El passat dia 1 de desembre, al Mercadal, a Menorca, el professor Vicenç Navarro impartia la conferència “Alternatives a les retallades”, en un acte organitzat  per la Plataforma Contra les Retallades a Menorca.Companys menorquins me n’han fet arribar un resum que us pas a continuació perquè crec que és prou interessant.

El professor va iniciar la seva conferència fent un repàs a la seva experiència professional com a metge al “Somorrostro” a Barcelona, l’exili i la lluita anti-feixista per explicar el lligam comú d’Espanya amb països com Grècia, Itàlia, Portugal per haver tingut dictadures ultradretanes, també Irlanda des de finals de la II Guerra Mundial fins els anys 80 va tenir governs molt conservadors. Aquest fet explica que aquests Estats són dèbils i amb una inversió menor en prestacions socials i menys Estat de Benestar, però en canvi tenen el major nombre de policies de la UE-15 per cada 10.000 habitants. De igual manera els ingressos de l’Estat, estant per davall de la mitja europea: 44% del PIB en el cas de la UE-15, per un 34% en el cas d’Espanya, a l’altre extrem estaria Suècia amb un 54%. En conseqüència, la despesa social en relació al PIB, també és més baixa: Espanya 22’7%, UE-15 27.0% i Suècia 29’3% (dades de 2008). Aquests Estats més febles tenen manco empleats públics: un 9% Espanya, per un 15% de la UE-15 i un 25% de Suècia i a la vegada en els darrers anys les rentes de capital (beneficis empresarials) no han fet més que pujar mentre les rentes de treball (sous) no han fet més que baixar.
A continuació, el professor va fer una anàlisi de la política fiscal, molt regressiva, on en els darrers anys s’han fet baixades d’impostos i les classes benestants no contribueixen igual que els seus iguals de països del Nord d’Europa, tant és així, que si la política fiscal d’Espanya, fos la de Suècia, s’ingressarien 200.000 milions d’euros més a l’Estat. El dèficit públic estructural, l’ha creat la reducció d’impostos, no l’excessiva despesa pública, i ha aquest fet hem de sumar la baixada d’activitat econòmica. Per això les polítiques públiques d’austeritat que s’estan aplicant són profundament errònies, perquè estan basades en supòsits erronis.
Espanya té un PIB per càpita del 94% respecte al PIB de la UE-15, en canvi la despesa pública social és només del 72% respecte la despesa pública de la UE-15, si fos del 94% tindria 66.000 milions d’euros més per finançar l’Estat de Benestar.
La solució de la crisi passa per una reforma fiscal i una reforma del sistema financer i la creació de Banca Pública.
Mantenir el impost de patrimoni suposaria 2100 milions, anul·lar la baixada de l’impost de societats a grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros l’any suposaria 5.300 milions, corregir el frau fiscal podria suposar 44.000 milions d’euros… aquest són alguns dels exemples de on cercar els recursos per l’Estat.
Seguidament el professor va fer una anàlisi de l’estructura política i financera europea, que està al servei de la gran banca i no de l’economia real, i que aprofitant la crisi, augmenta l’explotació laboral i ataca l’Estat del Benestar, en conseqüència estan creixent les desigualtats socials. Les mesures d’austeritat, les reformes laborals i les privatitzacions, van en el sentit contrari a la solució de la crisi, beneficiant només al capital financer i la gran banca.
El professor Navarro va fer una crida a la indignació, però també a tenir una postura activa, denunciant els arguments neoliberals dogmàtics que no es fonamenten en cap argument científic, i que està portant a aquest país al suïcidi. La millor proba seria que des de que s’estan aplicant els retalls la situació en lloc de millorar empitjora, i països com Islàndia que s’han rebel.lat no s’han enfonsat, tot el contrari.
Des de la Plataforma seguirem denunciant que les retallades pressupòstàries només provoquen la debilitació del sistema públic i augmenten la fractura i l’exclusió social, i no ens ajudaran a sortir de la crisi. La sortida de la crisi no es pot fer a canvi de sacrificar els serveis públics, hi ha una altra manera de sortir de la crisi, i no es correpon amb aquest model que ens volen imposar. No podem acceptar ni acceptarem resignadament la inevitabilitat de les mesures que volen imposar-nos.