Sensacions des d’una mesa electoral (II)

A les 09:00 s’obrin les portes. Entren els electors més matiners. Encara porten cara de son. Fa un fred que pela. La humitat que emana de cada racó de Ca Ses Monges es deixa notar. No sols s’aferra a les parets on la calç dia a dia cau silenciosament i la deixa nua, de ciment, també traspassa roba i pell, fins arribar als ossos. Sort de les instal·lacions del centre que tenen calefacció, bé o alguna cosa semblant. Tocades les onze, quan el sol ens calenta l’esquena tornam a reviscolar.

Ara tenim fam. El berenar del matí ha estat ben magre. Ja arribava tard i sols m’ha donat temps de fer un tallat. Esperam impacients que l’Ajuntament ens faci arribar un mos. L’esperam tot el dia. No arriba mai. La punyetera crisi. No esperàvem un entrecot, ni un plat de paella, ni tant sols dinar. Simplement, uns entrepans o unes panades per enganyar la fam fins hora de dinar. No són les eleccions locals. No fa falta. Són tan llunyanes aquestes. A més, ja me direu, a l’Administració tot duu molta feina. Si ara per unes quantes panades, hem de demanar pressupost a tots els forns del municipi, fer una resolució d’adjudicació i un

Calefactor dels anys 60 emprat per intentar encalentir la sala

període d’al·legacions. Buf!! Per a pròximes eleccions, a qui surti elegit li recoman portar una bosseta de galetes d’inca i una xocolata. Bé, si no són locals, evidentment. Sort de la mare del nostre president que ens va fer arribar uns donuts.

l matí transcorre amb normalitat. Hi ha un goteig constant de gent, però sense atabalar. La majoria dels electors són de la gent gran. N’han aparegut un grapat després de missa ben xalestos i entusiasmats. Se’ls veia que tenien ganes de canvi. Ara tot s’arreglarà, ens deien.

Una fressa sortint del confessionari

Entre les 12:00 i les 14:00, abans de dinar, és quan aprofita més la gent. Hi ha coa. Allà assegut, els veig passar un a un. N’hi ha de tota classe. Enfadats, simpàtics, xerraires, silenciosos, n’hi ha que el color polític ho duen escrit al front i, per contra, n’hi ha d’altres que no saben ben bé què fan allà. Hi ha persones que porten els sobres des de ca seva, altres, en canvi elegeixen el seu vot dins el confessionari. A vegades n’hi entren dos, tres…pareix una caseta del “fotoprix” dels centres comercials. No em deixa de fer gràcia aquest lloc.

A la fi he dinat. Torn a la meva Mesa. A l’entrada not una olor estranya. Un moix ha aprofitat el poc trànsit de les primeres hores de

Bany de la nostra Mesa Eelectoral

la tarda per deixar-nos un regal dins un quartet aferrat a l’entrada. D’aquí l’olor. Qui sap, sospir, potser és una bona opció de vot, probablement la millor. Sort que nosaltres teníem un bany ben modern i acollidor per aquests casos. I amb el fred que feia a la sala, la bufeta va treballar de valent.

Continuarà…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.