Dissabte 26 de novembre férem una caminada, a pesar que era un dia que a Sant Llorenç hi havia moltes matances (gens estrany en aquest temps) i sí que és veritat que aquestes típiques reunions familiars ens lleven participants. Durant l’última setmana escoltàrem repetides vegades el mateix comentari: Ai que em sap de greu, però dissabte no podré venir, tinc matances.
Així i tot a les deu, puntuals com sempre, sortírem 25 components del grup de la gent gran caminadora, des de la plaça pel carrer Major, carretera de Manacor fins a la rotonda de la gasolinera, la qual passàrem amb molta precaució i procurant molestar el menys possible al trànsit rodat. Vàrem agafar el camí de Son Joi i, camina caminaràs, embadalits mirant i admirant el paisatge natural i les moltes noves construccions i reformes a les antigues cases ja existents, gairebé sense adonar-nos arribàrem a les barreres de Son Crespí, a la carretera que uneix Son Carrió amb So Negre, prenguérem direcció est i aproximadament un quilòmetre després giràrem a l’esquerra per una camada que ens conduiria a una casa propietat de Margarita Font que molt amablement ens havia convidat a fer-li una visita. La casa estava renovada i decorada amb molt bon gust, sense perdre l’encant de les antigues cases de la pagesia mallorquina, això sí, s’han canviat el corral de figueres de moro per un jardí amb gespa i el safareig per regar l’hort s’ha convertit en una piscina per llur plaer i divertiment.
Ballàrem, cantàrem, dinàrem i, després d’haver mig fet la digestió i abans que el bon temps que havíem gaudit tot el dia canviés, ens posàrem altra vegada les cames damunt es coll i per envant s’ha dit. Vàrem tornar pel camí de Son Berga. El trajecte, una mica més curt que el del matí, el férem en una hora. A l’entrada del poble ens acomiadàrem els uns dels altres i cadascun va agafar pel seu carrer cap a ca seva.
