La setmana que entram, segons el “parenòstic”

Ara sí que ha arribat l’hivern. Entram en una setmana de fred i aigua. Ja era hora!

Santa Àgueda

Aquesta setmana començam el mes de febrer. Segon mes del calendari gregorià. Aquest mes rep el seu nom de la deessa Februa, mare de Mart i Plutó. Els romans dedicaven aquest mes a les purificacions. Enguany el mes de febrer té 29 dies perquè l’any és bixest, o de traspàs.  El mes de febrer és un mes que té mala fama i així ho recull el refranyer: “Febreret curt, pitjor que turc”.

El Sol, dia a dia, guanya minuts a la fosca. A finals d’aquesta setmana el Sol ens il·luminarà durant 10 hores i 20 minuts. Recordau que en el moment del solstici d’hivern, el mes de desembre, el Sol ens acompanyava 9 hores i 23 minuts. Així, idò, hem guanyat quasi una hora de claror. “Per la Candelera, una hora sencera”.

La Lluna entrarà en el creixent, en el signe de Taurus, dimarts, a les 5 hores i 9 minuts.

Les festivitats més importants d’aquesta setmana són La Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda.

La festa de la Candelera commemora la presentació de Jesús al temple, seguint la llei mosaica, quaranta dies després del part. Tradicionalment s’ha considerat aquesta data com un bon moment per fer pronòstics meteorològics. En ple hivern la humanitat necessitava saber si encara s’allargaria molt l’hivern o vendria el bon temps:

Si la Candelera plora,
l’hivern és fora.
Si la Candelera riu,
lluny és l’estiu.

Una primera interpretació d’aquest refrany és que si plou el dia de la Candelera (plora), s’ha acabat l’hivern. En canvi si la Candelera riu (fa bon temps), es torbarà a venir l’estiu.

Hi ha una altra interpretació d’aquest refrany és la següent: Si la nit del dia 2 coincideix amb la lluna nova (moment en què no es veu, i és quan la Candelera “plora”), la primavera és propera. Si hi ha lluna plena (la Candelera “riu”) vol dir que el bon temps es torbarà a arribar.

Enguany, si hem de fer cas a aquesta segona interpretació, la Lluna estarà en creixent, per tant, tenim hivern per una temporada. Així i tot, el poble, savi per naturalesa, conclou que:

Tant si plora com si riu,
lluny és l’estiu.

Sant Blai de Sebaste (una població d’Armènia) és el protector de la gargamella i advocat contra el mal de coll ja que, segons la llegenda, va treure una espina de la gargamella d’un infant o, segons altres, obligà a un llop que es tragués el porc que s’havia menjat. Era tradició que l’Església beneís la gargamella dels fidels així com senyorets, regalèssia i caramels.

També era invocat per aconseguir que els infants començassin a parlar:

Ma mare em dugué a Sant Blai
perquè aprengués de parlar
i ara m’hi vol tornar
perquè diu que no call mai.

Dia 5 és Santa Àgueda, o Àgata. Advocada de les dones, en general, i en especial d’aquelles que crien. Li tallaren els pits i, per aquest motiu, és invocada contra el mal d’aquests. És hora de fer el planter de tomatiguera i d’alfabeguera:

Per Santa Àgata
planta l’alfàbrega.
Dama polida
ja la té eixida.

És la patrona de Sencelles i és costum, a diferents indrets, que, el dia de la seva festivitat, les dones agafin el govern del poble. O sigui que aquest dia comanden, de manera oficial.

Un comentari a “La setmana que entram, segons el “parenòstic”

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada