Moments de cinema

Tornam una vegada més a presentar-vos escenes memorables del món del cinema. En aquesta ocasió es tracta de l’escena final (el clímax) d’una de les poques pel·lícules romàntiques que m’han agradat: Lost in Translation. Així que anau alerta, perquè si no l’heu vista i teniu la intenció de fer-ho, ara us desvatllaré el final.

I per què m’agraden tan poc els films d’amor? Precisament perquè són falsos, endolcits… tan allunyats de la realitat que pareixen ciència-ficció. Sempre un final feliç, el bo que es queda la guapa, i, fins i tot, una prostituta que pareix la Ventafocs treta d’algun anunci de Vidal Sassoon (sí, em referesc a Pretty Woman). Però Lost in Translation és tota una excepció que em va cridar molt l’atenció. Tracta sobre un actor casat i amb família que es veu obligat a viatjar a Japó per gravar un anunci, i la dona d’un prometedor fotògraf que també és allà perquè acompanya el marit en un treball. Els dos se senten sols, duen una existència acomodada però grisa i es coneixen a l’hotel. Connecten tot d’una i comparteixen les hores de soledat, però al final a l’hora de decidir (si tornar als seus respectius matrimonis o llançar-se a l’aventura) els dos prefereixen continuar amb la seva acomodada vida. No gosen fer el darrer salt, a pesar que tots dos s’han compadit mútuament. I aquesta és l’escena que us mostro. la del final, quan els dos protagonistes (un magnífic Bill Murray i una incipient Scarlett Johansson) s’acomiaden l’un de l’alltre. En qualsevol altre pel·lícula de Hollywood se n’haguessin anat junts i haurien “vivido felices y comido perdices”, però la vida no sempre és tan senzilla com diu la Meca del Cinema.

Aquí teniu aquesta brillant escena que just amb els gestos dels actors ens ho expressa tot (les paraules sobren). Per cert, la música que acompanya l’acció, és de The Jesus and Mary Chain,   aquell grup escocès que vaig posar ja fa unes setmanes a “La cançó de la setmana”. Preparats… acció:

watch?v=dPly3e12ca8

8 pensaments a “Moments de cinema

  1. Molt bé Pau, bon article. Només un suggeriment: Canviar es nom de sa secció, de ‘Moments del cinema’ a ‘Com espenyar una pel·lícula explicant es final’.

    SPOILER ALERT!!!!

      • Correcte senyor president, m’havia botat el primer paràgraf, accepti les meves disculpes.

        De totes maneres comentar-te que aquesta pel·lícula té altres ‘Moments del cinema’: l’escena de l’anunci, la del bar, la del karaoke… No dic que siguin millors que la què has posat, però almenys els que no han vist la pel·lícula podrien llegir l’entrada sense perill de descobrir el final.

        Ara bé, suposo que per un melòman com tu es fa difícil no posar una escena acompanyada de tan bona música com la de Jesus and Mary Chain…

  2. M’agrada. És el que en certs ámbits anomenariem un final “mansanita” pel que fa a l’existència acomodada però grisa. A més, la cara d’en Bill Murray en la taxi confirma la meva interpretació. 😉

  3. Em sap greu discrepar, però la millor escena de totes es la de na Scarlet Johanson amb bragueta davant la finestra de l’habitació de l’hotel.

  4. Comité Conspirador: anunciam el cese temporal de les hostilitats durant el que queda d’any. Obrim periode de negociacions pel resarciments del greuges inferits als votantes de dretes I mallorquins de potada… Viva la revolussssssion ( mansanitaaaa)…

Respon a Comité conspirador Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.