25 de Desembre: a.d. VIII Kal. Ianuarias

25 de Desembre: a.d. VII Kal. Ianuarias

Festa del Sol Invicte

El culte al Sol, d’escassa importància entre els antics romans, va adquirir importància a partir de l’emperador Aurelià. L’any 274, Aurelià va assimilar el culte al Sol al “Sol Invictus” adorat a Síria i va instaurar un nou culte, construïnt un immens temple dedicat al Sol a Roma (a prop de l’actual S. Lorenzo in Lucina).El 25 de desembre es celebrava la Festa del Sol Invicte (moment en que el sol comença a recuperar hores de llum i en el que el dia comença a crèixer)

Amb el temps, aquest déu va anar imposant-se a les altres divinitats, en un clar henoteïsme (predomini d’un déu sobre els altres) que preparà el camí pel decisiu pas cap a el monoteïsme, tal com proposava el cristianisme.

És possible que Constantí fos en la seva joventut un adorador del Sol Invicte i que aprofités alguns elements d’aquest culte per reformar el cristianisme, com per exemple la fixació del dia de Nadal, celebrat des de llavors el 25 de desembre per l’esglèsia de Roma (no així per l’Esglèsia ortodoxa, que la celebra el 6 de gener) Un altre element solar fou la fixació del diumenge (dies Solis: Sunday en anglès, Sonnertag en alemany) com a dia del Senyor (dies Dominis que a partir d’aquí donà lloc als mots , Dominica en italià, Domingo en castellà i portuguès) A les primeres representacions iconogràfiques de Crist, el nimbe luminós que es representa rodejant el seu cap és una modificació de la corona de rajos solars del déu del Sol.

En aquest dia, 25 de desembre, també es celebrava la festa del naixement d’Osiris en els rituals isíacs; i la del naixement de Mitra, originàriament déu irani del cel i de la llum i que va ser una de les religions mistèriques més esteses entre les legions romanes al s.III. Curiosament Mitra nasquè del si d’una roca (o d’una cova) i al poc de néixer va ser adorat pels pastors propers que el trobaren despullat, mites que van ser aprofitats també pel la Nativitat cristiana.

A part de la data i d’algunes llegendes del cicle de Nadal, altres elements van ser incorporats al cristianisme a partir del mitraïsme: el costum d’anomenar “pares” als sacerdots, el nom i forma del barret canònic dels bisbes, el ritual iniciàtic del bateig (si bé en el mitraïsme no era amb aigua sinò amb sang del bou sacrificial) El mitraïsme també realitzava banquets rituals (com l’àgape eucarístic) i proposava vinculs de germanor i d’ajuda mútua entre els seus seguidors. Previament al triomf del cristianisme hi va haver un clar sincretisme entre el mitraïsme i la religió solar.

(del forum Roma. de la UOC. Autor Xavier Sierra Valentí)

9 pensaments a “25 de Desembre: a.d. VIII Kal. Ianuarias

  1. Interessant aportació que lliga els costums cristians amb els usos culturals previs. Amb tot i amb això i considerant, tant les anades i vingudes del calendari, com els dubtes sobre l’existència històrica (que no desmereix gens l’aspecte conceptual) citada pels alguns autors, segurament l’escrit hauria de començar amb un “Conten com a cosa certa…” o així, deixant una escletxa per al dubte.

    (Per a mes informació recordi’s la interessant presentació, a càrrec de Miquel Grimalt del “Pronòstic” de Tomàs Martínez d’enguany i vegi’s “Los cristianos. Historia del pensamiento” de Jesus Mosterín)

  2. Uep. Pel que he estudiat, dia 25 de desembre (mes de trenta-un dies) era a.d. VIII Kalendas Ianuarias. És a dir, “falten vuit dies per a les calendes -dia primer- de gener”. Els romans solien comptar els dos dies, tant el 25 com l’1, i per tant serien vuit dies.

  3. Bona observació Joan, els dos dies es trobaven comptabilitzats així, les calendes de gener són aprop.
    Guillem, el Jesús Mosterin és, un pensador a tenir present, prenc nota d’aquest llibre, vaig llegir seu, ” ¡Vivan los animales! (del lobo al perro)” (1998) i me va agradar, imagin que el tema proposat potser fins i tot més interessant, sempre ens ajudarà en aquest difícil tarannà diari, per a intentar quadrar el cercle…
    bones festes a tothom.

  4. Com bé recomana en Guillem de sa Begura,
    “conten com a cosa certa…que el primer text conegut que relaciona el naixement de Crist i el del sol, va ser de Ciprià, “De pasch. Comp”., xix, “O quam præclare providentia ut illo die quo natus est Sol. nasceretur Christus”. – “¡Oh, què meravellosament va actuar la Providència, que en el dia en el que va nèixer el Sol. Crist havia de nèixer “.
    En el segle IV, Crisóstomo, en la seva obra “del Solst. Et Æquin”. (II, pág., 118, ed. 1588), diu: “Sed et dominus noster nascitur mense decembris. VIII KAL. Ian. Sed et Invicti Natalem appelant. Quis utique tam invictus nisi dominus noster?. Vel quod dicant Solis esse natalem, ipse est Sol iustitiæ”. que més o menys vé a dir: “No obstant, Nostre Senyor, també neix en el mes de decembre. en la octava abans de les calendes de gener [25 desembre]. Però ells l’anomenen el “Naixement de l’Invencible”. Qui hi ha que sigui tan invencible como Nostre Senyor.? O, si ells diuen que es el dia del naixement del Sol, Ell es el Sol de Justícia”. Ja Tertulià (Apol., 16; cf. Ad. Nat., I, 13; Orig. c. Cels., VIII, 67, etc.) va haver d’afirmar que el Sol, no era el déu dels cristians; Agustí (Tract. XXXIV, in Joan. En P. L., XXXV, 1652) denúncia la identificació herètica entre Crist i el Sol. El Papa Lleó I (Serm. XXXVII in nat. dom., VII, 4; XXII, II, 6 en P. L., LIV, 218 y 198) reprotxa duramente els remanents del culte solar -els cristians, a les portes de la basílica dels Apòstols es bellugaven per a adorar al sol naixent. El culte al sol ha llegat rasgos en el culte popular modern a Armènia, a on els cristians donaren en la antigüitat, de manera temporal i externa, culte al sol material (Cumont, op. cit., pág. 356).
    Ens caldrà considerar aquí, que fins i tot al “batiar” de manera deliberada i llegítima una festa pagana, no va tenir altre significat que el de la necesitat de transferir la suposada data. El “naixement a la montanya” de Mitra i el de Crist en una “gruta” no tenen res en comú: l’adoració de Mitra per part dels pastors (Cumont, op. cit., I, II, 4, pág., 304 ss.) fou agafada manllevada de les fonts cristianas, i no viceversa.”

    I tots nosaltres ens aferrarem al dogma de fe, i no posarem mai més en dubte el …ni altres.
    Com deia abans …bones festes

    • Confirmat: dia 25 de desembre era “a.d. VIII. Kal. Ian.” (8 dies abans de les calendes de gener), segons llegesc al text llatí.
      Res més, Felicem Christi Natalem vobis auguro.

      • Joan,
        “errare humanum est, sed perseverare diabolicum”
        moltes gràcies per la rectificació, esperem que l’editor prengui nota i faci la correcció al títol d’aquest article. Axí deixarà de ser diabòlica l’errada. Tot en gros és, afegir-hi un pal al número romà. “VIII” en lloc de “VII”.

Respon a Joan Llull Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.