Tota fruita a son temps… (anous)

Les anous, anomenades “aglans de Júpiter” (Jovis glans) pels antics romans, i  “avellanes de Grècia” a Rússia (suposadament perquè els romans, fa uns 2000 anys, van importar noguers de Grècia), s’esclovellen molt bé, fàcils de trencar i molt gustoses. S’obrin pel mig, en dos hemisferis, com un petit cervell vegetal. Per tenir aquesta forma de cervellet se li atribuïen propietats positives per a la memòria. Avui en dia la ciència corrobora tals propietats, encara que no són degudes a la forma, sinó als seus nutrients.

En la cuina, aquest exquisit fruit sec pot ser emprat en gran varietat de plats i postres com els que ara em venen al cap: pa d’anous; amanida amb anous; coca d’anous i panses; anous amb mel i iogurt; anous caramel·litzades amb gelat…

Fotos

11 pensaments a “Tota fruita a son temps… (anous)

  1. Ahir vaig pelar anous (amb la pell encara verda) i m’han quedat les mans tenyides d’un tò groc-marró. No hi ha dimoni que ho llevi.
    Algú sap qualque remei per llevar aquest tenyit de mans?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.