El PP i el català

En el ple del divendres, 13 de gener, referent a la llengua catalana a la Funció Pública, na Catalina Ferrer, en nom del Partit Popular, va dir el següent: Primer, que d’aquest tema ja havien manifestat la seva postura en un plenari anterior i, per tant, no calia insistir-hi més; segon, que ells no volien fer política amb el tema de la llengua; i tercer, que la feina de l’oposició era vigilar la gestió de l’equip de govern. Tot seguit s’aixecaren i abandonaren el saló d’actes. La proposta va esser aprovada per unanimitat dels assistents a la votació.
 
Jo, com que sí que vull fer política amb el tema de la llengua, també expressaré la meva opinió sobre la postura del Partit Popular.
 
Té raó quan diu que ja n’havien parlat en un plenari anterior: es tracta de la sessió extraordinària del 22 de febrer, en què es presentà una Moció sobre la llengua pròpia de les Illes Balears.Venia a dir que s’havia de restablir el català en el lloc que li correspon, garantint que la població el conegués, que calia recolzar la Llei de Normalització Lingüística, que a l’escola els al·lots poguessin usar amb normalitat les llengües catalana i castellana i que s’havien de prendre mesures que garantissin la llengua catalana com a signe d’identificació del país.
 
En aquell cas, el Partit Popular s’havia abstingut perquè deia que era una moció política motivada per unes recents manifestacions del seu capdavanter, José Ramón Bauzá, però que en el fons hi estaven d’acord.
 
No es pot negar, en aquest cas, la coerència del membres del Partit Popular de Sant Llorenç, perquè en cap de les dues ocasions valen voler recolzar mesures en favor de la nostra llengua, tot i que -digueren- hi estaven d’acord. Vull suposar, per tant, que tenen un greu conflicte entre la consciència i la butxaca, ja que la primera els recomana fer costat al català, mentres que la segona els adverteix que si no segueixen les instruccions del partit s’exposen a perdre el lloc a les futures llistes, amb les conseqüències econòmiques que els comportaria. És evident quina de les dues opcions els pesa més a l’hora de decidir.
 
Quant a què no volen fer política amb el tema de la llengua els haurem de recordar el que s’assenyala al diccionari Alcover-Moll:  “Política. 1. Pertanyent o relatiu a la ciutat o a la vida social, i especialment a l’organització administració i govern d’un Estat”. O sigui, que política és tot el que fan, tant en un sentit com en l’altre. No poden dir que no volen fer política, perquè totes les seves decisions són polítiques, i quan voten a favor o en contra d’un punt, quan s’abstenen o quan abandonen el plenari estan fent política, tant si els agrada com si no. El que no fan mai és política a favor de la nostra llengua, al contrari de moltes altres institucions com la Universitat, l’Obra Cultural, la Premsa Forana, els sindicats, la majoria de les escoles públiques… i tantes i tantes organitzacions que han posat peu fiter a les mesures que dia a dia està prenent el Partit Popular en contra del català.
 
Per tant, jo sí que vull que els funcionaris que m’atenguin sàpiguen català i no vull que em canviïn el nom del meu poble, perquè em va bé que sigui Sant Llorenç des Cardassar, encara que els del Partit Popular considerin que això és fer política.

Un comentari a “El PP i el català

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada