Una reflexió sobre el PSOE

Ara que el PSOE es disposa a travessar el desert per una ruta que se suposa que serà llarga, entre els qui fins ara detentaven el poder han sorgit dues tendències: la que assumeix els errors i la que pretén donar-ne la culpa als altres companys.

Des de l’òptica d’un que mai no ha votat aquest partit, he de dir que em cauen més bé els primers, els de «jo també hi era», perquè dóna la sensació de què la intenció dels segons és continuar amarrats a la mamella i desentendre’s de la política que ells també dugueren a terme, però que mai no criticaren quan era hora per por de perdre la cadira.

De totes maneres, som del parer que el futur del PSOE no passa ni pels uns ni pels altres, sinó per trobar cares noves que sàpiguen engrescar els votants. Ho tendran difícil.

Un comentari a “Una reflexió sobre el PSOE

  1. Crec que al PSOE el que li sobren son històrics: Bono, Chaves, Gonzàlez, Guerra… donen una imatge de senyorots terratinents a un partit que en teoria el gruix dels votants haurien de ser obrers. Tanmateix el PP els hi ha guanyat la partida, de moment, de la gent que s’apunta a aquests partits i que ho fan per poder encalentir una cadira i cobrar un sou sense tenir cap ideal ni ganes de canviar les coses. Fins i tot el PP que és un partit povinent del feixisme té uns dirigents més moderns i ha aconseguit desfer-se de la majoria dels seus “barons”.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada