23 de Febrer; a.d. VII Kalendas Martias

23 de Febrer; a.d. VII Kalendas Martias

Terminalia: Festes en honor de Tèrminus, déu dels límits dels camps. En aquest dia es decoraven amb garlandes les fites que marcaven les diferents propietats, es feien ofrenes de pastissets de mel i es sacrificava un xai o un porcell, esquixant les fites amb la seva sang. Els animals sacrificats eren consumits compartint-los amb els veïns de la finca. Durant aquests rituals s’implorava als déus que els límits de les propietats romanguessin inalterables per sempre.

Diu la llegenda que quan el rei Tarquini Prisc va voler construir el temple de Júpiter Óptim Máxim en el Capitoli, va traslladar de lloc els altars dels déus que es veneraven allà. Però no hi va haver manera humana de moure l’ara de Tèrminus. Cridats els augurs, van determinar que el déu es negava a canviar de lloc i es va haver d’habilitar a dins del temple de Júpiter una capella especial per respectar el lloc d’una divinitat tan inamobible.

La ciutat de Roma també tenia els seus límits: un mil·liari situat en el camí de Roma a Laurentium. Els magistrats hi anaven el dia de les Terminàlia per oferir un sacrifici semblant al que feien els particulars en els seus camps.

2 comentaris a “23 de Febrer; a.d. VII Kalendas Martias

  1. Això del sacrifici del xai em recorda a una festa musulmana. I és que per molt que ens vulguin fer creure el contrari, són dues realitats que no estan tan allunyades (també la mel, les ametlles són productes típics d’aquí i d’allà; el ramadà i la corema tenen un mateix sentit…)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Bones Pau,
    disculpa que ahir et vaig respondre al teu correu particular, i no al blog i crec que et vaig dir algo sobre si començaves a adonar-te que en el fons no esteim tan allunyats, senzillament és una distinta “interpretació” de distintes “famílies”, i jo encara pens que en el fons no avancem una passa, les coses transcendentals perduren…i perduraran, canvien les formes i els envassos, però l’essència de l’home perdura…i l’espiritualitat i els rituals, formen part d’aquesta essència. Com deia Durkheim, els rituals són essencialment socials, i reforcen els vincles de la comunitat.
    Seguim endavant.
    Guillem

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada