Ens trauran de la crisi les polítiques d’austeritat?

L’altre dia estava rumiant sobre algunes respostes que alguns dels nostres veïns varen posar en l’enquesta sobre si acabar el tren o no.

En principi pareixen del tot lògiques: l’Estat espanyol està en crisi, no hi ha doblers, per tant la solució està clara, AUSTERITAT.

Personalment, com a ciutadà informat, no hi estic d’acord, i sense pretendre tenir més raó que cap altre, animat únicament pel desig d’aportar una miqueta de llum sobre un tema tan controvertit i tan important, us faré una breu síntesi d’un lúcid article de l’economista i catedràtic en ciències polítiques, Vicenç Navarro, on explica com les polítiques neoliberals seran responsables de la segona Gran Depresió, i de com aqueixa podria prevenir-se:

En la majoria de països del nostre món globalitzat s’ha arribat a una enorme concentració de les rendes i riqueses, a costa d’un empobriment de les masses populars (el mateix que va passar a principis del segle XX a EEUU amb la primera Gran Depresió). I les polítiques dels governs juguen un paper determinant en aquesta concentració de rentes i riqueses per part d’uns pocs.

Qué passa quan la majoria del les persones veuen com baixen els seus sous? Doncs, lògicament, que disminueix la seva capacitat adquisitiva, baixa la demanda de productes i baixa la rendibilitat de l’economia productiva.

La concentració de rendes en els sectors més poderosos, i l’escassa rendibilitat de l’economia productiva, provocà que tals sectors invertissin, a través dels seus bancs, en activitats especulatives, creant bombolles, com la de les hipoteques subprime, que en esclatar és quan ve la crisis financera, els bancs es queden sense crèdit, es fa insostenible el creixement econòmic, i de nou els sous dels treballadors baixen. Mentrestant, s’ha d’injectar liquidesa als bancs amb els fons públics.

Això està passant ara, com també va passar en la primera Gran Depresió del segle passat a EEUU i Europa, que en veure que el dèficit públic estava augmentant, el que era president Nordamericà, Herbert Hoover, va intentar reduir-lo, retallant la despesa pública (com estan fent ara), la qual cosa va agravar encara més la cosa, accelerant el descens de la demanda domèstica (a Gran Bretanya i Alemanya va passar el mateix). Per exemple, milers de treballadors, com els que feien feina en les obres del tren, veuen disminuïts els seus sous o es queden sense feina i s’han d’apuntar a l’atur (si és que en tenen) que de totes formes suposen una gran càrrega per a les arques de l’Estat. D’aquesta forma, l’austeritat del govern augmenta les xifres de l’atur.

En el passat, tals polítiques d’austeritat varen conduir de la recessió econòmica a una Gran Depresió. L’evidència històrica d’aquest fet és robusta i convincent (excepte per als dogmàtics neoliberals, la fe dels quals els fa impermeables a les dades). I el mateix està ocorrent ara en una situació gairebé idèntica.

La història es repeteix, en la majoria dels països del la Comunitat Europea, amb el famós “tijeretazo”. Totes aquestes polítiques d’austeritat han pràcticament estancat a les seves economies, amb un enorme augment de la desocupació.

Com s’evitaria la Gran Depressió i com es recuperarien les economies actuals en recessió?

Doncs mirant com es va resoldre la primera Gran Depressió. A Estats Units, el president Roosevelt i la seva Administració van introduir canvis de 180º en les seves polítiques públiques. En lloc de retallar la despesa pública, la va expandir enormement com a manera de crear ocupació i estimular el creixement. Va facilitar també la sindicalització de la força laboral a fi d’augmentar els salaris i la capacitat adquisitiva de les classes populars, amb l’objectiu d’augmentar la demanda domèstica. Va establir com a objectiu del Banc Central d’EUA la creació d’ocupació, a més del control de la inflació i va dificultar el desenvolupament de comportaments especulatius per part de la Banca, separant clarament la banca comercial i d’estalvi de la banca d’inversió. Va facilitar també l’establiment de bancs públics que garantissin el crèdit a mitjanes i petites empreses. I va augmentar la progressivitat fiscal, forçant el pagament d’impostos a les grans fortunes.

Va ser el president més odiat per les elits financeres i empresarials que el van considerar correctament com un “traïdor a la seva classe”. Roosevelt procedia d’una de les famílies més riques d’EUA, i com va subratllar en més d’una ocasió “tal odi em mostra que vaig per bon camí”, convertint-se en el president més popular que hagi tingut mai EUA.

Creure’s que aquesta Gran Depressió pot resoldre’s a força de polítiques d’austeritat és un indicador de la victòria de l’irracional sobre la raó i evidència empírica. Aquesta mostra clarament que l’única manera de sortir de la II Gran Depressió és seguint polítiques públiques semblants a les quals van treure a les economies deprimides de la I Gran Depressió, és a dir, un enorme creixement de la despesa i de l’ocupació pública, en nivells semblants als quals van experimentar aquells països en aquell període. Però, perquè això ocorri és necessari un moviment d’agitació social que ho forci.

D’aquí l’enorme importància de les mobilitzacions que estan ocorrent en molts països, doncs representen la gènesi del molt necessari canvi. És una lluita que en cas de perdre’s augmentarà encara més la barbàrie que estem veient en les nostres societats amb l’enorme descens del benestar i qualitat de vida de la majoria de la població.

7 comentaris a “Ens trauran de la crisi les polítiques d’austeritat?

  1. Sa manera de sorti de sa crisis, com ja he dit altres vegades, es moure es doblers; Segurement això no basti, però si es que les moven son qui les te, hi les mou en sa direccio correta, esta asegurat es final de sa crisis; Però pereix aser que es nostres cap deventers no ho voven aixì ; Nomes, vevan reteia en es obres, ( Ha ells no ) i ellibera sol per poder segui construint; Be idò asta des camp si podria treura un profit, i donar alguns llocs de feina. Lo que ja esta ben monyt es construi habitajes. Però hem votat això….

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Respon a Pau Quina Jaume Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada