Profunda decepció per partida doble. Aquesta és la sensació que tenim des de la Plataforma pel Tren de Llevant després de la reunió de la comissió mixta entre el Govern de les Illes Balears i el Ministeri de Foment i entre els batles i el President del Govern, senyor Bauzá.
De la primera reunió tenim la impressió que, una vegada més ens han pres el pèl. Ara resulta que si volem aclarir on són els doblers hem d’anar al Ministeri d’Economia quan fa unes setmanes, abans de les eleccions, ens deien que els doblers ens esperaven a Madrid.
De la reunió amb els batles, per cert no tots, amb el President de la Comunitat Autònoma sabem el que ens ha dit el Conseller responsable: Ens ha dit que és hora de fer pinya per aconseguir que s’acabin les obres. Alabat sia Déu! Ja era hora ! Per arribar a aquesta conclusió també ha calgut que passassin unes eleccions.
Estam farts! Estam indignats! Estam cansats que uns i els altres se’n riguin de nosaltres!
El Ministeri de Foment ha gastat, el 2011, en infraestructures ferroviàries (AVE la seva majoria) 7.699 milions d’euros i nosaltres, els ciutadans de les Illes Balears, que hem contribuït, i molt, amb els nostres imposts a que es puguin fer aquestes inversions, hem d’anar a pidolar, a demanar almoina. No tenen vergonya!
A partir del 2012 les coses segur que canviaran. El Govern de l’Estat i el de la Comunitat Autònoma seran del mateix color polític (del PP), els diputats i els senadors electes del PP i del PSOE treballaran perquè les Illes Balears siguin tengudes en compte pel Govern de Madrid i de ben segur es signarà la pròrroga del conveni i arribaran els dobler per acabar les obres del tren. Així de clar ho ha deixat el número 1 del PP, el diputat electe, Sr. Ramis quan ha dit “tenir arguments de fons per defensar els interessos de les Balears que són els mateixos d’Espanya”. Que Santa Llucia ens conservi la vista!
No pot acabar mai bé això. Per variar….
I què pensen sobre la compra des vagons sense tenir l’obra executada?????
Jo t’ho diré què en pens. Si no s’hagués aturat l’obra ara estaria a punt de posar en marxa les màquines que, com pots suposar, no es compren a un concessionari de trens en un cap de setmana. S’han de comanar i s’entreguen entre 18 i 24 mesos després de la comanda. Ja hagués fet riallles que s’hagués acabat l’obra i llavors haguessin hagut de passejar els viatgers en vagons estirats per mules.
Puc entendre que l’especifitat d’aquest encàrrec obligava a fer-ho amb tanta antelació. En canvi no entenc el viatge que varen hacer de fer a València tots els polítics del govern, del consell, i de tots els ajuntaments per on hauria de passa el tren, per escenificar la recollida. Que va costar aquesta foto?
És un exemple de tursime-verd-políticoadmisnitratiu , que afectaa tota administrarció de qulasevol color i de qualsevol territori. El darrer cas a la cimera medioambiental de Durban a sudafrica la setmana passad (entre altres dos representant del pais basc i tres de catalunya. De les altres comunitats ni ho dic perquè no ho he trobat, però esper que no hi anàs ningú més) Tot aquest gasto perquè tot quedi com està. Bé, no… Alguns han viatjan gratis
Home… que siguin verds, ecologistes i esquerrans no vol dir que no siguin polítics. I ja saps com funcionen: una foto, mil vots. I això ho fan tots (ho duen a la sang, al’ADN)
Per això me fa tanta ràbia segons quins aspectes de la política (en general: dretes i esquerres). Sempre la imatge, el dir el que toca (no el que és) per quedar bé, no demanar perdó (pq es deuen equivocar com tothom) i rectificar….
No podien ser un poc sincers, assumir errors, no cercar la foto sinó que els fets?
Fins que no canviïn això sempre estaran lluny del poble
I de començar una construcció sense doblers, i això que governaven el mateix partit
Els doblers són a Madrid. A Mallorca hi ha les víctimes d’un espoli que fa quaranta anys que dura, per parlar només del temps del post franquisme. NI el PP ni el PSOE tenen cap interès en aquest tema. L’únic retret que es pot fer als anteriors gestors és no haver començat les obres abans i tenir tot Manacor a l’aire. Així segur que s’acabarien.