El PSM presenta al Ple de l’Ajuntament del proper dijous, tres mocions

El PSM de Sant Llorenç ha presentat al Ple de l’Ajuntament de Sant Llorenç tres mocions per tal que puguin ser debatudes i aprovades.La primera moció fa referència al Fons de cooperació municipal. Segons informacions periodístiques, el Govern de les Illes Balears té previst transferir als ajuntaments, en concepte del 2011, només el 25% del Fons de Cooperació Municipal. Aquest fet suposaria un nou entrebanc a la capacitat dels ajuntaments per a resoldre els seus problemes de liquiditat i de pagament als proveïdors i, el que és més important, per a donar resposta a les importants demandes socials en aquest moment de crisi. Per això l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar es manifesta en contra d’una eventual retallada del Fons de Cooperació Municipal i demana la convocatòria urgent d’una assemblea de municipis de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears per tractar sobre aquesta qüestió.

La segona moció insta al Govern de l’Estat a modificar la Llei hipotecària a fi de regular la dació en pagament i evitar es desnonaments per motius econòmics.

Amb l’esclat de la crisi i l’augment de l’atur centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet fer front al pagament de la hipoteca. Quan això succeeix les famílies s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge i a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària, que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta queda deserta (actualment en ell 90% dels casos), l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i les costes judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc., i també amb embargaments als avaladors. És a dir, a més de perdre l’habitatge milers de famílies s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i l’economia submergida.

Consideram inadmissible i totalment injust que en un estat social i democràtic de dret totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i, en canvi, les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels imposts sense haver d’assumir cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar:

Demana al Govern espanyol que aprovi una modificació de la regulació hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que en els casos de residència habitual si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge tot el deute (principal més interessos i costes judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en d’altres països de la Unió Europea o als Estats Units.

Insta el Govern a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per a paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovin amb caràcter d’urgència mesures destinades que els milers de pisos buits que acumulen les entitats financeres com a conseqüència d’aquests embargaments es posin immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en un règim de lloguer social, que no superi mai el 30% de la renda familiar disponible.

 La tercera moció es refereix a la protecció del territori.

Els anuncis del  Govern sobre la recuperació de projectes urbanístics en espais protegits, en especial en el litoral i ala Serra de Tramuntana (tot i la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat), sobre facilitar l’edificació del sòl rústic amb usos no agraris, sobre convertir els hotels en blocs de pisos, sobre el suport a parcs temàtics o l’adjudicació directa de l’explotació de les platges, etc., resulten contraris als objectius d’un desenvolupament sostenible que figura en el frontispici de la tota la normativa territorial i turística moderna, la internacional i la local.

Fa més de vint anys que hi ha un ampli consens entre els analistes en advertir que el futur econòmic, que l’atractiu turístic, no passa per seguir incrementant les places residencials en les zones turístiques; al contrari, l’excés de places és un factor negatiu, fins al punt que es recomanen accions per reduir l’actual saturació.

Per altra banda, la crisi immobiliària, l’allau de cases venals, i les dificultats per accedir al crèdit també apunten que el desenvolupisme a ultrança no pot seguir essent el model.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar adopta l’acord d’instar al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca a mantenir, com a mínim, els nivells de protecció territorial de la normativa actual, desistint de promoure noves urbanitzacions en el litoral o en la Serra de Tramuntana.

Aquestes mocions es debatran al Ple del proper dijous, 17 de novembre.

14 pensaments a “El PSM presenta al Ple de l’Ajuntament del proper dijous, tres mocions

  1. M’agradaria fer tres precisions sobre la segona moció:
    1.- Actualment, i desde la modificació del Reial-decreet-llei 8/2011 de 1 de juliol ( que va entrrar en vigor el dia 7 del mateix mes), el límit perquè el creditor hipotecari s’adjudiqui l’habitatge d’una subhasta deserta augmentà del 50 al 60 %.
    2.-Quan es fà referència al pagament del deute, interesos i costes, s’ha de tenir present que són tres conceptes diferenciats, i perquè la hipoteca aglutini als dos últims es necessari que es pacti expressament per cada un d’ellsi es fixi un límit per aquests conceptes en la pròpia escriptura. Per això trob que no és adequat el tractament conjunt que se’n fa dels tres conceptes al tercer paràgraf.
    3.- La figura de la dació en pagament ja està prevista en el drret hipotecari espanyol. Concretament es preveu a l’article 140 de la llei hipotecària, com una possiblitat de pacte que exclogui la responsabilitat universal del deutor prevista a l’article 105. Així doncs, el que es demana, entenc, no és que es reguli la figura, sino que es modifiqui la regulació actual amb l’objectiu de què el que ara és una possiblitat de pacte prevista per la llei, es converteixi en obligatori. Es pot discutir i podem estar d’acord en aquest punt, però el que s’ha de tenir clar és la conseqüència d’aquesta modificació que, al meu parer, serà que per comprar un pis de 25 milions, el banc no en donarà més de 15 ( aquestes xifres són merament orientatives)

    • Catxindena qualsevol diria q aquesta libelula és un notari je je…
      Poster sigui lo seu el q dius… Així els bancs anirien alerta a un q cobra 1000 euros cada mes donarli hipoteca per casa, cotxe, piscina… Com si no res q és una de les causes de la crisi
      La veritat, no som tan entes com per saber si la dació és la solucio. Ara be en algo ha de canviar la Llei pq per ara nomes rep un (el client) I laltre queda tan tranquil (els bancs) quan tenen bona part de culpa. Aviat us posare un video q ho explica prou clar.

      • No dic que no es pugui fer. Només vull posar de manifest que la dació en pagament és una proposta bastant dràstica que duria aparellada unes conseqüències que no s’expliquen quan es fa la proposta, només es mostren les seves virtuds. I en un debat seriós s’han d’avaluar els pros i els contres.
        També pens, com tu, que a la llarga ajudaria a ajustar els preus dels habitatges, pero fins que això passas ( 10, 25, 50 anys…?) seria encara molt més difícil que ara accedir a un crèdit hipotecari.
        A part aclara que si un ho vol pactar, ho ha pogut fer sempre!!!

        • Te convid a anar a un banc ara mateix. Descobriràs que ja no és tan fàcil q te donin hipoteca… i no ñes culpa de la dació, sinó q dels seus excessos. Han passat de donar hipoteques a qualsevol a negar-la a molta gent amb solvència.
          De totes maneres no dubt q tengui les seves contres. Però els governs haurien de trobar la manera de fer també responsables als bancs… Demanar-los responsabilitats i no ho fan.
          Sobre la teva darrera possibilitat. Tu mateix ho has dit “si un ho vol pactar, ho ha pogut fer sempre!!!”. Però qui té la pella pel mànec és el banc i mai ho proposen. Qui té el poder, mana i posa les condicions, no l’altre.

          • La pella pel manec també la tendran amb la dació amb pagament. Perquè et donaran una hipoteca, sí, però els diners que et donin no seran suficients per comprar el pis.

    • En primer lloc, gràcies pels aclariments; els que dedicam una part del nostre temps a la cosa pública no sabem de tot i en profunditat. De totes maneres la idea està clara: el Govern de l’Estat ha de posar les bases perquè la dació de la vivenda conclogui el procés hipotecari amb la pèrdua de l’habitatge i no obligui al creditor a assumir deutes per la resta de la seva vida. Aquí hi ha alguna cosa que no funciona i aquesta cosa, per a mi, és clara: el que no funciona és la relació entre les entitats bancaris i els hipotecats. Cerquem entre tots una relació més justa i equilibrada, encara que impliqui una nova valoració dels habitatges i una possible pujada dels interessos. Hi ha països en que aquesta possibilitat és efectiva i no s’ha trencat el mercat.

      • No m’entemguis malament, en cap cap et volia corregir el que deies, només volia completar el teu anàlisi. És evident que la situació actual és insostenible i alguna cosa ha de canviar. Vaig trobar bé, per exemple, la idea d’augmentar el límit pel què el banc es pot quedar l’habitatge, però crec que així i tot el límit va quedar un poc curt.
        Crec que és molt adient obrir un debat seriós en aquest tema, que no s’ha obert en serio ni en periode electoral, per això crec que ningú farà massa cosa en aquests pròxims anys.

        • T’agreesc, de veres, les teves precisions. Som conscient que la nostra proposta és més testimonial que efectiva, però crec que davant temes que afecten de manera tan contundent a tanta gent, alguna cosa s’ha de fer. Les lleis, si no són justes, s’han de canviar i hem de ser capaços de percebre la diferència entre legalitat i immoralitat.

  2. A Estats Units ho fan així libèlulua i els doblers que els donen sí q els basta per comprar pis.
    Així mateix diré q a EUA tenen dació i els bancs encara abusen (basta veure el cas de els hipoteques “bassura” q van vendre anomenades subprime). Per la qual cosa supòs que hem de fer alguna cosa més que la dació (no seria la solució). El que és segur és que com bé tu dius s’ha d’obrir un debat (seriós i no de caire electoral de cara ala galeria) i i mpedir l’abús actual dels bancs que ens ha duit on estem. I no oblidem que la gent que s’ha aferrat a aquestes hipoteques impagables també en té part de culpa, però la diferència és que aquests estan pagant tots els palts bruts i els altres (els bancs) no.

    • En relació al que comentes de EUA, és un sistema molt diferent a l’Espanyol i en general a l’europeu continental. Esmentar, almenys, que a EUA depèn de cada estat, i en podem distingr de dos tipus. Un que adopta un sistema parescut al nostre, i uns altres que podia semblar una dació en pagament, però que en realitat s’asembla més al pacte comisori, prohibit al dret espanyol perquè es considera un abús del creditor ja que li dóna el poder d’apropiar- se directament de la garantia sense necessitat d’acudir a un jutge.
      I sense arribars als límits espanyols, no és cert que EUA no coneixi una crisi inmobiliària a real del seu sistema hipotecari. A això precisament fa referència el concepte de “credit crunch” desde 2007.
      Supòs que és qüestió de proximitat conceptual adoptada per l’estudi de cada un, però jo no canviï el sistema espanyol per el nordanerica. Per algun europeu de tendència germànica, encara.

      • Per si voleu valorar millor la proposta, a continuació vos pas la moció completa:
        Moció per a instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei hipotecària a fi de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necessàries per a evitar els desnonaments per motius econòmics
        Amb l’esclat de la crisi i l’augment de l’atur centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seves necessitats més bàsiques.
        Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 a l’Estat Espanyol s’han produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.
        Quan això succeeix les famílies no només s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària, que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta queda deserta (la qual cosa en l’actual context de crisi succeeix en més del 90% dels casos), amb la Llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i les costes judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc., i també amb embargaments als avaladors. És a dir, a més de perdre l’habitatge milers de famílies s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i l’economia submergida.
        Aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin els habitatges pel 50% del valor de taxació no tan sols és anòmala i no existeix a d’altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan firmaren els contractes hipotecaris, un fet se suma a la publicitat enganosa amb què es comercialitzaren la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat als contractes, que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.
        Consideram inadmissible i totalment injust que en un estat social i democràtic de dret totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i, en canvi, les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels imposts sense haver d’assumir cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.
        Tot el que s’ha exposat vulnera l’actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit a l’article 47 de la Constitució espanyola, que diu: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret…”, i també a l’article 33, que condiciona clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social –i que a hores d’ara s’incompleix sistemàticament als pisos buits acumulats per bancs i caixes–, o a l’article 24, que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d’execucions hipotecàries on es produeix una clara indefensió). També cal tenir en compte els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’Estat espanyol en ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre d’altres, la Declaració universal de drets humans (article 25) i el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals (article 11), especialment a partir de la seva Observació general núm. 4 –que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat–, i de l’Observació general núm. 7 –que defineix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l’habitatge.
        Tot això depèn bàsicament d’una normativa de competència estatal, però els seus efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, ja que és als ajuntaments on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades cercant ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc, perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d’ajuda de les persones i les famílies empobrides.
        La pèrdua d’habitatge priva l’individu o la família de residència i, al seu torn, l’absència de residència els exclou de la via administrativa, la qual cosa implica la pèrdua de drets i impedeix a les persones afectades realitzar-se tant professionalment com familiarment.
        Com a conseqüència de l’anterior, els desnonaments –encara més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna financera– provoquen alts nivells d’inseguretat que desencadenen l’alteració de l’ordre públic i la pau social, i els ajuntaments tenen l’encàrrec de mantenir la seguretat i l’ordre en el conjunt del territori municipal.
        Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar adopta els següents
        Acords
        1. Demanar al Govern espanyol que, tal com proposen la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regulació hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que en els casos de residència habitual si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge tot el deute (principal més interessos i costes judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en d’altres països de la Unió Europea o als Estats Units.
        2. Instar el Govern a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per a paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovin amb caràcter d’urgència mesures destinades que els milers de pisos buits que acumulen les entitats financeres com a conseqüència d’aquests embargaments es posin immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en un règim de lloguer social, que no superi mai el 30% de la renda familiar disponible.
        3. Traslladar d’aquests acords al Consell de Ministres, al Ministeri d’Economia i al Ministeri de Justícia, als grups parlamentaris del Congrés i el Senat, al Parlament Autonòmic, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del municipi.

      • En cap cas he dit que el sistema americà fos l’adequat. de fet, si tornes llegir el comentari dic que allà els bancs també abusen de la gent i que per això el sistema de dació segurament no és suficient.
        Al final crec que volem dir el mateix…

  3. Trobo que la proposta és molt utòpica i de impossible aplicació jurídica a la pràctica per les hipoteques ja constituides, que és on hi ha l’autèntic problema. Per poc que ens agradi és així. Per això, no estaria malament afagir-hi algunes mesures concretes per evitar els desnonaments, que sí podrien arribar a tenir aplicació, difícil, però jurídicament possible (això sí, sempre amb el consentiment del banc interessat en cada cas, respecte les hipoteques ja constituïdes; per poc que ens agradi, és així).
    En aquest sentit, seria interessant que l’Estat incentivés fiscalment als bancs perquè cedeixin en arrendament l’habitatge que s’està executant, al deutor que no pot pagar una quota de la seva hipoteca, però que sí pot pagar una renda de lloguer (en teoria més baixa) amb possiblitat futura de recompra si milloren les circunstàncies. L’incentiu fiscal podria ser unes bonoficaciones per les rendes cobrades per aquest concepte. Ja sé que alguns direu: per què hem de beneficiar més als bancs? La qüestió és que jurídicament no se’ls pot obligar respecte hipoteques ja fetes, i se’ls haurá de donar algun benefici perquè acceptin aquesta mesura, i trobo que val la pena fer aquest sacrific perquè a aquestes altures el punt principal es donar solució a qui es veu fora de casa seva.
    Per la moció recorda modificar el 50 pel 60% per ajustar-te a la regulació actual. També es podria proposar augmentar aquest límit. Té l’aventatge que és de inmediata aplicació pràctica, que no necessita aquell consentiment dels bancs i que permet reduir considerablement el deute que queda pendent després d’executar l’habitatge.

    • Supos q com dius llevar ses hipoteques ja fetes deu ser jurídicament difícil però si es pot mirar de vetllar per hipoteques futures amb algun canvi de llei.
      I insisteixo q als bancs cal donar lis algun avis ja que si no es veuràn impunes de repetir ho ene l futur

Respon a Sa libèl•lula portenya Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.