El temps sembla que passa, però no aprenem res, seguim igual que fa 2000 anys

Cita de Marc Tuli Ciceró “El pressupost s’ha d’equilibrar, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de minvar, l’arrogància dels funcionaris públics s’ha de moderar i minvar, i l’ajut a altres països s’ha d’eliminar per a que Roma no vagi a la fallida. La gent ha d’aprendre novament a treballar en lloc de viure a costa de l’Estat.” Any 55 a.C.

4 pensaments a “El temps sembla que passa, però no aprenem res, seguim igual que fa 2000 anys

  1. El començament de la сita és del tot apropiat: “El pressupost s’ha d’equilibrar, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de minvar…”, encara que el que segueix no és gens aplicable com a solució a l’actual crisi, que es sembla a les directrius que dicten els neoliberals: retallar el sous als funcionaris, com si no fossin treballadors, com si s’aprofitessin de l’Estat. Els mestres, els metges, infermers, treballadors socials… són funcionaris, i en lloc de ser arrogants intenten posar els seu granet d’arena per a contribuir a l’Estat de Benestar.

    I això de no ajudar a altres països, no me pareix del tot correcte en l’actualitat, ja que ens hem aprofitat del tercer món, el hem saquejat, i ara seria ètic ajudar-los en tot el que ells requereixin.

    La cita de Marc Tuli Ciceró és sàvia si se la contextualitza, ja que està enmarcada en una època on els funcionaris eren privilegiats romans, i els altres països eren conquestes militars. Amb el títol: “… no aprenem res, seguim igual que fa 2000 anys”, pareix que la solució està en les polítiques d’austeritat, la qual cosa no em sembla acertada.

  2. Segurament si en Jaumet Matas, Urdangarin i companyia (i quan dic companyia em fereresc a tots els corruptes de qualsevol partit i els seus còmplices), no s’haguessin dedicat a robar com feren ara tendríem un grapat més de doblers. Però així i tot segurament seguiríem retallant l’educació i la sanitat. Mentre el petit empresari es seu obligat a baixar els seus preus, les grans corporacions, bancs i demés no ho fan. Segons ells o t’ajustes a les seves decisions o t’amenacen amb tancar l’empresa i acomiadar tots els treballadors. I ara si que aniran bufats aquests porcs de la CEOE que els hi concediran el seu desig del comiat lliure.

  3. Bon dia de la Immaculada Joan i companys,
    evidentment la frase de Marc Tuli Ciceró, no és del tot encertada, i desgraciadament sembla d’avui dia, sinó fós per la data. Amb aquesta cita no es preten en cap moment que la recepta breu que dóna, s’hagi de prendre a correcuita, ni tansols que sigui l’encertada:; però crec necessari fer-ne una lectura del que subjeu sota aquesta frase, i sobre el títol que si que hi he posat conscientment…sembla ser que l’home com a bon animal de costums, s’acostuma aviat a viure de l’Estat…i efectivament ens convendrà tornar a “posar fil a l’agulla i no canviar els calçons perquè hem perdut un botó”. Ara, al marge de bromes, ens acostumem massa sovint a viure bé, i oblidem també massa aviat que som ciutadans, tenim tendència a pensar que som súbdits, i que el Papà-Estat ens ho arreglarà tot.
    Només amb una ferma actitud crítica, podrem sortir-ne…una altra cosa serà, si en sortim victoriosos…

  4. …per cert Joan, les polítiques d’austeritat, ja m’han afectat personalment i directe; però el que tenc clar és que no podem seguir amb la política del Papà-Estat, i la de la subvenció “a tutti ple”.
    Potser ens caldran altres polítiques…segurament austeres, però no per això manques de solidaritat. Ens caldrà destriar entre els que ho necessiten de debò, dels que ja els hi va bé penjar-se (evidentment hi estan inclosos tots aquells que diu en Serafí; per cert, ara mateix enclosos).

Respon a Guillem Mesquida Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.