Enterro de sa sardina a Son Carrió

Èxit de participació i de velocitat a la sardina de Son Carrió, el fred i els constipats enguany no acompanyaren el ball i a les 22 hores tothom a jeure.

Unes 380 persones participaren a s’enterro de sa sardina, recaptàrem 350 € per a l’Associació ‘Estel de Llevant’ de Manacor, però la festa acabà prest, degut al fred. Enguany els més jovenets agafaren el relleu dels joves veterans i feren la sardina. El condol fou a la capella amb les ploradores i ploradors, després la comitiva sortí de processó pels carrers del poble, davant, davant les autoritats, el capellà, la guàrdia civil, acompanyats de la banda de música de Sant Llorenç i la gent endolada, arribaren al poliesportiu i el capellà tirà la sardina dins el foc. Després amb la música de fons d’en Sebastià Sureda tothom va poder menjar sardina a voler. Sardina enterrada i quaresma començada. Podeu veure totes les fotos a la pàgina web: www.carriocity.com

 

2 comentaris a “Enterro de sa sardina a Son Carrió

  1. És curiós com aquesta festa només s’ha conservat a Son Carrió en tota aquesta contrada de per aquí.

    Enhorabona als carrioners i que duri per molts anys!!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Bon dia a tothom,
      vaig començar una petita recerca sobre aquesta “tradició”, de “s’enterro de sa sardina”, tot i que encara no la tinc acabada; però podem avançar sobre aquesta “recent” tradició, que aquesta, sembla que va nèixer a les acaballes del segle XIX, quan uns estudiants de farmàcia de la Universitat de Múrcia, cansats d’escoltar que en començar la Corema, les famílies havien d’enterrar la sardina (part de l’espinada que conté el costellar del porc), aquests, el “darrer dia” o potser el “dimercres de cendre”, no ho acab de tenir massa clar, varen organitzar entre els estudiants una processó per enterrar una “autèntica sardina”, fent una paròdia del nom emprat tradicionalment, i vet aqui que de llavors es va anar popularitzant dins el Llevant de la Península…i que arribés a Mallorca i a Son Carrió, imagin que això forma part de la nostra història més recent…algun dia ho indagarem.
      El perquè es diu sardina, al costellar dels ossos del porc, crec que no cal explicar-ho, la semblança amb l’espina del peix és força clara; però… d’on neix la tradició?
      …a l’obra de l’arxiprest d’Hita (Juan Ruiz), al “Libro de buen Amor”, trobem les disputes entre “Don Carnal” i “Doña Cuaresma”, i ja hi trobem referències, trobem al llarg de la història el costum d’enterrar els ossos, per a conservar-los -observem com els cans i altres bèsties encara ho fan-, però també per a sembrar-los, o enterrar-los com ofrena, com a respecte cap a la mare terra, i també perquè aquesta els procurés d’una bona anyada, no oblidem que ens movem sempre en els principis de la primavera…vaig apuntar fa uns dies sobre el sacrifici d’animals i el regar les fites amb la sang set dies abans de les calendes de març (a.d. VII Kalendas Martias), com a tradició de fa més de dos mil·lenis… finalment, sembla que tot es troba molt relacionat.
      …de totes formes, en temps de Corema, es pot menjar peix…i la sardina és un peix…o no?

      Ps. Esper no haver confós a ningú …potser que el que s’enterrava des de fa mil·lers d’anys era, una sardina, i jo vaig equivocat

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada