Me tocà sa loteria
bastant abans de Nadal:
me designaren vocal
pes dia de sa gran cita.
M’ho va notificar en Pina,
que fa de municipal.

Que me perdoni en Lluc Quina
si s’idea he copiat.
Jo també he fet un glosat
de lo que vaig poder viure
mentre apuntava a una llista
tothom que havia votat.

A les vuit era sa cita
pes titulars i suplents.
Uns se’n tornaren contents
després d’haver dit “bon dia”.
Qualcun altre maleïa
ver de quedar tot es temps.

En canvi, va ser una festa
pes polítics llorencins.
Feien i feien camins
d’una mesa a s’altra mesa.
Altra gent, més descontenta,
volia agafar es topins!

De sa mesa electoral
tot se veu ben diferent.
S’hi respira un altre ambient
més calent de lo normal.
És igual que un temporal
que t’afecta plenament.

Destacar sa simpatia
demostrada pes civils.
Ara són molt més humils
que quan amb en Franco hi ‘via
un règim que pretenia
que anàssim pes seus raïls.

Polítics de tota classe
vengueren a controlar,
però cap com en “Bausà”
que ben enmig de sa plaça
me pens que xerrà un poc massa
es dia d’anar a votar.

Seixanta euros varen dir
que era lo que mos tocava.
Ni paella, ni panada,
ni res per enredonir.
Jo, que ja ho veia venir,
‘via duit pa amb sobrassada.

Amb sa gent que hi ha aturada
que quasi no té doblers
i no pot ni ‘cabar es mes,
per què per estar a sa taula
‘Gafen sa gent ocupada
i que li és per demés?

Es moment més dur des dia
va ser a s’hora de comptar,
Quan vàrem veure tan clar
que es PP era majoria.
Jesús, Josep i Maria!
Me vaig posar a flastomar.

Sant Llorenç va confirmar
sa tendenci’ general:
Ja s’ha fet habitual,
quan se tracta de votar,
que pes Partit Popular
sigui un passeig triomfal.

Poc més o manco set-cents
en teníem de censats.
Si parlam des vots comptats,
en sortiren quatre-cents.
I es des PP ben contents,
guanyadors avantatjats.

De s’edat des electors
també se n’ha de parlar:
Molts des que varen votar
eren persones majors.
Es joves, per comptar-los,
mos bastaria una mà.

Gràcies a Déu que a sa taula
tot va anar la mar de bé.
Na Maria Mercè Amer
de presidenta actuava.
De vocals n’Antònia “Pana”
i es qui firma aquest paper.

Acabat tot es procés
‘rib a ca nostra afamat.
Des sopar no n’han parlat
després de fer aquell excés.
Una conseqüència més
des retalls que fa s’Estat.

De les vuit des dematí
fins a les onze des vespre:
una jornada completa
que val més no repetir.
A ningú he sentit dir
que per ell sigui una festa.

Jo som de sa minoria
condemnada a no guanyar.
Ho vaig poder confirmar
amb so recompte des dia.
D’esperances no n’hi havia
pes qui volen canviar.

Un dia complet a una aula
des Mestre Guillem Galmés.
Allà record com si ho vés,
es primer curs amb don Jaume.
Vaig seure en aquella taula
més de quaranta anys després.