No convé ens passi per alt que dia 30 de gener s’ha celebrat el dia Escolar de la No-Violència i la Pau, coincidint amb l’aniversari de la mort del pacificador Mahatma Gandhi. Són moltes les escoles i àmbits educatius que celebren activament aquesta Jornada, instituïda l’any 1964 pel mallorquí Llorenç Vidal, educador, poeta i pacifista.

Malgrat les impossibles condicions de pau mundial, Gandhi ens empeny a no deixar de creure en la pau i treballar-la en el dia a dia:

La no-violència és una meta cap a on tendeix, sense saber-ho, la Humanitat sencera.

No podem perdre la fe en la humanitat que és com un oceà, que no s`embruta, encara que un parell de les seves gotes estiguin brutes.

Amb el desig de trobar una mica de llum, pot ser positiu i útil recordar pensaments de persones interessants que aporten idees des de la seva pròpia experiència.

A un llibre de Teologia Moral, de Benjamín Forcano, he pogut trobat les següents reflexions que em sembla oportú donar-los difusió. Diu que Baltasar Garzón afirma el següent:

La pau i la llibertat duradores només seran possibles acompanyades de la legalitat,  de la justícia, del respecte  a la diversitat, de la defensa dels drets humans,  de la resposta mesurada, justa i eficaç…

No es pot construir la pau sobre la misèria o la opressió del fort damunt el dèbil i, sobretot, no podem oblidar que arribarà un moment en què haurem de demanar responsabilitats per les omissions i la pèrdua d’una oportunitat històrica per construir un món més just i equitatiu…

La resposta no és la militar, sinó aquella que ve originada pel dret, mitjançant  l’elaboració i l’aprovació urgent d’una Convenció internacional sobre el terrorisme…

Crec que és el moment de conjugar en un mateix temps i amb un sentit integrador els principis de sobirania territorial, drets humans, seguretat, cooperació i justícia penal universal. Aquest, i no altre, hauria de ser el propòsit de la gran coalició d’Estats enfront del terrorisme…

També diu:

Que un país com el nostre, que constantment clama a la legalitat i a l’Estat de dret per fer front al terrorisme intern, no s’hauria de prestar a ajudar sense límits a un hipotètic  bombardeig a la misèria; a un atemptat a la lògica més elemental de què la violència engendra violència, i l’espiral del terrorisme s’alimenta amb més morts, siguin del color que siguin, i aquest augment de víctimes dóna peu a la justificació de la seva actitud i fins i tot li dóna més “legitimitat” per continuar la seva acció delictiva.

També cita el següent paràgraf de Jeremy Rifkin, que és un economista nord-americà, assessor polític i activista per la pau:

“La via que condueix a la nostra seguretat consisteix en reduir el nombre de persones disposades a morir. Aconseguir-ho no requereix resoldre prèviament tots els conflictes i drames del món. El que sí exigeix és mantenir l’esperança en què podrem reparar totes les injustícies. Només el qui està desesperat mor matant, el qui té esperança prefereix continuar lluitant. Haurem de ser igualment atrevits i unànimes en la nostra determinació per mantenir l’esperit democràtic d’obertura i tolerància, i per abordar les injustícies econòmiques que fan fructificar pensaments extremistes i el terrorisme. Aquesta iniciativa és l’única manera de garantir  realment que el terrorisme sigui definitivament vençut a llarg termini”.

És igualment il·luminador James Petras, sociòleg d’Estat Units, quan afirma que:

En lloc de guerra i la seva corresponent escalada, el que necessitam és un temps de reflexió sobre les arrels socials i polítiques del conflicte.

O el que diu F. Mayor Zaragoza, alt funcionari internacional espanyol:

La solució és la democràcia a escala mundial: la veu dels pobles, de tots els pobles.

Vet aquí un petit  granet d’arena amb el desig de promoure la pau entorn del Dia Escolar dela No-Violència i la Pau.