15 de Febrer: ante diem XV kalendas martias
Festa de les Lupercals, en honor a Faune.
Sota el regnat de Ròmul, les dones romanes van ser afectades d’esterilitat. Consultat l’oracle de la deessa Juno en el bosc d’Esquil, va contestar: “Mares del Laci, que us fecundi un boc pelut“.
El cos de sacerdots encarregats de celebrar aquest fet eren els Lupercs (Sodales Luperci) elegits anualment entre la gent més il·lustres de la ciutat. El ritual que feien aquest dia comprenia el sacrifici d’un gos i d’un boc (cabró) a la cova de la Lupercal, a sota de la figuera Ruminal.
Després, els sacerdots feien un fuet amb la pell de la víctima tallada a tires (februa). Els Lupercs, amb la cara tacada de sang de la víctima, completament nus (només amb un mínim calçotet fet de pell de cabra) i fornits dels fuets, corrien pel Palatí fuetejant a les dones que se oferien als seus cops per tal de tornar a ser mares. La februatio, és a dir el fet de ser fuetejades, es considerava un acte de purificació. Els joves despullats representaven el déu Pan, divinitat fecundadora i nét del llop Licaon. D’aquí ve el nom de Lupercals, que deriva de “lupus“, llop. D’altre banda, hi ha qui creu que les februa van originar l’etimologia del mes de febrer.
En aquest dia, l’any 360 l’emperador Constantí va dedicar la basílica de Santa Sofia de Constantinoble.