Qui és Antonio Alemany?

La intenció d’aquest article és donar a conèixer a Antonio Alemany. Un home que d’ençà ha començat el judici en la seva contra es fa anomenar ‘Antoni’ i parla en català, tot i que fins a dia d’avui sempre havia signat com Antonio i mai havia fet servir el català. Imagino que ho deu fer per semblar més bona persona a la gent que no el coneix.

Aquests dies l’ex-president del govern de les Illes Balears Jaime Matas s’enfronta al primer d’una sèrie de judicis pel cas Palma Arena. El fiscal acusa les empreses del periodista Antonio Alemany d’haver percebut gairebé mig milió d’euros del govern de Matas per uns serveis d’assessorament que mai van ser contractats per concurs públic.

A continuació passarem a repassar la seva ‘vida laboral’.

L’any 1975, amb motiu de la mort del dictador Francisco Franco, Alemany que era el director de ‘Diario de Mallorca’ hi va escriure aquest article que va sortir publicat com a “Editorial” del diari: ‘Las campanas doblan por la muerte del Jefe del estado, Francisco Franco. Las campanas doblan, también, por el pueblo español. Un trozo -cuarenta años- de Historia de España ha tocado a su fin. Un trozo -cuarenta años- de nuestras vidas se va. Cuarenta años de España, cuarenta años de nuestras vidas se apagan para, en el eterno ciclo vida-muerte, alumbrar el nacimiento de una era nueva y distinta. No es hora de balances, sino de balance. Este: España 1936-1975. De la miseria al desarrollo, del odio fraticida a la convivencia ciudadana, del país agrario al país industrial, de la nación arcaica a la nación moderna. España y Franco, Franco y España. Un país joven y vital que renace de sus propias cenizas y un hombre que consagra toda una vida a la Patria. Francisco Franco ha muerto. Su legado: una España nueva y dispuesta a asumir su destino y sus responsabilidades. Esta ha sido su vida y su obra: Esa es nuestra vida y nuestra obra. Descanse en paz Francisco Franco Bahamonde, español de El Ferrol, patriota ilustre, general del Ejército y Jefe del Estado Español. Que Dios lo acoja en su gloria.’

Després durant els anys de transició va continuar treballant per a diferents diaris: ‘Opinion’ (grup Planeta), ‘Diario de Barcelona’ (de marcat caràcter ultra-dretà), va crear el ‘Dia de Baleares’ (que després fou absorbit per Diario 16 de Pedro J. Ramírez) que posteriorment va desapareixer i va tornar a reapareixer l’any 1993  per tornar a ser absorbit l’any següent per Unidad Editorial, l’Editorial del diari ‘El Mundo’. Així i tot Alemany va mantenir la direcció editorial del diari. Va ser durant aquesta etapa que va coincidir amb l’ex-president Matas i va començar a escriure-li els discursos, que més endavant des del diari ‘El Mundo’ es dedicava a posar pels núvols bravejant l’excel·lent dialèctica -segons ell- que exhibia en Matas.

 

El final de la seva etapa periodística el va tancar amb un ridícul espantós amb l’edició Illenca de ‘La Gaceta’ que tan sols va durar 8 mesos a les llibreries.

A més val a dir que durant tota la seva carrera periodística el seu objectiu més repetit ha estat fer desaparèixer la llengua catalana de les illes vomitant mentides i més mentides als seus articles al voltant del nostre idioma i la nostra cultura.

No puc posar cap article seu ja que els diferents diaris han anat eliminant sistemàticament els seus articles de les seves edicions digitals

Pel que fa a la política es va presentar dues vegades: una amb el ‘Partido Popular Balear’ i l’altra amb ‘Alianza Popular’. Mai va aconseguir fer-se present a cap institució.

Algú creu que aquest personatge mereix el perdó?

 

5 pensaments a “Qui és Antonio Alemany?

  1. 1.- Serà opinió personal meva, però la llengua catalana, si bé és una bona mostra del bagatge cultural d’una persona, en cap cas es pot erigir com a mostra de la bondat o de paradigme d’actuació correcte, com pareix que es desprendrer del primer paràgraf.

    2.- El perdó de què xerra l’article en l’últim incís, es refereix al judici en curs? Si es així, convendria indicar que el judici no es fa per una editorial més o menys ajustada a la realitat històrica, o perquè les seves publicacions tenguessin major o menor èxit, o perquè tengui una certa ideologia, sino per un fets instruïts judicialment dels que n’ha sorgit indicis fonamentats de delicte suficients com per obrir judici oral, en el qual el jutge, davant les proves presentades (no per les editorias o altres publicacions alienes al judici) decidirà sobre la seva inocència o culpabilitat, i conseqüent resposibilitat, si escau. Però no sobre cap perdó. Aquest tema del perdó estarà bé que el treguis en el cas que es demani un indult.

    3.- Si, davant del gran nombre de judicis que veurem relacionats amb la vergonyosa gestió de recursos públics del Govern Mates, card.cat ha de fer un anàlisi tan ‘neutral’ i ‘exhaustiu’ de cada personatge que desfilarà pels jutjats, seria convenient obrir una nova secció que podriem anomenar ‘judicis paraŀlels’ o ‘reportages AnaRosa’ (són meres suggerencies, sempre, amb carinyo)

  2. Et pas a contestar els teus dubtes (tot i que no m’agrada posar numerets ho faré):
    1-Això de quan son jutjats fer-se anomenar en català és una moda que practiquen molt diaris de la casta de ‘El Mundo’, ‘La Razón’, ‘ABC’… per dona mala imatge a la gent d’aquesta terra i trob que és precís denunciar-ho.
    2-Crec que queda ben clar al segon paràgraf el motiu del judici. La darrera frase entraria a la part d’opinió personal. No em cau gaire bé la gent que està a favor de les dictadures de cap tipus -Això de dictadures de dretes i esquerres és una animalada. Les dictadures són dictadures i punt-. A més els patètics mitjans que hi ha no la donaran a conèixer la ‘vida i miracles’ d’aquest personatge. Vols un exemple: perquè IB3 (tot i haver-hi un govern socialista) va donar veu a en Matas per explicar-se quan el feren tornar dels USA. Això és ser tendenciós, molt més del que ho hagi pogut ser jo amb aquest article.
    3-Si vols, espiadimonis del port de Manacor :P, les pots anomenar com vulguis, sempre que ho facis amb afecte :).

    • Gràcies pels aclariments. I m’agrada molt el nom de espiadiamonis que m’has posat: s’ajusta molt millor a sa meva funció a card.cat, jejejej. Ara bé m’ha sorprès que una persona com tu hagi canviat la toponímia del meu poble per una falsa, no-oficial i, com diria alguns dels meus editors preferits (no te posis gelós Serafí), colonialista… 🙂

Respon a Sa libèl•lula portenya Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.