L’euro, deu anys després

Fa deu anys que la pesseta donà pas a l’euro. L’OCU (Organización de consumidores y usuarios) ha fet un estudi sobre els efectes de l’euro en les butxaques dels consumidors. Aquestes són algunes de les conclusions:La vivenda és un 66% més cara; l’alimentació un 48% i el pa, un 85%.

Entre el mes de setembre de 2001 i el mes de gener de 2002 el pa va pujar un 24% de mitjana, els bitllets de bus i metro un 6%, les consumicions en un cafè, un 7% i el cinema un 9%.

En deu anys el preu de les patates ha pujat un 116% (De 0,32 euros /quilo a 0,69). Els ous, un 114%, la llet, un 48%, l’arròs, un 45%, l’oli d’oliva, un 33%, la carn de vaca, un 36% i la carn de porc, un 26%.

Els sous han augmentat en deu anys un 14%,. L’any 2002 el sou mitjà era de 19.802 euros i l’any 2009 era de 22.511 euros. Els funcionaris han perdut prop d’un 20% de poder adquisitiu.

El mes d’abril de l’any 2001, la senalla de la compra costava una mitjana de 765.378 pessetes a l’any, o sigui 4.600 euros. El mes de maig de 2011, la mateixa senalla costava 6.800 euros a l’any (un 48% d’augment en 10 anys).

Anar al barber o a la perruquera ens costa un 36% més que fa deu anys.

El mes de març de 2011, el metre quadrat construït costava 1.973 euros a Madrid i 2.111 euros a Barcelona. El mes d’octubre de l’any passat el preu era de 3.507 i  3.588, respectivament, o sigui un 78% i un 70% d’augment.

El desembre de 2000, el cost mitjà del metre quadrat a España era de 1.453 euros. El mes de juny de 2011 era un 66% més car, 2.419 euros.

Han baixat de preu els televisors, les cadenes de música, les videocàmeres, els lectors de DVD i les càmeres de fotos, (entre un 6% i un 62% manco). Els electrodomèstics han baixat el seu preu en una mitjana d’un 4%.

Enyorada pesseta

 

Un pensament a “L’euro, deu anys després

  1. I se han llevat molt de puestos de feina; Tots aquells llocs de canvi de moneda, i molt de extras; Molt de Recepcionistas teniem un tant per cent demunt es canvi. Però en so Euro mos anira millor ha tots. Es Govern tambe retaia perque mos vaji millor. Quant lluny esteim es trebelledos des politics, tant com per no hacerterne ni una, sempre pagam es pato.

Respon a Joan Roig Dalmau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.