Halloween

Us contaré una petita història que va succeir fa uns anys al nostre poble, Sant Llorenç. Molts, amb el títol que he posat a l’article, ja pensareu en algun fet terrorífic o fantàstic, però res més lluny de la realitat.  Resulta que el meu amic Joan Tomàs (conegut per molts de vosaltres per ser l’enginyer informàtic d’aquesta pàgina web) estava tranquil·lament a casa seva culejant l’ordinador (per alguna cosa és informàtic), quan van tocar a la porta. Sorprès, perquè no esperava ningú, va anar a obrir i es va trobar dos nins disfressats que a boca de canó li van dir:

–        Truco o trato!

–        Tots Sants!!!- va respondre, ferit, el meu bon amic.

Aquest fet tan anecdòtic, a part de fer-me riure (ja m’imagino la cara dels dos pobres nins davant la reacció del gandul de Tomàs), em va fer pensar com estan canviant les coses a passes agegantades pel que fa a tradicions i festes infantils. Recordem que a Mallorca, des de fa temps, el dia 1 de novembre és festa, concretament Tots Sants, però ara, de cada vegada més (sobretot entre la gent jove), l’efemèride és Halloween, que prové de la tradició anglosaxona i és com una nit de bruixes en què les portes del Més Enllà s’obrin. Les activitats més habituals d’aquest dia són disfressar-se i anar per les cases demanant llepolies. És a dir, podem dir que estam al bell mig d’un procés de canvi, que potser ben aviat comporti la substitució  de la festivitat mallorquina per l’anglosaxona. Però anem per parts.

Quan el meu pare era petit no sabien ni què era aquesta paraula anglesa tan estranya. El dia primer de novembre només es limitaven a anar al cementeri a posar flors als morts, com així dicta la tradició cristiana. La meva generació ja vàrem començar a sentir coses de carbasses il·luminades i disfresses terrorífiques, sobretot gràcies al cinema i als dibuixos animats (aquí podem dir que el fenomen treu el cap). Però tot allò encara ens era una cosa externa i llunyana, i per Tots Sants bàsicament ens limitàvem a anar al cementiri, com tots els nostres pares. Després arribaren els noranta i aquí ja s’introduí amb força la mencionada tradició forana. Sense saber com i com no, pel poble ens vàrem trobar nins disfressats que anaven a tocar baules. D’aquesta manera, dues tradicions diferents començaren a conviure i ara ja es produeixen episodis tan divertits com el que he contant al principi, amb una generació (els infants) que celebra Halloween i la resta (els grans), Tots Sants. Així, ja podem dir que actualment el procés de canvi ja ha arribat al seu equador i només falta saber quin serà el resultat final.  Digau-me apocalíptic si voleu, però jo  m’arriscaria a dir que, al ritme que anam, algun dia no molt llunyà desapareixerà la festivitat de Tots Sants. El temps dirà si m’equivoc o no.

I què ha provocat que aquest procés de canvi s’hagi desenvolupat tan ràpidament? Primerament,  i sobretot, cal donar la culpa al fenomen mal conegut com a “globalització”. Aquest terme teòricament (i dic teòricament perquè a la pràctica no és així) fa referència al procés  econòmic, social i cultural de relació i interdependència entre els diferents països del món, però com deia, això és erroni, ja que en el fons la dependència només ens arriba d’un lloc: Amèrica (cinema, productes, festes, tradicions…). O almenys per aquí no veig cap casa mallorquina que imiti la festa dels morts mexicana, ni la festa del be musulmana (en canvi, Halloween o el Pare Noel, sí);  tampoc escolt gaires grups musicals en rus, suec o xinès (en anglès, sí), ni descobreixo a la cartellera pel·lícules índies (ara bé, les americanes ho copen tot). En resum, per què no ens deixam de coverbos i li deim el que és (“americanització”) i ja està. Com deia, idò, aquest fenomen tan poderós ens ha fet pròxima la celebració de Halloween. a través dels telediaris, el cinema o els dibuixos animats

Però també hi ha altres factors que han ajudat al canvi. Per exemple, els pares, que han cedit als desitjos dels nins i han col·laborat per a què  facin la festa aquí (els fan disfresses, menjar…). Amb això no vull criticar ningú (només faltaria, i fins i tot qui sap, si quan sigui pare, també ajudaré en això) . Senzillament,  intent enumerar totes les causes del fenomen.

Finalment, un dels elements bàsics per a què el jovent s’organitzi i surti al carrer a celebrar Halloween ha estat  l’escola. I aquí ha arribat el moment  de fer un poc d’autocrítica ja que jo pertany al món educatiu i des de les aules hem transmès sempre la idea que una llengua (en aquest cas l’anlgesa) no es pot ensenyar sense mostrar-ne la cultura. I amb aquesta excusa els nins s’han engatat de Halloween (i d’aquí poc anau alerta a altres coses com San Patrick o “el dia d’acció de gràcies”) i ja els surt de dins celebrar-lo ( ja no ho veuen com una cosa externa). Personalment, estic d’acord que el nins obrin les mires a l’exterior (no ens hem de tancar i ser excessivament regionalistes), però quin dret tenim a inserir-los tantes coses anglosaxones (Pare Noel, Halloween, San Patrick…) i negar-los-en d’altres, com ara allò africà, àrab o indígena? No col·laboram així a l’americanització de la nostra societat? On és la suposada globalització?

Frase destacada: “A Japó es juga al beisbol. En canvi, als Estats Units no es practica el sumo” Shlomo Ben-Ami, exministre d’Assumptes Exteriors d’Israel.

10 pensaments a “Halloween

  1. Bé ara en serio, estic d’acord amb els teus comentaris, però crec que té molt de més pes el consum de productes americans (televisió i cine sobretot) que el tema de les escoles, que simplement s’aprofiten de la introducció d’aquesta festa per aquells conductes, per poder treballar millor el que ensenyen. Si no vaig equivocat, als nins petits encara els fan fer rosaris (encara que no siguien de les tradicionales llepolies), i així i tot aquets dies n’he vist ben pocs de penjats pels colls del infants.

  2. Home, això de les tradicions s’ha de mirar amb certa distància. A mi el fet que per seguir seguir una tradició s’hagi de maltractar fins a la mort un animal, tant si és un bou com un ocell, em genera un sentiment de repugnància de cap als que la fan que us el podeu ni imaginar. També hi ha l’altre cara : trobau gaire llògic celebrar el Nadal a Brasil quan allà estan en ple estiu o aqui el carnaval en ple hivern quan a Brasil el celebren en ple estiu?, no és massa llògic crec. Ara bé quan es tracta de que la gent es pugui divertir, com més n’hi hagi millor. “Halloween” és totalment compatible amb la festa de Tots Sants i no es trepitgen l’una amb l’altra. Tan sols hi ha una cosa un poc delicada que és això de que un infant hagi d’anar a demanar caramels per les cases, no aquí a Sant Llorenç, però si a altres indrets.

  3. Jo pens que Halloween té un poder d’atracció enorme dels nins i nines, i, com bé senyala en Serafí, és compatible amb Tots Sants, encara que els menuts volen disfressar-se de mort, fer el truco o trato, fer carabasses diabòliques, etc.

    He fet feina una sèrie d’anys en una llar d’acollida, i és impressionant el poder d’atracció que veia que tenia el tema de la mort vers els nins i nines. Al principi pensava que es tractava d’una atracció macabra, i fins i tot malaltissa, encara que, investigant i llegint, he trobat autors que mostren com els menors comencen a prendre contacte amb un tema universal i ineludible com la mort. En principi és un fet inacceptable, terrible i misteriós, que amb els anys i la maduració anam acceptant, i en els cas dels nins i nines, amb la festa de Halloween, es posen amb contacte amb la mort, mitjançant una espècie de joc, en un ambient segur. Es disfressen de mort, i no els passa res, i van vencent les pors que els podien aterrar.

    Per això, el tema de jugar amb la mort és antropològicament potentíssim, i crec que Halloween anirà a més. Ara bé, nosaltres, els mallorquins, hem de fer el possible per conservar el que és nostre.

    • Sobre la pèrdua de significació de la festivitat de Tots Sants estic molt d’acord amb el que deies a un altre article, que va molt lligat a la progresiva pèrdua de influència social de l’església

  4. Estic totsalment d’acord amb en Pau, a més me crispa tot allò que és Hallowen, només es gastar diners…perquè en vers de disfrassar.nos no ens juntam a la plaça i feim una bunyolada…una cosa més nostrada, i si no entres dins la roda…aquest any ho he pogut esquivar…ara veurem l’any que vé. Tampoc no m’agrada gens que e l’escola es fassin rosaris de xutxes, no estam dins una escola laica…per tant, la tradició no diu res de fer rosaris a l’escola, sino que el padrí jove te regalava un rosari de carabassat….Crec que és un tema diícil i no voldria donar la raó en en Pau, però en 5 anys farem Hallowen com els Obama i al tanto a “acción de gracias”

    • A mi tampoc m’agrada que es facin rosaris de “xutxes” a l’escola, jo voldria els de sempre. El fet que la nostra història, tradicions i costums estiguin encara molt lligades a la religió ( encara que no ens agradi), no hauria de ser obstacle perquè s’ ensenyin a l’escola, sempre que no es faci adoctrinament ni proselitisme. Si no fos així, tampoc no podríem pintar caretes de sant antoni? Hauriem de llevar ses esgrelles de l’ escut de Sant Llorenç? En canvi trob que sí estaria fora de lloc fer sa Corema o es Ramadan a un menjador escolar, com també es cas extrem de resar es rosari de llepolies que s’hagués fet.

  5. Deixant de banda el tema de la tradició o la festa, que crec que hauria de ser motiu de reflexió profunda, algú me pot explicar perquè aquest tipus de celebració ha d’acabar amb vandalisme: bústies cremades, ous a les façanes… d’on surt aquest component agressiu? Qui ho fomenta?

Respon a Sa libèl•lula portenya Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.