Eleccions. Una altra lectura

La lectura inicial que es pot fer de les passades eleccions és que el PP ha tret un gran resultat i el PSOE s’ha enfonsat. Les altres opcions, campen com poden. Aquesta lectura és la que ofereixen, d’entrada, els mitjans de comunicació en els seus titulars: Gir cap a la dreta, Espanya blava, desfeta de l’esquerra, …Però fer aquesta lectura és fer una anàlisi molt simplista dels resultats, tot i que les afirmacions d’abans puguin ser, relativament certes.

Anem a furgar un poc més en les xifres, encara que pugui resultar un poc ferragós:

El PP ha obtingut 186 escons i 10.830.693 vots. El PSOE ha obtingut 110 escons i 6.973.880 vots. IU ha tengut 11 escons i 1.680.810 vots. UPyD ha aconseguit 5 escons i 1.140.242 vots. CIU ha obtingut 16 escons i 1.014.263 vots. Amaiur, 7 escons i 333.628 vots. El PNV té 5 escons amb 323.517 vots,ERC, 3 escons amb 256.393 vots, El BNG, 2 escons, 183.279 vots, Coalició Canària, 2 escons, 143.550 vots. Compromís, 1 escó amb 125.150 vots. FAC, 1 escó i 99.173 vots. GBAI, 1 escó i 42.411 vots. Queden sense representació parlamentària moltes opcions polítiques amb més de 40.000 vots i, entre aquestes, destaca el cas de EQUO, 0 escons i 215.776 vots i PACMA, 0 escons i 101.557 vots

Si realitzam una simple divisió entre vots i escons ens adonarem que el “preu” de l’escó és el següent:

PP (58.230 vots per escó), PSOE (63.399), IU (152.746), UPyD (228.248), CIU (63.391), Amaiur (47.661), PNV (64.703), ERC (85.464), BNG (91.640), Colaició Canària ((71.775), Compromís (125.150), FAC (99.173), GBAI (42.411). Per a Equo el “preu” de l’escó és superior als 215.776 vots i per PACMA als 101.557 vots. Entre el “preu” menor i el “preu” major hi ha una diferència de 185.837 vots.

Per què són possibles aquestes grans diferències?  Això és degut a que la circumscripció electoral és la província, a que la Llei assigna una representació mínima a cada circumscripció i distribueix la resta en proporció a la població i a l’aplicació d’una llei, la d’Hont, a l’hora de fer el repartiment dels escons, una llei que perjudica, de manera molt forta, les minories.

Els percentatges de vot aconseguit pels principals partits són els següents:

PP (44,62%), PSOE (28,73%), IU (6,92%), UPyD (4,69%), CIU (4,17%), Amaiur (1,37%), PNV (1,33%), ERC (1,05%), BNG (0,75%), CC (0,59%), Compromís (0,51%), Fac (0,40%) i GBAI (0,17%). Equo (0,88%) i Pacma (0,41%).

Però també ens hauríem de fixar en unes altres dades:les que se deriven de l’abstenció i del vot en blanc i nul.

L’abstenció (o sigui el nombre de gent que no ha votat a aquestes eleccions) és del 28,31%. Un total de 9.710.775 votants han exercit el dret de no anar a votar. En blanc han votat un total de 333.095 (1,37%) i els vots nuls han sumat 317.886 (1,29%). El partit “Escaños en blanco” obtingué 97.706 vots (0,40%).

Si tornam a fer números, tenint en compte l’abstenció, els vots en blanc, i els nuls, tendrem que el PP governarà representant el 31% de la població que podia anar a votar, a només 11 punts del PSOE que serà el principal partit de l’oposició en representació del 20% de l’electorat. Entre els dos gran partits estatals, just just representen la meitat de les persones amb dret a vot.

Aquestes dades haurien de fer reflexionar seriosament tots els partits polítics, els que governen i els que estan a l’oposició. Aquest sistema electoral no representa a la població i, com a conseqüència, el Parlament té una naturalesa poc representativa. El partit que governa no pot deixar de representar les aspiracions del 69% de la població, que no l’ha votat ni pot interpretar que la gran majoria de la població està d’acord amb les polítiques d’ajusts i retalls que ha anunciat.

 

6 comentaris a “Eleccions. Una altra lectura

  1. No crec que els partits beneficiats amollin… I nosaltres, el poble, què farem. Acotarem el cap?

    Davant una crisi com l’actual, la gent volia un canvi, i jo dic: què trist!! Canvi cap a on? L’economia actual està en mans de grans especuladors, i els governs (de dretes o d’esquerres) fan el que aquests els dicten.

    És ben hora d’obrir els ulls, no necessitam del permís dels polítics per a començar a construir entre tots un món més just!

    I d’aquí a 4 anys, en veure que el PP no hagi solucionat la crisi, què?, hen de tornar a canviar cap al PSOE? Molts diran: espera que el PP comenci a governar!

    Ja basta d’esperar!! És veu ben clar que el PP també s’ha après la lliçó dictada pels “mercats”: RETALLS A L’ESTAT DE BENESTAR (salut, educació, serveis socials…).

    I qui són els mercats?? Quines persones donen veu a la doctrina dictatorial sota la signatura dels “mercats”?? No són na Merkel ni en Sarcosi, ja que aquests també reben ordres. Qui són els que juguen amb la nostra economia com si d’un joc de taula es tractés? Aquests no surten en les notícies. Van a cara tapada! No sabem qui són.

    Alguns investigadors els han destapat. Per Internet podeu trobar bons articles que us poden informar. Jo no us diré on haveu de cercar ja que sé que tota persona honesta amb ella mateixa té els discerniment suficient per a destriar la veritat de la falsedat. Tots tenim una intel·ligència que no necessita d’intermediaris que ens vulguin vendre la moto. Això si, estar ben informat té un preu: en primer lloc combatre la peresa, i en segon lloc, que en obrir els ulls al què està passant el mal estar augmenta, i corrs el perill d’INDIGNAR-TE!!

    I un cop INDIGNAT, què? Que actues!! La guerra cilenciosa i pacífica ha començat!! T’hi afegeixes? Ja som molts i de tots els països del món. Sense tu el canvi perd força. Ets molt necessari!! I ha gent que mor de fam!!

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Joan,
    en Marcuse, justificava l’acció en front de les institucions, quan les queixes, les demostracions, el rebuig i les eines democràtiques eren insuficients, perquè aquesta (L’Administració o el Govern) mostrés símptomes de canvi en la seva actitud.
    Esperem que no hi arribem …però el futur es mostre inestable. Les demostracions del nord d’Àfrica, semblen un assaig…de moment poc seriós.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. M’alegra veure que aquest article no cau en un error que sol esser freqüent com és donar tota la culpa de la distribució final d’escons només a sa llei d’Hont, sino també, i en gran part, a la divisió territorial per cirscumscripcions electoral.
    Per altra banda, n’hi deu haver hagudes ben poques d’eleccions, a Espanya i en genral als sistemes electorals d’una sola volta, en les que els partits que arropen al govern superin aquest 31 % del cens electoral. És una bona reflexió que no només hem de fer, sino que ja hauriem d’haver fet en altres eleccions en què aquesta proporció era llastimosament inferior.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  4. El que és clar, claríssim és que Espanya de cada cop és menys plural i més castellana. Immersió lingüistica eliminada, Televisió de Mallorca tancada, segona festa de Nadal (i qualsevol cosa que tenguem comú amb les zones de parla catalana) suprimida i en canvi més televisió escombraries en l’idioma den Cervantes. Tot promogut pels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  5. al senyor Hont, com al que va inventar els pagarés, l’hi hagues pogut pegar un llamp es dia que va acabar s’escola.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada