Tota fruita a son temps… (grinyons)

El grinyoner (en castellà endrino) fa un fruit, el grinyó, que és esfèric d’un blau fosc amb una fina capa blanquinosa que el cobreix. Són comestibles encara que molt astringents.

Un dels usos més populars dels grinyons és el de l’elaboració del patxaran (que, de fet, és un dels noms que es dona al grinyoner en basc). També es pot fer un licor casolà mesclant anís amb grinyons ben madurs i trencats, i una mica de canyella. Al cap d’uns mesos es pot filtrar i ja està a punt per assaborir-lo.

També es pot fer confitura de grinyons, encara que és precís posar-hi bastant de sucre, ja que són un tant àcids.

Per altra banda, la fusta de grinyoner, que és fosca, molt dura i resistent a la humitat, és molt bona per a fer guiatos i bastons.

Au idò, us deix amb aquestes fotografies, i pels qui no el coneixien, si veis aquest arbust tan nostre i tan oblidat, amb aquestes bolletes blavoses, per la vorera d’una camada o darrera una paret seca entre mates i ullastres, ja sabreu que és un grinyoner que fa grinyons.

5 comentaris a “Tota fruita a son temps… (grinyons)

  1. Per la via des tren, passat uns cent metres es cementeri de Son Carrió en direcció cap a Sant Llorenç, en tenc tres de localitzats.

    Per cert, un dia en vaig menjar un parell i vaig guardar els pinyols, i provaré de sembrar-los, meam si treven.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Joan m’encanten els teus escrits sobre fruites i arbres del temps, a jo m’agradaria saber i conèixer les plantes i tot el que fa referència al camp mallorquí i això que som filla de gent foravilera i jo vaig viure al camp fins als 13 anys. Mai he conegut les coses i mira que m’hi he esforçat, demanant a mon pare i als padrins, no som capaç de conèixer les bledes dels espinacs, ni les pruneres dels albercoquers si no hi ha la fruita penjada. Ja no en parlem de codonyers, cirerers etc. Només conec l’ametler, el garrover, l’olivera, l’ullastre, la figuera i poca cosa més. Per això sempre he envejat les persones que teniu aquesta retentiva per a conèixer el camp, i de retruc per això m’agraden tant els teus escrits. el problema és que demà ja no me’n recordaré del que expliques, però pas gust en el moment i ja és molt. He acabat d’escriure i ja no recordava el formós nom del grinyoner que he hagut de mirar a dalt. Serà demència senil?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Jajajaja au venga Catalina, no siguis catastrofista, que bé t’enrecordes de ses gloses verdes de Sant Antoni, jajajaja. A més, amb els arbres que dius que coneixes segur que tripliques als que coneixen molts de joves. El que passa és que no tothom du els mateixos truiets. Segur que em dones mil voltes en el tema del cinema i les pel·lícules.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  4. Bon vespre,
    no passeu massa ànsies per els grinyoners, malauradament el conreu s’abandona més de cada dia, i els grinyoners tornen ocupar el seu espai primigeni.
    De totes formes molt bona la teva informació. Ahir mateix en vaig menjar de grinyons, i arboces, per cert ben madurs…però com bé dius, no ens convé abusar…perquè “fan tap”.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada