Amb un cel color de panxa de somera i una aigua que, sense esser de bombolla tampoc no es podria qualificar de boirí, avui de matí ha tengut lloc la “VIII Marxa pel tren de Llevant”,  organitzada per tots els col·lectius que estan a favor d’acabar les obres de les vies del tren i restablir la línia de Manacor fins a Artà, amb el perllogament fins a Capdepera i Cala Rajada.

La trobada, que inicialment havia d’esser a l’aire lliure, al final s’ha hagut de fer a cobri, al poliesportiu de Son Servera, i ha comptat amb la participació de gent de Sant Llorenç, Son Carrió, Sa Coma, Manacor, Artà, Capdepera, Cala Rajada i Son Servera, a més de la d’altres pobles de la contrada i també de Ciutat.

Entre els assistents hem pogut veure diversos polítics d’esquerres, que s’han volgut sumar a la manifestació: Pere Sampol, Miquel Ensenyat i Gabriel Barceló, del PSM,  Miquel Rosselló, d’Iniciativa-Verds, Francina Armengol i Mercè Amer, del PSOE, Eberhard Grosske i Manel Carmona, d’Esquerra Unida, a més dels batles dels pobles afectats i altres que no hem pogut localitzar. Dels partits de dretes no n’hem vist cap.

A l’acte, amenitzat per diversos grups de xeremiers i de tamborers, hi han assistit unes 2.500 persones, segons dades de la policia municipal de Son Servera, i ha acabat amb la lectura d’un manifest per part de diversos membres de la Plataforma pel tren. Vet-lo aquí:

Què, com estau de cansats? No m’estranya que estigueu esclatats: ja fa 14 anys que caminam anys que caminam!  Fer 14 anys,  sol ser un motiu d’alegria per a qualsevol col·lectiu, però fer 14 anys que demanam el mateix, no és per estar contents. I més després de llegir tantes mentides com hem llegit aquesta darrera setmana sobre el tren.

Quan toca llegir el manifest, tothom espera que s’expliqui  el motiu de la reivindicació. Què us hem de contar? Tots els que som aquí ho tenim ben clar, però si ho hem de repetir, ho repetirem les vegades que faci falta fins que els governants ens facin cas:

El tren és un dret dels ciutadans, no un caprici.

A qualsevol país d’Europa, per complicada que sigui l’orografia o densa la població, és possible la vida sense cotxe. A Mallorca, no ho és.

El ferrocarril és el transport públic per excel·lència. Cap altre mitjà de transport és igualment sostenible, ni ambientalment, ni socialment, ni econòmicament, diguin el que diguin els qui escriuen o parlen al dictat dels qui comanden.

El transport en vehicle privat és una de les principals fonts d’emissió de diòxid de carboni, responsable del canvi climàtic.  Aquí no tenim altra opció de transport.

Un tren no fragmenta el territori, el tren no fa diferències: gent de qualsevol edat, classe social, condició física, amb alguna discapacitat, un fadrí o una família nombrosa… tots poden anar en tren.

El tren ens fa més sociables: dins el tren es pot participar d’una conversa, admirar el paisatge, parlar amb el veïnat, dormir o llegir.

Arribar a la feina després d’un embús i la mateixa història de sempre per trobar aparcament no ens ajuda a començar bé la jornada. I no hi podem arribar d’altra manera.

El tren és un transport segur. La mortalitat a les carreteres assoleix cada any unes xifres que escarrufen. I per molt que les desdoblem o “autopistem”, mai no seran tan segures com un tren. I que no ens diguin que les carreteres no costen doblers! Tant per fer-les com pel seu manteniment!

Als pobles que estan comunicats per tren, es crea més activitat econòmica …

Necessitau més motius per justificar la demanda d’un tren?

Escoltau bé: no es tracta només de fer arribar el tren a Cala Rajada.. El tren és necessari i beneficiós per a tota Mallorca. Volem el tren a Cala Rajada, i després a Llucmajor, Santanyí, Felanitx i molts altres pobles. Volem una xarxa de tren a Mallorca que ens comuniqui de bon de veres!

Això que vos he llegit fins ara era del manifest de l’any 2008. Res ha canviat del nostre plantejament, el nostre pensament és ben vigent, però ara hem d’afegir-hi una sèrie d’idees que volem compartir amb vosaltres:

Dia 29 de juliol de 2011 el conseller de Mobilitat anuncià la suspensió de les obres de la línia del tren Manacor-Artà-Cala Rajada, unes obres que tots sabeu estan executades en gran part.

A la reunió mantinguda amb els batles, més de dos mesos després de l’anunci de la suspensió, no va ser capaç d’explicar-los aquesta decisió sinó apel·lant a la manca de doblers quan hi ha un conveni amb el Ministeri de Foment, publicat al BOE de 18 de febrer de 2009 que estableix 443 milions d’euros, per cert, menys d’un 1% de les quantitats que l’Estat ha gastat ala Península(més de 55.000 milions d’euros en quilòmetres d’AVE).

Renunciar a aquesta infraestructura, el tren de llevant (Manacor-Artà-Cala Rajada), és una decisió errònia, poc meditada, i que augmenta el desequilibri territorial de Mallorca.

Errònia perquè sols hi ha una decisió pitjor que cobrir una necessitat: començar-la i deixar-la aturada. Deixar a mitges una infraestructura suposa tudar els doblers de la inversió feta i incrementar-ne el cost final quan es reprengui.

Poc meditada. No pensada. Sense haver-la inclosa en cap programa electoral ni municipal ni autonòmic. Decidida per sorpresa sense comptar amb cap dels sectors afectats. Fins i tot les Associacions Hoteleres de la zona ja han manifestat el seu rebuig a aquesta aturada i el seu compromís favorable al restabliment de la línia ferroviària.

Finalment, aquesta decisió augmenta el desequilibri territorial de Mallorca, mostrant el desconeixement de l’illa que tenen seus governants, margina i converteix els ciutadans de Llevant en uns ciutadans de segona categoria, mantenint-nos aïllats dels recursos i serveis  bàsics (sanitat, educació) i de lleure.

Quan totes les grans despeses dela ComunitatAutònomaes destinaran a infraestructures de Palma: segon cinturó, Palau de congressos i Platja de Palma, no podem permetre que es renunciïn a doblers aprovats i que vénen de Madrid, ni podem callar quan el conseller de Mobilitat ens parla que a canvi de tren tendrem vies verdes… Ja hi són les vies verdes, les vies per circular a peu, a cavall o en bicicleta ja formen part del projecte d’aquest tren. Abans de parlar s’han d’informar.

Volem el tren de Llevant per necessitat: perquè no tenim cotxe, no en volem tenir o no tenim edat per conduir-lo.

Volem el tren de Llevant  per comoditat i seguretat: sabem que quan anam dins un tren no hem de preocupar-nos dels perills de la carretera i podem llegir, dormir o parlar.

Volem el tren de Llevant per sostenibilitat: el tren és el mitjà de transport ecològic per excel·lència.

Volem el tren de Llevant per l’activitat econòmica que genera.

Volem el tren de Llevant perquè consta com a prioritari al Pla de transports del 2006 aprovat per unanimitat del Parlament de les IllesBalears.

Volem el tren de Llevant perquè els doblers hi són i no volem que es perdin!

I per això demanam:

Que es reprenguin les obres del tren Manacor-Artà-Cala Rajada.

Que s’exigeixi el compliment del Conveni ferroviari de la línia Manacor-Artà-Cala Rajada.

Que es renegocïin amb el Ministeri de Foment les aportacions anuals.

Que es faci un calendari real per a la finalització de la línia fins Artà i la continuació fins a Cala Rajada.

Fa molts d’anys que demanam que el tren arribi. Tenim raons i arguments. Els doblers hi són. La comarca és un clam per al tren. Per això tornam a ser avui aquí després d’haver fet aquesta 8a marxa pel tren.

No volem més excuses.

No volem més mentides.

Volem el tren, ja!

Estam en marxa i seguirem en marxa per demanar que el tren: es posi en marxa, ja!

VIA LLIURE AL TREN!!!!

Cridem tots:

EN MARXA JA! via lliure al tren!!!!

En haver acabat, als voltants de les dues del capvespre, els participants que portaven pa-a-taleca han quedat a dinar.