A la fi, un castellà parla clar

José Manuel Blecua Perdices, filòleg, és el director de la Real Academia Española de la Lengua, on ocupa la butaca “h” des del seu ingrés l’any 2006. Aragonès, nascut a Saragossa l’any 1939, és fill del filòleg i gramàtic, José Maria Blecua Teijeiro

Blecua va estudiar la carrera a Madrid i l’any 1968 es traslladà a Barcelona per impartir classes a la Universitat Autònoma. Coneix la realitat catalana des d’abans de la mort del dictador i coneix també, molt bé, la realitat de la llengua catalana a Catalunya.

Joan Lladonet, mestre, del qual alguns recordaran el seu pas pel poble de Sant Llorenç, ha publicat una selecció de frases de José Manuel Blecua, referides al tema de la llengua, que ara reproduesc:

“No es tracta de viure, sinó de sobreviure i la immersió és de les poques coses que li permeten fer-ho” (al català).

“En aquests anys he pogut comprovar que el català i l’espanyol conviuen sense dificultat a Catalunya”.

“Desgraciadament, quan passegem pels carrers veiem un diari en català i desenes en castellà”.

“Per això és necessari protegir el català, sobretot a través de la normalització lingüística”.

L’any 2010, amb motiu de la seva elecció com a director de la RAE, el diari La Vanguardia li feu una entrevista de la que destacaré dues preguntes:

En el 2006, sobre la situación del castellano en Catalunya, afirmó: “Yo, que soy el catedrático de Lengua Española más antiguo de Catalunya, no me siento perseguido, sino más bien todo lo contrario”. ¿Sigue pensando igual? 

Cómo voy a decir que me siento perseguido si he tenido todos los honores. El último ha sido el premio Vicens Vives de la Generalitat al mérito docente. Aparte de que yo no me dejaría perseguir.

En contraposición a los esfuerzos por la unidad del español en los países hispanohablantes, ¿qué opina de la marcada división existente en los territorios en que se habla catalán? 

Son tradiciones completamente distintas. Yo creo que habría que superar esta cuestión, que en el fondo no favorece a nadie. Y son tan válidas unas variedades dialectales como otras.

Quina meravella! Sentir de la boca d’un intel·lectual aquestes paraules en uns moments on només es senten barbaritats relacionades amb la nostra llengua i la nostra cultura.

 

 

Un comentari a “A la fi, un castellà parla clar

  1. La veritat és que alegra molt sentir aquestes paraules. Ara només falta trobar un defensor del català que també parli igual de clar. Així podríem arribar a tenir un punt de partida adequat per millorar la situació de les dues llegües en cada cas concret que ho necessitassin.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada