Maleïda crisi (4)

Amb aquesta crisi els doblers han desaparegut. No n’hi ha per res, ni per lloc. Tots els governs, l’estatal, els de les comunitats autònomes i els dels ajuntaments es queixen de que no hi ha doblers, peròsi recercam en el butlletí oficial de l’estat (BOE) veurem que no és estrany, quan comprovam com s’han dilapidat els doblers.

Juan Mari Arzak, Martín Berasategui, Pedro Subijana, Karlos Argiñano, Andoni Luís Adúriz, Hilario Arbelaitz i Eneko Atxa, a través de “Basque Culinary Center Fundazioa” aconseguiren, l’any 2009, que el govern de l’estat els hi dedicàs 7.000.000 (set milions d’euros), o sigui 1.165 milions de les antigues pessetes, per fer investigació culinària (I+D+I).

Si no ho creieu, consultau el BOE

 

Un pensament a “Maleïda crisi (4)

  1. No estic d’acord en fer aquest tipus de despeses tan elevades, en temps de crisi, encara que crec que hi ha coses molt pitjors, ja que es podria argumentar que invertir en la cuina de nivell pot ser un incentiu per al turisme gastronòmic i recuperar la inversió en poc temps.

    Una de les coses que sí són de enorme importància són els acords, com el que avui, els mandataris dels països europeus han pres, han pres, de recapitalitzar la banca. Aquí si que s’esfumen els diners del poble!! No sé si és imprescindible fer aquesta recapitalització, no som economista, encara que m’ensum que passarà el que sempre ha passat fins ara: els rics més rics, i els pobres més pobres. Per posar un exemple recent, despusahir mateix, Francisco Fernández, ex vicepresident de Caja España, es prejubila amb 520.000 euros (www.eleconomista.es), i com aquest, molts d’altres.

    Trobau que em de recapitalitzar la banca?!!

    A Grècia la gent ja acudeix als bancs a retirar en massa els seus depòsits, i els seu president fa una crida a la calma assegurant que els depòsits dels grecs estan garantitzats, ja que es recapitalitzaran les entitats afectades.

    I amb qui haurà de fer pactes i acords la Unió Europea per a reanimar una economia moribunda?? Haurem de fer acords, i rebre capital i inversions xineses, de la India, i paisos emergents, perquè amb EEUU ja no hi podem contar, ja que ells també es troben en crisi. I els països d’economies emergents no són democràcies, i, parlant en plata, es passen pel forro els drets dels treballadors i l’estat de benestar. A quina globalització s’atraca? Quin panorama mundial tindrem en pocs anys? Podem posar-hi remei els ciutadans?

    No seria bo que l’actual sistema capitalista fes “crac”?? Ja sé que fa por, sobretot sense saber quina alternativa hi ha, encara que ja fa temps que es van configurant bones idees per a substituir un sistema capitalista caduc, malalt, insostenible… Tots els sistemes socials de la història de la humanitat han començat per idees i somnis de persones que varen esser titllades de boges.

    És el moment de somiar i de dur els somnis a la realitat. Per posar un exemple us deix amb el següent vídeo: http://vimeo.com/31051246

Respon a Joan Umbert Font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.