Avui migdia he sortit a fer una canya a “sa Plaça”, bon ambient, solellet, canyetes… tot perfecte. De sobte, ha arribat un home amb un aspecte una mica estrany: vestit de blau i amb una gorra, conduïa una moto grossa i duia un quadern de notes a la mà. Tot d’una que aquest personatge ha passat, la gent, que estava tranquil·lament asseguda amb el diari, s’ha aixecat corrent de les cadires. Devia ser qualcú important, he pensat, perquè tothom ha deixat les canyes a mitges i els bunyols damunt el foc…Hi havia uns estrangers que semblaven tan desconcertats com jo…

L’estrany individu s’ha dirigit sense perdre ni un segon cap als cotxes que hi havia aparcats. Pobre ingenu, quines idees! Es devia pensar que avui, com que era festa, podia permetre’s el luxe de posar un tiquetet a qualque despistat. No ha pogut no! I sort ha tingut que no li posessin a ell, el tiquet: això et passa per complir amb la teva feina maco, ja hi tornaràs ja… Res, ell ha agafat la moto i se n’ha tornat tan aviat com havia arribat, i els clients han tornat a les canyes i a vigilar els bunyols (ben bons, per cert).

Els estrangers, per la seva banda, seguien d’allò més sorpresos. No devien entendre res de tot allò. Bé, ni ells ni ningú. Per una part, l’home de la moto deu haver arribat a la conclusió que és millor no tornar a passar per aquell lloc, o millor encara, deixar de fer part de la seva feina; per l’altra, els afectats devien pensar: “si home, a mi em posaràs una multa! i per què a mi i no a ell?” o “per què avui toca posar multes i ahir, no?”.

Després del petit incident “Sa Plaça” s’ha buidat perquè ja era migdia. Els clients han partit a dinar; els estrangers, acabat el show, han fet el mateix i el senyor de la moto no ha tornat a passar. Al final, tots tan despistats com sempre.