L’EDUCACIÓ DE LA DONA(9)

L’educació femenina va experimentar un canvi molt radical, a causa del model de dona imposat pel règim franquista. Un model en total contraposició al configurat per a l’home, per la qual cosa nosaltres ens centrarem en el que és diferent: l’educació de la dona.

L’educació de les dones es du a terme a través de dues vies, el sistema educatiu i per altre banda l’educació no formal, encarregada per la F.E.T y de las J.O.N.S. (secció femenina) i l’acció catòlica mallorquina.

Degut a les transformacions de les escoles normals, les mestres reberen una formació encaminada a la transmissió de l’ideal femení del Règim. Es torna a introduir la religió com a assignatura obligatòria, concretament en forma de devoció mariana. Per altre banda a l’assignatura d’història, com en el cas dels nins, es tergiversava cap a la seva ideologia.

L’escolarització de les nines de famílies obreres o camperoles, era molt baixa, en comparació amb les de classe mitja i alta. La continuïtat dels estudis, era quasi nul·la, perquè havien de contreure matrimoni, el noviciat, entre altres.

Les organitzacions femenines estatals i religioses, el que avui anomenaríem l’educació no formal, varen tenir un paper molt important dins la societat de la postguerra. Un paper en quant a la formació i adoctrinament ideològica de la dona mitjançant tota una sèrie d’activitats públiques (campanyes, cursos, cursets, conferències…) que es realitzava de forma paral·lela a l’educació formal. Les organitzacions femenines més importants d’aquest període són:

• Secció Femenina de FET i les JONS que varen tenir per part del Estat l’adjudicació de la tasca de formació social i pública de totes les dones espanyoles.
• Acció Catòlica, que contava amb la protecció de l’església.

La Secció Femenina de FET i les JONS

És l’òrgan del Partit que va tenir tota una sèrie d’atribucions mitjançant un Decret de desembre de 1939, que la fa omnipresent dins el sistema educatiu y social on la dona hi fos present. Les seves funcions eren:

• Mobilització, i formació de les afiliades.
• Formació política i educativa professional de les dones emmarcades dins de les diferents Seccions del Moviment.
• La disciplina de la formació per a la Llar, de les dones.

També obté com a competència el “Servicio Social de la Mujer”.

Els grans objectius educatius que des de la Secció Femenina es pretenen aconseguir són:

• Mentalitzar i instruir a les dones en la doctrina falangista i en les Teories de les forces polítiques en el poder.
• Ideològic-cultural, creant models de dona “sumisa” a l’home amb la missió de ser esposa, mare i filla.

Amb aquesta doble perspectiva la S.F. va organitzar tota la seva tasca educativa, juntament amb els cursos de Nacional-sindicalisme i religió, a través de les “Escuelas del Hogar”, dels Instituts femenins i les classes obligatòries de “Formación de Juventudes” a càrrec d’un professorat pròpi i especialment adoctrinat – les “profesoras del Hogar” i les “instructoras de las Juventudes” -, sense poder oblidar les “Escuelas de Formación”per a dones adultes, fins a arribar al control i adoctrinament de tota la població femenina treballadora mitjançant el “Servicio Social” que es va ampliar posteriorment. Tota una xarxa ideològica – educativa que coexistia amb el sistema educatiu normal que anava des de la formació del professorat (escoles nornals) fins l’expedició dels títols.

La formació de la “ESCUELA HOGAR” anava dirigida a dones adultes, ja que la formació de les nenes tenia unes altres vies (escola, campaments..), on rebien formació sobre:

• Nacional-sindicalisme
• Religió
• Puericultura
• Higiene
• Economia domèstica
• Alimentació
• Art i decoració
• “Corte”.
• Cuina.
• Ciències domèstiques.
• Cant.

La formació de les “ESCUELAS DE FORMACIÓN”era una formació per a dones analfabetes o de deficient nivell d’instrucció primària – educació paral·lela al sistema educatiu que rebia una gran inversió econòmica per part de l’Estat, al contrari que a les escoles normal que deixava evidència del seu abandonament en tots el seus nivells per part del mateix. Aquestes escoles de formació estaven dirigides per mestres falangistes. La finalitat i orientació d’aquestes era: la d’atendre a la formació individual i a la iniciació professional de la dona.

Una formació individual que consistia en no instruir intel·lectualment a la dona, per ensenyar-li només tot allò que li fos útil en la funció familiar i en informar dels problemes i necessitats del país per a transmetre’ls als seus fills i fer un bon patriotisme.

Una professionalització que estava dirigida a dones de les classe més baixes que tenia dos direccions:

• una formació rural: informació més o manco teòrica de les funcions tradicionals de la dona camperola (cria d’animals…);
• una formació industrial: una formació més ideològica (propaganda política i religiosa) que tècnica o professional.

També tractaven l’educació física amb l’objectiu de millorar la “raça” amb el desenvolupament de capacitats personals i inculcar una disciplina i una moral amb esports com la gimnàstica rítmica, educativa i jocs educatius.

Al finalitzar la guerra civil hi va haver un reclutament de nins i nines per als campaments d’estiu o “Albergs” amb objectius doctrinals que consistien en cases de camp o de platja per a les nines on hi regnava un ambient propici per a poder alterna l’oració i l’estudi, la cultura física i casolana, consistents en cants, balls, costura, cuina… per a poder formar a les futures dones en la seva gran missió.

L’Acció Catòlica

Tenia una estructura més dispersa i fragmentada en Centres parroquials, al contrari que la Secció Femenina, que mantenia una línia uniformitzada amb el plantejament educatiu defensat per S.F. El seu caràcter no oficial va fer que la seva activitat anés dirigida a realitza actes públics (conferències, cursets, campanyes…) deslligades de l’acció purament educativa però que va tenir una gran repercussió dins l’àmbit de les costums, comportament social i moral de les dones.

Estava dividida en quatre branques:

• dues de dones: Joventut Femenina d’Acció Catòlica i Mujeres de Acción Católica;
• i dues de homes.

Totes les seves activitats educatives de les afiliades s’organitzaven en diferents SECRETARIATS, n’hi havia 6 el grup de “Mujeres de Acción Católica”:

• Religió – organització de tot tipus d’actes religiosos per les afiliades i col·laborar en les catequesis de nines i adultes, ajudar al manteniment dels edificis parroquials.
• Família: -amb l’objectiu principal de la dona dins el matrimoni i la maternitat– model tradicional de la família cristiana en tres direccions: preparació de les dones en el matrimoni, creació i forment de les escoles “hogar” (mares de classe humil) i la celebració de la “Semana de la Madre” (grandesa de la maternitat).
• Propaganda i Ensenyança: (junts) on es donava formació i instrucció religiosa i organitzativa de les associades, amb publicacions de revistes diocesanes i una participació activa.
• Moralitat: –combatre contra tot allò que atempti a la moral pública– espectacles, cine, teatre…, creació de fitxers de casos immorals, amb un criteris molt rígids pels comportament femenins.
• Benèfic-social: organització de col·lectes, de donatius per als pobres, muntatge de “roperos” parroquials…

La formació de les “Juventudes Femeninas de Acción Católica” tenen uns objectius ideològics molt similars als de “Mujeres de Acción Católica” amb la diferència del secretariat de la Pietat així com la catequesis de les nines que estan dutes a terme per les joves d’AC.

(Continuarà)

BIBLIOGRAFIA:

(9) Idees i text extretes: Pastor Homs, M. I. (1984): La educación femenina en la postguerra (1939- 1945). El caso de Mallorca. Madrid: Ministerio de Cultura, Instituto de la Mujer.