Amaiur

La mesa del Parlament de l’Estat va decidir ahir que Amaiur no tengués grup parlamentari propi, perquè incomplia el reglament de la càmera baixa. Resulta que aquest reglament estableix que per disposar de grup s’han de complir dos requisits: tenir cinc diputats i haver aconseguit almanco un 15% dels vots a les circumscripcions on es presentava. Amaiur té set diputats i va aconseguir amb escreix aquest percentatge a Euskadi -de fet, hi va guanyar les eleccions-, però a Navarra li faltaren 14 centèssimes per arribar al 15%.

En el passat, la mesa havia fet els ulls grossos i havia concedit el grup a ERC i al PNV, que es trobaven en la mateixa situació, però aquesta vegada el Partit Popular va votar en contra -va esser l’únic- i va denegar la proposta. Al partit de Rosa Díez, UPyD, que només té 5 diputats i tampoc no havia aconseguit el 15% a totes les circumscripcions on es presentava, sí que li va concedir grup parlamentari propi, perquè s’ha ajuntat temporalment amb el d’Alvarez Cascos per tenir més diputats; posteriorment es tornaran separar i cadascú anirà pel seu vent i la seva artimanya legal haurà donat el fruit que esperaven.

Jo em deman: Si ens em passat dècades demanant als independentistes bascs que abandonassin la violència i participassin amb les institucions democràtiques, ara ho fan i només els posam traves per a què desenvolupin la seva política nacionalista, què esperam que facin? O el que ens hagués agradat és que abandonassin les armes i que tampoc no els votassin? Si no facilitam la seva presència al Parlament, què volem, que es manifestin al carrer? O que promoguin el retorn d’ETA?

Per molt que ho digui el reglament, us sembla lògic que un partit amb 5 diputats tengui grup parlamentari i un amb 7, no? És raonable que si no s’hagués presentat a Navarra tengués grup, ja que amb 6 diputats bascs complia les regles, i amb un més li barrin el pas?

Corren mals temps per als nacionalismes.

 

4 pensaments a “Amaiur

  1. M’agradaria fer unes precisions i uns comentaris sobre aquest tema:
    1.-El reglament del Congrés estableix que per aconseguir grup parlamentari propi s’han de tenir o 15 diputats, o 5 sempre que en aquest cas s’hagi obtingut o bé el 15% de vots en les cirscumscripcions on s’han presentat les formacions polítiques o bé el 5% dels vots a tot l’Estat.

    2.- Amaiur, ni UPyD, compleixen per si soles aquests requisits. No obstant en altres legislatures, tan en majories de PP com del PSOE, s’havia estat més flexible en la interpretació de la norma exigint, a PNV i ERC, no el 15% de cada circumscripció sino que la mitja de totes arribàs a aquest %

    3.- Davant això, UPyD, que no compleix els requisits, s’ajunta amb el partit d’Alvarez Cascos. Tots dos junts sí cumpliran el requisit del 5% nacional. Llògicament seguiran sent fomacions polítiques diferents amb polítiques diferent però els mitjans materials, econòmics i de temps de paraula asignats al grup se’ls hauran de repartir.

    4.- Amaiur, en canvi, opta per una altra estratrègia per obtenir grup: no presentar el diputat per Navarra, perquè no es conti el % de vot d’aquesta circumscripció. Aquesta argumentació mai ha estat ni presentada ni, per tant, aprovada per cap Mesa del Congrés (per tant no hi ha trancament amb la tradició parlamentària, perquè simplemnt no n’hi ha).
    Per què no es va optar per intentar ajuntar al diputat de Genoa Bai? (de forma paraŀlela al que va fer UPyD) Fins que no ha estat rebutjada la seva petició de grup, Amaiur no ha triat aquesta possibilitat que li garantia grup propi. Avui al matí, quan faltaven hores per acabar el plaç de recurs, sí que han solicitat a Genoa Bai aquesta opció. El problema és que Uxue Barkos (dirigent de Genoa Bai) ja va solicitar la integració al grup mixte i fou triada com a portaveu del grup, de forma que dubto que renunciï a aquest càrrec parlamentari.
    Per què va actuar així Amaiur, intentant el camí més difícil? Sincerament no sé si és per falta de formació o assesorament jurídic, o perquè es volia trobar amb una agresió política i poder presenatr-se com a víctima d’aquest agravi.

    5.- El reglament del Congrés, en aquest punt, data del 1982, i vist el que ha passat aquesta setmana, no crec que hi hagi voluntat de canviar- ho per ajustar-hi a la situació actual.

    6.-Des de el punt de vista pragmàtic de funcionament d’una cambra parlamentaria, s’hauria d’afavorir la creació de grups parlamentaris que per molt poc no cumpleixen els requisits.

    7.- Corren mal temps pels nacionalistes? Pel resultats de les eleccions, no crec que es pugui afirmar això tan contundentment. En aquest cas són els propis nacionalistes els que no han fet res per ajudar al bon funcionament parlamentari. A més, ni el Psoe (retòricament, no a la pràctica, més a prop de postulats si no nacionalistes, sí federalistes) ni CiU han recolçat la petició d’Amaiur.
    Per això crec que la darrera afirmació de l’article no és l’adequada, si es fonamenta només en aquest fet parlamentari.

  2. Primer, estic d’acord en què tant el PSOE com CIU no s’havien d’haver abstingut, perquè això és rentar-se’n les mans i no prendre partit per l’opció que creguin més justa.
    Segon, tant el camí que va triar UPyD com el que va triar Amaiur no són més que diferents maneres d’esquivar el reglament, però com que na Rosa Díez no és nacionalista acceptaren la seva proposta.
    Tercer, el reglament no diu que forçosament hagin de tenir el 15% dels vots a totes les circumscripcions on es presenten, sinó que se’ls ho pot exigir, deixant la decisió en mans de la mesa. Per què no ho exigiren quatre vegades al PNV i ara sí que ho fan en base a què Amaiur, a Navarra, només va obtenir el 14’86% dels vots?
    I tercer, vist el que fa el PP a les Illes amb totes les institucions autòctones (llengua, Blavets de Lluc, Premsa Forana…) seguesc pensant aquesta política s’estendrà per tot l’Estat i, per tant, que corren mals temps per als nacionalismes… però per ventura m’equivoc i a partir d’ara tot anirà com una seda.

  3. 1.-Sobre el segon punt a què fas referència: la via utilitzada per UPyD en cap cas pretén esquivar el reglament, sino que fa ús d’una possibilitat que permet la pròpia norma quan diu que poden formar grup els diputats d’una o varies formacions polítiques (art. 23.1 que et cito més a baix).
    Amaiur en canvi opta per una argumentació nova, sense cap tradició parlamentària i que prohibeix l’art 23.2 quan diu que no poden formar part de grups diferents diputats del mateix partit. Amaiur pretenia que el seu diputat per Navarra s’integrés al grup mixt.

    2.- Sobre el tercer punt a què fas referència, si em permets, t’hauré de corregir, perquè el reglament fixa quins són els requisits per tenir grup propi, i la Mesa té la funció d’examinar si aquests es cumpleixen. Ja he comentat abans que la via per la qual ERC i PNV aconseguiren grup propi en anteriors legislatures era perquè s’interpretà que el 15% no era exigible a cada circumscripció, sino que era suficient obtenir aquesta mitja en el conjunt de totes elles. Argumentació que tampoc no ha utilitzat Amaiur, pel que ha trascendit.

    Així que tenim dos partits, UPyD i Amaiur que volen aconseguir el mateix fi, per dues vies diferents. El primer agava la via fonamentada en el reglament i en la tradició parlamentària (ajuntar-se amb una altra formació política), i el segon opta per provar una argumentació nova amb sèries dificultats juridiques perquè sigui acceptada. És per aquesta diferència que no trobo adequat l’argument de què el que no es permet a Amaiur sí es permet a UPyD. Ningú em sap contestar per què s’opta per la més difícil?

    3.- sobre el teu darrer punt, pots treure la conclusió de què corren mals temps pels nacionalismes d’una gran multituds d’arguments, que no te’n faltaran; però d’aquest fert parlamentari, sincerament, crec que no.

    Artículo 23 del reglamento del congreso de los diputados
    1. Los Diputados, en número no inferior a quince, podrán constituirse en Grupo Parlamentario. Podrán también constituirse en Grupo Parlamentario los Diputados de una o varias formaciones políticas que, aun sin reunir dicho mínimo, hubieren obtenido un número de escaños no inferior a cinco y, al menos, el 15 por 100 de los votos correspondientes a las circunscripciones en que hubieren presentado candidatura o el 5 por 100 de los emitidos en el conjunto de la Nación.
    2. En ningún caso pueden constituir Grupo Parlamentario separado Diputados que pertenezcan a un mismo partido. Tampoco podrán formar Grupo Parlamentario separado los Diputados que, al tiempo de las elecciones, pertenecieran a formaciones políticas que no se hayan enfrentado ante el electorado.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.