Vaga de fam per la llengua

L’Associació “Jubilats per Mallorca” ha fet públic que alguns dels seus membres iniciaran una vaga de fam per protestar contra la política lingüística del Govern. Han comunicat als mitjans de comunicació que aquesta vaga començarà el proper dia 1 de març i acabarà quan el Govern retiri l’avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública o es facin desaparèixer del mateix els aspectes que modifiquen la Llei de Normalització Lingüística o quan alguns parlamentaris del PP votin en contra d’aquesta llei.

Al mateix temps l’associació de jubilats vol donar suport a totes les mobilitzacions en defensa dels drets dels treballadors i contra els retalls que afecten als més desvalguts, a la sanitat i a l’educació pública.

Aquesta acció, per alguns, pot semblar una bufonada, però s’emmarca en els criteris més estrictes de la protesta pacífica, no violenta, que tenen a Mahatma Gandhi i Martin Luther King com a màxim defensors.

El fet que un grup de persones estiguin disposades a deixar de menjar, a beure només aigua fins que es compleixin les seves reivindicacions, que consideren justes, els honora, i, als meus ulls, se’ns mostren com unes persones valents, que no tenen por d’enfrontar-se, posant en risc la seva salut, a una política lingüística injusta que cerca l’extermini de la nostra llengua.

Jo, que no som prou valent per fer una acció com aquesta, els ho agraesc. Vagi per a tots ells la meva admiració, el meu suport i la meva solidaritat.

 

Roda de premsa “Jubilats per Mallorca”

La notícia al Diari de Balears

Posicionament de l’OCB

 

 

 

3 pensaments a “Vaga de fam per la llengua

  1. Vagi per davant que a aquestes accions mai les qualificaré de bufonades per l’únic motiu que posa de manifest la implicació d’una persona amb els seus ideals fins al punt de posar-hi en joc la seva salut. Però amb aquesta salvetat m’agradaria fer-hi uns matisos:

    1.-A les causes anunciades per posar fi a la vaga de fam s’hi hauria d’afegir el consell d’un metge, perquè és un escenari possible que no es donin les condicions indicades i ningú pretén que algú mori d’innanició.

    2.-Es tracta d’una mesura de pressió molt agresiva però que es pren voluntariament. No només voluntariament en el fet en si d’iniciar una vaga de fam, sino també ‘voluntariament’ en les possibles conseqüències perjudicials per a la salut, de manera que ningú podrà invocar a una altra persona com a responsable dels riscos que es corren.

    3.-Com a recurs dialèctic la vaga de fam és una mesura coaccionant i perversa, perquè el seu argument de fons és: “o fas el que et dic, o deix de menjar (fins a les últimes conseqüències)”
    Per qui defensi que la vaga de fam és un argument que indissolublement va de banda de la veritat, li deman, en el cas que algú que defensi la postura contrària iniciï també una vaga de fam, a qui dels dos hem de fer cas?

    L’únic que em demostra una vaga de fam (autèntica) és el gran compromís que la persona té amb la causa defensada (circumstància molt lloable), però això no implica que tengui la raó, ni molt menys que els altres hagin de pensar com ell.
    Amb totes aquestes reserves, mai menystindré i sempre escoltaré a qui defensa les seves idees per mitjans legals, pacífics i que no perjudiquin als demés.

    • Crec que els membres que estan disposats a dur a terme la vaga de fam han anunciat que passaran un control mèdic previ per saber si estan en disposició de poder fer-la.

      Estic d’acord que es tracta d’una mesura de pressió molt agressiva , però també molt compromesa. No es tracta d’anar a una manifestació o signar un document de protesta. Es tracta d’una implicació total per una causa que es creu justa, que es fa de manera voluntària i, supòs, amb consciència clara del que s’hi juguen.

      No he escrit que qui fa una vaga de fam estigui en possessió de la veritat. Dic que qui fa una vaga de fam i està disposat a arribar al límit està absolutament convençut que ho fa per una causa justa i creu que, de manera pacífica, pot fer reaccionar la contrapart.

      Quan he hagut publicat l’article he pensat: I jo,què puc fer?

  2. Sovint ses vagues de fam es fan més per moure es teus a l’acció que no per fer moure es contraris. Crec que en Bauzà té clara voluntat d’atacar sa nosta llengua i no crec que passi gens de pena per sa salut des vaguistes, però no és impossible que qualque parlamentari del PP tengui qualque problema amb això. Cap dels vaguistes no es vol morir, i així es va dir a sa roda de premsa, i també es va dir que es vol que sa vaga de fam sigui un motor d’altres accions.

Respon a Tomàs Martínez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.