L’educació franquista (últim capítol)

L’educació de la dona a Mallorca:

En el cas de Mallorca al igual que en la resta d’Espanya, es va produir una fase de repressió sistemàtica amb la finalitat de desmantellar totes aquelles institucions del món polític i cultural del període republicà, mitjançant tota una campanya de desprestigi contra destacades personalitats del món cultural de l’illa. En l’àmbit escolar amb les depuracions i expedients dels funcionaris mestres són el contrapunt de tota una sèrie d’actes religoso-patriòtics que contínuament es realitzaven amb els alumnes i el mestres tant de la capital com dels pobles amb la doble finalitat d’exaltació al nou règim i expiació de les culpes passades.

Al finalitzar la guerra civil es varen començar a celebrar els cursets de “perfeccionament” per la necessitat de l’adoctrinament dels mestres en la ideologia nacional, per a que puguin inculcar les idees del moviment dins de les aules. El primer i més important va ser el “Curso de Orientación y perfeccionamiento” organitzat per la Junta Provincial de Enseñanza a l’any 1939 segons unes pautes prèviament establertes, que va reunir a la pràctica totalitat del magisteri mallorquí, tan masculí com femení.

Els nous plantejaments de l’educació femenina fa necessària la formació específica de les mestres, no per a propagar tan sols la política del règim com els companys de professió sinó per atendre la prioritària funció de preparar a les nenes i adultes (escoles de formació) per a la seva ineludible funció de mares i esposa. Aquesta tasca va correspondre a la Delegació Provincial de la “Sección Femenina”, sota les ordres de Madrid. Aquesta organització va ampliar la seva presència dins tots els instituts femenins, entre els quals figurava el de Palma. S’ha de destacar la important presència d’aquesta secció dins la societat femenina de la postguerra, no per mèrits propis, sinó que “es limiten a complir de la manera més fidel i exacte les consignes, principis i activitats plantejades i ordenades des de Madrid amb uns criteris d’absoluta uniformització (…) ja que tot correspon a un “Plan General de Formación Femenina” monolític i estereotipat que es va repetint i aplicant, tant si va be com si no a tots els racons del país”(10).

En quant al paper de l’Església dins de l’educació femenina hem de destacar la influència que aquesta té sobre la societat mallorquina que era catòlica i a favor del nacionals durant la guerra, per altre banda, destacar que la gran majoria de les autoritats educatives locals fossin religioses o estiguessin molt vinculada als estaments Eclesiàstics. Això es recolza amb la proliferació de moltes associacions femenines (“Hijas de Maria”, las “Madres Cristianas…”) d’entre les que destaca la “Unión Diocesana de Mujeres de Acción Catolica”. També podem veure l’índex d’institucions educatives religioses femenines com “la Pureza” que monopolitzava l’educació de les nines de classe alta de l’illa. Es important destacar que aquesta classe social era dominant dins de les dues organitzacions femenines dominants.

Per aconseguir tots aquests objectius, tal i com hem esmentat abans, l’Estat destina tots els recursos econòmics i humans necessaris, posant “en funcionament un envejós muntatge educatiu-ideològic paral·lel destinat especialment a la dona del que es un il·lustrador exemple el cas de Mallorca”(11).

CONCLUSIONS:

Amb aquesta síntesi que hem realitzat sobre l’educació durant l’època franquista ha quedat molt clar la ruptura que va suposar l’entrada de la dictadura, amb tots els avanços aconseguits durant les repúbliques i els governs lliberals. També ens permet entendre el procés històric que l’educació ha tingut fins al dia d’avui, i així comprendre actituds, metodologies, pensaments, hàbits… de les generacions que ens precedeixen i que encara ens transmeten a la joventut d’avui. L’objectiu actual es passar dels càstigs a l’escola comprensiva, de l’aprenentatge memorístic a l’aprenentatge constructiu, del mestre dogmàtic i el nin que havia d’acceptar el seu principi d’autoritat a la visió del mestre com a guia del nostre aprenentatge i l’alumne com l’encarregat de construir els coneixements que li venen donats. També, es pretén passar d’una escola que separa l’educació entre els nins i les nines, a escoles que reivindiquen la coeducació i com a conseqüència, un currículum comú per a tots.

Tot el que aquí hem exposat reflexa l’intent d’instrumentalitzar l’educació en funció d’unes necessitats d’inculcació ideològica i de dominació política. Un pic més l’educació es converteix en l’antítesi del que hauria de ser, on el paper de la dona és de submissió total vers l’home i la desaparició en l’àmbit social.

Per tal de transmetre aquesta ideologia i aquests rols, el Règim utilitzava tant l’educació formal com, sobre tot, la no formal a través de l’impuls de les organitzacions femenines representades principalment per la Falange i l’Acció Catòlica.

BIBLIOGRAFIA:
10 i 11. Text extret i traduït: Pastor Homs, M. I. (1984): La educación femenina en la postguerra (1939- 1945). El caso de Mallorca. Madrid: Ministerio de Cultura, Instituto de la Mujer. (pàg 142 i 144).

Treball de recerca històrica realitzat per:
Dayana Valdés Bocourt
Joan Umbert Font
Francisca Riera Ferrer
Gemma Bertrán Alcay
Maria Bosch Blanquer

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada