències sobre moral, religió catòlica, història d’Espanya (Reis Catòlics i Felip II), el Caudillo i estructura del “Nuevo Estado Espanyol”,així dons, es caracteritzaven pel seu contingut ideològic de signe religiós-patriòtic i per la despreocupació pel rigor tècnic-professional i científic.

En definitiva, l’educació femenina consistia en no instruir intel·lectualment a la dona, per ensenyar-li només tot allò que li fos útil en la funció familiar i en informar dels problemes i necessitats del país per a transmetre’ls als seus fills i fer un bon patriotisme.

Fet aquest incís sobre les principals directrius de l’educació de la dona en el nacional-catolicisme, continuaré amb la narració.

Sor Josefa va aconseguir que vingués una professora de música de Manacor, que venia amb el tren. I ensenyà a les nines “El solfeo de los solfeos”, un llibre per a aprendre solfa, així com iniciació de piano.

Quan ma mare tenia 12 anys, se’n anà Sor Josefa, i vingué Sor Joana, que tenia molt bona veu, i va formar un cor de nines i joves del poble. També va recollir una aportació per a adquirir una màquina d’escriure, i varen aprendre mecanografia.

Cada any, a ca les monges, es feien, al menys, dues representacions teatrals, el que donava soltura en saber-se expresar en públic (fins fa poc, les exalumnes majors, tenien un grup de teatre, i cada any, a l’auditòrium Sa Màniga, representen una obra teatral amb molt d’èxit local). També solien fer dues o tres sortides anuals, amb una camiona, a diferents llocs de l’illa. Com que quasi ningú tenia cotxe, aquestes sortides eren molt cel·lebrades.

Als 14 anys s’aturà d’anar a l’escola, havent fet l’exàmen pertinent per a l’obtenció del Certificat d’Estudis Primaris. Després començà a fer feina a la botiga dels seus pares, i en el temps lliure va fer un curs de comptabilitat per correspondència, mentres escoltava els discs solicitats de Ràdio Mallorca (era entussiasta dels Beatles) i es va llegir quasi totes les novel·les de Corín Tellado.

Als 25 anys es va casar, un any i mig més tard arribà l’hereu (jo), l’any seguent nasqué el germà Jaume, i dos anys després arribà en Tomeu, el tercer aspirant al trono dels Umbert Font.

Ma mare ja no feia feina a la botiga, doncs amb tres fills petits ja tenia una bona tasca. De conciliació laboral amb la vida domèstica, ni se’n parlava.

L’any 1987 arribà la nina desitjada, de nom Francisca Catalina, i per acabar d’omplir el niu familiar, al 1993 nasqué el germà Xavier.

Al 2003, amb la camada surara, ma mare es decidí obrir una tenda de bisuteria en Cala Bona, demostrant tenir la bona perícia negociant que ja tenia la seva padrina Catalina.

Ara, havent llogat la tenda, es dedica a les tasques de la casa, a tenir cura dels majors de la família, a cantar en la coral de Sa Coma, entre altres coses.

No vull acabar sense dir que per a mi, ma mare ha estat un model de persona que ha sabut afrontar totes les adversitats de la vida amb gran integritat personal, i que ha sabut posar en marxa el motor de la voluntat de superació.

Conclusions

Ara conec millor la branca femenina de la qual som fruit, i indagant sobre el seu passat puc comprendre un poc millor el meu present… i estimar-les encara més.

La vida de les tres dones aquí descrites comparteix característiques comunes, de les que destacaria el fet d’assumir un rol predominantment domèstic.

Cal advertir una important diferència en la consideració vers les filles, es a dir en la concepció de la infància, doncs la repadrina no tenia cap mirament en carregar tasques a la seva filla que avui ens semblarien denunciables, com que hagués d’ajudar en la botiga, o haver de fer el dinar per a tota la família des d’una edat molt primerenca. Això no ho va fer mai ma mare amb la meva germana (ni amb els fills), s’ho carregava tot ella. Aquesta aparent regresió, pel que fa al rol femení, simplement és una conseqüencia d’un canvi en la concepció infantil i l’establiment d’uns drets bàsics per als infants.

Les conquestes socials de la condició femenina eren latents. S’estaven forjant en altres contextes ben diferents del de les nostres protagonistes. La vida social endògena i tancada en un poblet de la ruralia mallorquina feia veure els avanços de les reivindicacions feministes com una quimera molt llunyana d’unes poques dones boges. De fet, les dues padrines que encara tinc diuen que l’excés de llibertat de les dones ha empitjorat la societat.

Dels somnis d’una societat més igualitària entre homes i dones, a veure fets i canvis culturals majoritàriament establerts hi ha una gran distància, plena de penosa lluita i ferma convicció.

Fotos

2 comentaris a “Tres generacions de dones

  1. Gràcies Tomeu. La idea era, posant d’exemple a tres dones de generacions consecutives, veure els canvis històrics que ens duen a l’actualitat.

    El paper de les dones en la societat està en un procés de mutació, una de les passes més importants del darrer mil·lenni. Es tracta de passar del patriarcat a una societat més igualitària i justa.

    Aquí cada persona que llegeixi aquest article podrà fer l’exercici de considerar el procés que han fet les dones de les seves famílies.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada