Per segon any consecutiu ens reunim els vells i els joves per celebrar junts la torrada popular de Sant Antoni. L’acte va començar a les 19 h. del dissabte 14 de gener amb la presentació de les noves caretes dels dimonis, a continuació els vocals del Sobreposat, amb la rectoria a vessar, donaren l’estat de comptes de l’associació i amb el públic assistent es va fer un assaig general dels gojos de Sant Antoni. Us puc assegurar que la falta de pràctica i en molts casos, el total desconeixement de les notes musicals, va ser suplert per la il·lusió, les ganes i el desig que posava el respectable en cadascuna de les estrofes preparades aquest any per a l’ocasió. Allò no era l’Orfeón Donostiarra ni la Capella Mallorquina, ni l’Agrupació coral Filarmonía de Palma, ni l’Escolanía de Motserrat ni tampoc eran Els Blavets de Lluc, allò era senyors meus, un poble cantant, un poble cantant a Sant Antoni, un poble amb ganes de festa, en una paraula un poble fent poble. Una vegada entonats els gojos, la gent va anar prenent seient en les cadires i taules preparades a la plaça, i a les 20 h. començaren a desfilar per recollir el corresponent plat de viandes i torrar-les. Després de les postres, a pesar que la nit s’havia refrescat bastant, fèrem un bon ball de bot; Jotes, mateixes, boleros i algun copeo magistralment interpretats per un bon nombre de balladores i balladors, acabaren d’arrodonir la vetllada. Esperem que no sigui l’última vegada que ens reunim joves i majors per fer festa, per fer poble. El Sobreposat i la gent gran donem les gràcies a tots els que desinteressadament donen una mà perquè aquests esdeveniments puguin dur-se a terme. Molts d’anys i visca Sant Antoni.
Toni Nadal, gent gran.
