El passat mes de setembre, el PSM-ENTESA NACIONALISTA, presentà al Ple de l’Ajuntament una moció per tal de mantenir els requisits de coneixement de la llengua catalana als llocs de treball de l’administració pública.EL PP votà en contra d’aquesta moció i ho argumentà en un article a card.cat el dia 26 de setembre de 2011 amb aquestes paraules:
“El PP es presentà i guanyà les passades eleccions amb la promesa de modificar l’exigència del català a l’Administració mitjançant una modificació de la Llei de Funció Pública (Llei 3/2007). Durant la campanya es va defensar que el coneixement del català seria un mèrit i no un requisit. Ara toca complir amb allò promès pel Partit. (…) La modificació no eludeix l’aprenentatge de la llengua catalana ja que contempla que mentre un funcionari no es tregui el nivell corresponents a la seva categoria no podrà promocionar ni serà titular de la plaça“.
Aquesta setmana s’ha fet públic el PLA ESTRATÈGIC EN MATÈRIA DE FUNCIÓ PÚBLICA per part de la Conselleria. A l’apartat 4, titulat “Actualitzar la normativa en matèria de funció pública” diu:
“4.1. Modificar la Llei de Funció Pública per tal que el català deixi de ser un requisit d’accés i de provisió a l’Administració”.
Això, en llenguatge planer vol dir que el català deixarà de ser requisit per accedir als llocs de treball de l’Administració i deixarà de ser un mèrit per als processos de provisió de places: concursos de trasllats, concursos de mèrits, comissions de serveis, etc
M’agradaria equivocar-me, però això significa la desaparició de la llengua catalana dins l’Administració. El PP haurà anat molt més enllà de les seves promeses electorals i haurà deixat amb el cul a l’aire aquelles persones que creien en la bona intenció d’aquesta norma. El temps dóna o lleva la raó…
Primer de tot, vull dir que cada un és lliure de fonamentar les seves argumentacions, idees i temors en els ciments que consideri més adequats per a la idea que vol defensar. Pel que es veu el pla estrategic es limita a recollir de forma increïblement sintetitzada, les idees nuclears de la nova funció pública sense fer cap tipus d’explicació o raonament al respecte (i que sempre hauria d’acompanyar a un texte de l’administració).
Així, per fer un anàlisi més integral hem d’acudir als textos parlamentaris que preparen la modificació de la llei, en concret a l’avantprojecte de llei per modificar la llei 3/2007 de la funció pública sotmesa, desde el 26 de juliol de 2011, a audiència pública. En aquest avantprojecte es preveu un article 50.bis que estableix la norma general que el català no serà un requisit pero sí expresament la reconeix com a mèrit. També es preveuen tres excepcions a la disposició addicional dotzena. (Aquests dos preceptes els copiaré més abaix si algú els vol consultar, per no fer aquesta resposta més farragossa).
De totes formes, deixar clar que això és un avant projecte que pot sofrir moltes modificacions, inclús en el sentit que apunta l’article, però afirmar rotundament, a dia d’avui, que el català deixarà de ser un mèrit, basant-se només en un raquític escrit de l’administració, i obviar un text parlamentari, és una autèntica exageració que unicament cerca l’alarmisme. Trob que una seriosa defensa del català té en la actualitat, desafortunadament, molts motius en els que fonamentar-se, sense necessitat d’exagerar-los o inventar-ne de nous.
Esborrany inicial d’Avantprojecte de llei modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
[…]
“Article 50 bis
El coneixement de la llengua catalana en l’accés a l’Administració autonòmica
1. El coneixement de la llengua catalana no serà, de forma general, un requisit per a l’accés a l’Administració autonòmica de les Illes Balears. No obstant això, aquest coneixement serà un mèrit de consideració necessària per a l’accés en tots els procediments de selecció de personal empleat públic.
2. Aquest principi també s’ha d’aplicar a les convocatòries que, si pertoca, es duguin a terme per seleccionar personal funcionari interí i en els procediments de selecció de personal laboral de durada determinada.
3. No obstant això, el coneixement de la llengua catalana serà requisit per accedir als cossos, escales o especialitats —o categories professionals— per als quals, ateses les característiques especials de les seves funcions, es determini.
4. S’exceptua del que disposen els apartats 1 i 2 d’aquest article l’accés a la funció pública docent, que s’ha de regir per la seva normativa reglamentària específica.”
[…]
“Disposició addicional dotzena
Llocs de feina sense requisit d’exigència de coneixement de llengua catalana
No tindran com a requisit per a la seva ocupació l’acreditació d’un nivell de coneixements de català els llocs de feina següents:
Els llocs dels cossos generals i especials que, en la relació de llocs de feina de personal funcionari de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tinguin atribuït el nivell mínim de complement de destinació assignat al seu cos i escala, o si n’és el cas, a l’especialitat corresponent al seu cos i escala, d’acord amb el grup, subgrup, o agrupació professional.
Els llocs que en la relació de llocs de feina de personal laboral de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears tinguin atribuït el complement específic mínim de cada nivell de classificació laboral.
Els llocs de feina de personal laboral que no siguin prefectures i els corresponents al personal directiu professional del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. Amb caràcter excepcional i ateses les característiques especials de les seves funcions, es podrà exigir, de forma motivada, per a l’ocupació de determinats llocs dels esmentats en les lletres a i b de l’apartat 1, un nivell de coneixements de llengua catalana que es fixarà en la mateixa relació de llocs de feina com a requisit. Igualment, es podrà exigir per als llocs de la lletra c com a requisit quan, per les funcions que s’han de dur a terme, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d’un determinat nivell de català. En aquest cas s’exigirà com a requisit en l’instrument d’ordenació de llocs de feina i en les bases del procés selectiu.”
[…]
La meva argumentació parteix d’un document presentat als sindicats aquesta setmana. Quina funció té presentar aquest document a una mesa sindical on hi estan representats els treballadors? Quina intenció hi ha a fer que es pronunciïn els sindicats? Per què a la reunió es posicionen clarament amb l’Administració dos sindicats: ANPE i CEMSATSE, la ideologia del quals es ben coneguda?
Som conscient que hi ha un text, un avantprojecte, que diu el que diu, però també crec que l’Administració no fa passes en fals i me preocupa molt allò que traspua el document de Funció Pública. El temps donarà o llevarà la raó… En aquest cas voldria estar molt equivocat.
Desconec les respostes a les pregntes que formules, i que quedi clar que no vull menysprear la teva argumentació ni temors i ni molt menys erigir-me en defensor de les postures del Govern. Només dic que hi ha dos documents, el pla que cites, que de forma sintètica xerra del tema del català com a requisit però no com a mèrit, i un altre que és un text parlamentari complet amb valor hermenèutic, i que xerra del català com a requisit i com a mèrit.
Davant això, si m’he de demanar quina és la postura del Govern amb el tema del català, aniré, personalment i sense dubtes al segon text, que és el que es presenta al Parlament i es sotmés a informació pública. Però que cada un triï, com dic al principi, quina ha de ser la base de la seva argumentació.
Mai criticaré una linea argumental de cap tipus, faltaria més. El que me sap greu és, precisament, que es presenti només una part de l’escenari on s’ha d’enmarcar el debat.
I si m’ho permets, si el teu article volia presentar un escenari complet de debat, i coneixies el texte parlamentari, l’hauries d’haver citat, sense perjudici, llavors, de manifestar el teu temor sobre que el català no sigui ni tan sols un mèrit.
Aquest és el PLA ESTRATÈGIC de FUNCIÓ PÚBLICA
PLA ESTRATÈGIC EN MATÈRIA DE FUNCIÓ PÚBLICA
LINEES ESTRATÈGIQUES
1. TRAMITACIÓ
La Direcció General de Funció Pública, Administracions Públiques i Qualitat dels Serveis desenvoluparà les línies establertes en aquest Pla.
Cada una de les línees estratègiques (LE) es desenvolupen en unes línees d’acció (LA) . Al seu torn, cada línea d’acció s’executarà mitjançant mesures més concretes que s’aniran tramitant adequadament.
Per desenvolupar algunes de les actuacions que s’hi estableixen, la Direcció General crearà grups de treball amb personal que representi a cada conselleria així com amb les organitzacions presents en els òrgans de negociació col•lectiva.
2. ÀMBIT D’APLICACIÓ
Aquest Pla afectarà al personal laboral i al personal funcionari de serveis generals, que presta serveis en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i en els seus organismes autònoms, amb excepció del personal docent, del personal estatutari al servei de la sanitat pública autonòmica i del personal laboral de la resta d’ens que integren el sector públic autonòmic.
3. LÍNIES ESTRATÈGIQUES (LE)
1. RACIONALITZAR I ORDENAR LA FUNCIÓ PÚBLICA AUTONÒMICA
La línea estratègica 1 va dirigida a prendre les mesures adients per tal d’estructurar, ordenar i redimensionar l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb la finalitat d’adequar els recursos humans a les necessitats de l’organització i dels serveis.
2. AVANÇAR EN LA MODERNITZACIÓ I PPROFESSIONALITZACIÓ DEL PERSONAL
La línea estratègica 2 va dirigida a l’optimització i millora dels sistemes de planificació de la selecció, provisió, avaluació, formació i carrera.
3. MILLORAR LES CONDICIONS DE TREBALL
La línea estratègica 3 va dirigida a millorar les condicions de treball mitjançant la implantació d’unes mesures dirigides a la forma de prestació dels serveis dels empleats públics.
4. ACTUALITZAR LA NORMATIVA EN MATÈRIA DE FUNCIÓ PÚBLICA
La línea estratègica 4 va dirigida a desenvolupar les previsions de l’EBEP, així com a harmonitzar, actualitzar, millorar i simplificar la regulació jurídica existent en matèria de Funció Pública, i millorar així la seguretat jurídica en la matèria.
4. LÍNEES D’ACCIÓ (LA).
LE1 RACIONALITZAR I ORDENAR LA FUNCIÓ PÚBLICA AUTONÒMICA
• LA 1.1. Presa de mesures urgents dirigides a l’adequació de la RLT a la nova estructura del Govern
• LA 1.2. Realització d’una auditoria tècnica de gestió, per departaments, amb mitjans propis, amb la finalitat de comparar els seus pressuposts, la càrrega de treball i les funcions que tenen encomanades amb la seva estructura administrativa i els recursos humans adscrits amb la finalitat de dimensionar adequadament les plantilles i detectar desequilibris en matèria de personal.
• LA 1.3. Impuls d’un pla d’ordenació de recursos humans.
• LA 1.4. Determinació de la regulació dels criteris generals per a la confecció de les relacions de llocs de treball de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
• LA 1.5. Determinació dels criteris per a la confecció de les ordres de funcions dels llocs de treball del personal funcionari de les diferents conselleries a fi d’evitar duplicitats en les funcions.
• LA 1.6. Fer el seguiment i actualització de l’auditoria inicial per tal de detectar necessitats, proposar millores futures i revisar la implantació de les mesures adoptades.
LE2 AVANÇAR EN LA MODERNITZACIÓ I PPROFESSIONALITZACIÓ DEL PERSONAL
• LA 2.1. Creació d’àrees funcionals que consisteixen en l’agrupació de llocs de treball amb finalitats i funcions homogènies. Estudi de la seva repercussió en la provisió, formació i, si n’és el cas, en la selecció,…
• LA 2.2. Elaboració del mapa de cada lloc de treball o grup de llocs homogenis per tal d’avançar en la definició dels llocs de treball i establir el mapa de competències professionals de cada lloc i/o categoria professional.
• LA 2.3. Estudi i proposta, prèvia possible realització d’alguna experiència pilot, de l’avaluació de l’acompliment mitjançant la gestió de RRHH per competències i per objectius.
• LA 2.4. Estudi i proposta per a la implantació de la carrera professional.
• LA 2.5. Revisió i actualització dels criteris per a l’elaboració dels Plans de Formació.
LE 3 MILLORAR LES CONDICIONS DE TREBALL
• LA 3.1. Revisió de la jornada i del temps de treball amb implantació de noves mesures de flexibilitat horària així com establiment de criteris homogenis en el control horari per tal de reduir i controlar l’absentisme laboral.
• LA 3.2. Aprovació del Pla d’igualtat.
• LA 3.3. Regulació i aprovació del teletreball.
• LA 3.4. Impuls i implantació de cursos de formació, parcialment en horari de treball.
LE 4 ACTUALITZAR LA NORMATIVA EN MATÈRIA DE FUNCIÓ PÚBLICA
LA 4.1. Modificar la Llei de Funció Pública per tal de que el català deixi de ser un requisit d’accés i de provisió a l’Administració.
• LA 4.2. Modificar el Decret 85/1990, pel qual es regula el règim retributiu quant a la deducció d’havers i quant a permetre la compensació de les gratificacions per serveis extraordinaris per temps de descans.
• LA 4.3. Regulació dels horaris especials per a determinats col•lectius.
• LA 4.4. Elaboració i aprovació d’una nova llei de funció Pública en desenvolupament de l’EBEP.
• LA 4.5. Modificació de la Llei de cossos i escales.
• LA 4.6. Revisió i adaptació de la normativa reglamentària a la nova legislació.
• LA 4.7. Revisió, actualització i simplificació de les Instruccions en matèria de Funció Pública.
El document parlamentari no aportava res de nou a la línia argumental defensada pel PP. La novetat l’aporta el document presentat per Funció Pública. Fés-te una pregunta: SI existeix un document del Govern sotmès a informació pública, perquè la pròpia administració presenta aquest pla amb aquesta redacció tan concreta?
No me molesta gens que critiquin o valorin el que dic, per això ho faig públic i sé que no estic en possessió de la veritat. Salut
Quan dius que el document parlamentari no aporta res de nou a la linea argumental del pp, supòs que vols dir que el pp cumpleix amb el que va prometre, (ens agradi o no) almenys en seu parlamentària.
Desconec la forma d’actuació diària de l’administració; d’això en sabràs, segur, més tu que jo, però davant la teva pregunta respondria que l’administració presenta aquest escrit “amb una redacció tan concreta”, com tu dius, per absoluta inoperància jurídica. M’explic: jo no diria que la redacció és concreta, sino que és sintètica, sense fonamentació, motivació ni exposició de motius, i en conseqüència, de cada un dels puns del pla, és impossible deduir quin serà el camí que emprendrà el Govern si no tens un coneixement previ de la matèria a què cada punt fa referència.
Content sempre de poder entaular un debat, i que duri, per molts d’anys