L’educació franquista (1)

CONTEXT HISTÒRIC:

A Espanya, la II República (1933 a 1936) va suposar una època de grans reformes, sobretot en educació, com també fou un període de grans tensions polítiques i socials que dugué a l’aixecament militar a Melilla el 18 de juliol de 1936, conduït pel General Franco i les seves tropes. D’aquesta manera Espanya des de 1936 al 1939 es troba en situació de Guerra Civil.

Secció femenina de "La falange"
Secció femenina de “La falange”

El període franquista es pot dividir en tres etapes, la primera de 1936 a 1953: “desmunta i elimina els elements educatius (organismes, associacions, mètodes…) i comença, sense dedicar-hi excessius esforços”1. Amb la finalització de la guerra al 1939, fins el 1953, es creen nous organismes ajustats al nou Règim. La segona etapa de 1953 a 1970 es caracteritza per el desenvolupament econòmic, a Mallorca es degut al turisme i es deixa en mans de l’Església la formació dels ciutadans . La darrere etapa que comença al 1970, marcada per la Llei General d’Educació i finalitza amb la caiguda del Règim.

Guanyada la guerra pels nacionals s’implanta un sistema dictatorial, dirigit pel propi Franco. Durant la dictadura Franquista, els Nacionals s’ocuparen de transmeten valors, una ideologia a la societat. Dominaven una radicalització espanyolista que volia disciplina moral catòlica, una sola pàtria, una sola llengua, un sol estat, una sola economia, en la separació de sexes havia de jugar la seva funció, així a cada sexe li corresponia unes funcions amb una mentalitat exigida.

Amb el primer govern franquista, creat al febrer de 1938, s’inicia una tasca sistemàtica de:

  • Desfeta del sistema educatiu, social i polític republicà.
  • Implantar un nou model cultural–escolar basat en l’ideari del nacionalcatolicisme.
  • Es va suprimir: el laïcisme, coeducació, l’ensenyament de llengües no castellanes i censura de llibres de text.
  • Es recorre a instruments polítics característics en tota manifestació totalitària:
    1. Abolició dels Estatuts d’Autonomia.
    2. Control absolut dels mecanismes claus de l’economia.
    3. Eliminar l’oposició política i ideològica amb l’erradicació dels partits polítics.
    4. Emmarcant treballadors dins els sindicats estatals.
    5. Utilització dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu com a aparells de control ideològic i de adoctrinament.

Per dur a terme totes aquestes mesures, s’havien de fonamentar amb una ideologia legitimadora. Així doncs, es va recórrer a la Falange, “d’intenció conservadora i de reforç de les relacions capitalistes de producció […] acompanyat d’un profund antimarxisme que ho supeditava tot a l’interès nacional” i altres fonts “tradicionalistes i integristes monàrquics, catòlics, etc., totes elles sintetitzades en un conglomerat ideològic conegut pel nom de nacionalcatolicisme, amb els seu caràcter agressiu i militant i amb base a la identificació d’Espanya i del ser espanyol amb el catolicisme més integrista, permet consolidar el poder dels vencedors de la guerra civil, convenientment convertida en creuada, caracteritzant els enemics de molt divers signe (lliberals, socialistes, nacionalistes perifèrics, etc…) baix l’apel·latiu de anti-Espanya”2.

Aquestes dues corrents, el feixisme i catolicisme integrista, en que es basa el moviment nacional-catòlic, seran els que defineixen els models d’home i dona i en conseqüència quin lloc ocuparan dins la societat. Uns models amb valors comuns com: religiositat, abnegació, sacrifici, servei, disciplina, docilitat, conformitat sociopolítica, jerarquia i autoritat i rigidesa ideològica. A la vegada trobem un diferenciació molt clara del que el Règim espera dels homes i de les dones. La missió dels homes és: “la completa iniciació del futur espanyol, com a coneixedor de les glòries pàtries i la gloriosa tradició espanyola; amb idees precises sobre els 26 punts de la Falange; clars conceptes de les idees Pàtria, Bandera, Exèrcit i Armada; inculcant el deure i l’obligació que te tot espanyol de treballar i fer-ho sempre amb el pensament posat en l’assoliment i la conservació de la ESPAÑA UNA, GRANDE Y LIBRE”3. El model de dona, es a dir, la ideal de feminitat amb unes característiques principals com: submissió, emotivitat, passivitat, ignorància, capacitat de sacrifici presentats com a naturals i de voluntat divina. Una dona que té com a únic lloc, dins la societat, la llar – per a poder mantenir un model de família jeràrquic i individualista amb el predomini de l’home. Una missió de reproducció biològica i ideològica per “proporcionar fills catòlics amb la mentalitat del nou Estat”4.

(Continuarà)

BIBLIOGRAFIA:

  1. Sureda Garcia, B. “Notes per a una història de l’educació a Mallorca durant l’època franquista”. A: Lluc, nº 669, pàg. 23.
  2. Pastor Homs, M. I. La educación femenina en la postguerra (1939 1945) el caso de Mallorca.Madrid: Ministerio de Cultura, Instituto de la Mujer. 1984 (pàg. 29).
  3. Mayordomo, A; Fernández Soria, J. M. Vencer y convencer. Educación y política. España (1936-1945). Valencia: Departamento de Educación Comparada e História de la Educación. 1993(pàg. 129 i 130).
  4. Pastor Homs, M. I. La educación femenina en la postguerra (1939 1945) el caso de Mallorca. Madrid: Ministerio de Cultura, Instituto de la Mujer. 1984 (pàg. 38).
Treball de recerca històrica realitzat per:
                  • Dayana Valdés Bocourt
                  • Joan Umbert Font
                  • Francisca Riera Ferrer
                  • Gemma Bertrán Alcay
                  • Maria Bosch Blanquer

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada