La terra és verda, la vida brolla de les llavors adormides en les seves entranyes. La mateixa terra resseca que pareixia morta durant l’estiu, resulta que era plena de vida latent, esperant l’aigua per a recuperar el seu esplendor.

M’agrada pensar que la llavor de l’herba que germina als meus peus prové, seguint un fil ininterromput de vida de milions d’anys, de la primera llavor.

Des d’aquest punt de vista tot esdevé sagrat. Herba-llavor-terra, tot esdevé U. Jo mateix em retiro de l’escena, i tant sols queda la senzillesa d’un bri d’herba dansant amb la brisa. Res més. Res manco.