El segador i la berganta

Un horabaixa de messes
el segador, sega que sega,
mentre s’eixuga la suor,
una al·lota hermosa i bella,
caminant per dins el rostoll,
li du sa barena.

Mentre la jova
el cànyom estén
per la barena posar,
el segador dir al temps,
si amb mi vols berenar.

La meva mare,
amb els missatges
no em deixa menjar.
Però que et penses,
ella no ho sabrà,
jo consent menys menjar
perquè tu de la barena
puguis gustar.

Però Sebastià!!,
no en parlem més,
així se farà,
encara que missatge sies
de tu em puc enamorar.
-I tu de mi què penses?
-Què t’he de dir Sebastià?
-Jo, moneta, te besaria.
I tu, a mi t’agradaria besar?
Em…
que punyetes!!,
besem-nos Margalida,
i serà lo que Déu voldrà.

Un comentari a “El segador i la berganta

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada